Una propietaria solicitó al Ayuntamiento de Deltebre la licencia urbanística y el proyecto técnico de su vivienda. El Ayuntamiento denegó el proyecto alegando secreto profesional y propiedad intelectual. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar el proyecto por falta de motivación y por ser la solicitante la interesada.
Puntos clave de la argumentación
1
La Administración no dispone de potestad discrecional para aplicar límites al derecho de acceso y debe razonar debidamente las causas que fundamenten dicha aplicación según el artículo 20.2 LTAIPBG.
2
La denegación basada en el secreto profesional y la propiedad intelectual requiere acreditar un perjuicio real al valor empresarial o a los derechos de explotación y rendimiento económico.
3
No es plausible que el acceso de la propietaria al proyecto constructivo de su propia vivienda cause un perjuicio a derechos de propiedad intelectual, especialmente en un proyecto con más de veinte años de antigüedad.
4
El derecho de acceso a la información debe prevalecer cuando el solicitante es una persona interesada, en este caso la propietaria del inmueble.
5
Se declara la pérdida sobrevenida del objeto respecto a la licencia urbanística ya que el Ayuntamiento informó de que el documento no existe en sus archivos.
Texto completo
Resolució 904/2022, de 27 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 852/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Deltebre
Informació reclamada: Llicència urbanística i projecte tècnic.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Ajuntament aplica aquest límit sense raonar en absolut els motius de la decisió, amb infracció
evident de l’article 20.2 LTAIPBG, que estipula que “p er a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”. Per tant, amb la denegació de la informació sol·licitada sense explicitar-ne
degudament les raons l’Ajuntament està fent una denegació injustificada del dret d’accés a la informació
pública. Certament, la manca de raonament suficient de l’aplicació del límit podria no tenir efectes
invalidants de la denegació si les seves concurrència i eventual prevalença damunt del dret d’accés a la
informació pública fossin òbvies, però no és aquest el cas. Segons l’article 69.7 del Decret 8/2021, “als
efectes del que preveu la lletra g) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que
l'accés a la informació pública pot suposar un perjudici al secret professional quan l'accés perjudica, entre
d'altres, informacions secretes de valor empresarial, d'acord amb la regulació del secret empresarial. Així
mateix, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets de propietat intel·lectual i
industrial quan, entre d'altres, l'accés causa un perjudici als drets d'explotació i rendiment econòmic”. És
molt difícil (i en tot cas no s’ha al·legat) que al projecte de construcció d’un habitatge hi hagi informacions
secretes de valor empresarial. Tampoc s’ha acreditat (ni sembla plausible) que l’accés del propietari d’un
habitatge al projecte constructiu corresponent pugui causar un perjudici als drets d’explotació i rendiment
econòmic, a més tenint en compte que el projecte en qüestió tindria més de vint anys d’antiguitat, en els
quals es deuen haver desenvolupat nombroses millores tècniques en la projecció d’habitatges. Si hom té
en compte, a més, que qui demana aquesta informació és una persona interessada, concretament la
propietària de l’habitatge en qüestió, cal concloure que ha de prevaldre el seu dret d’accés a aquesta part
de la sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Llicències urbanístiques. Projectes constructius.
Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Secret professional. Propietat intel·lectual.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de setembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 852/2022, presentada per un advocat en
representació d’una persona interessada contra l’Ajuntament de Deltebre, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 10 de febrer de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Deltebre còpia de la llicència
urbanística i del projecte de construcció de l’habitatge de la propietat de la persona representada,
situat al carrer Sant Antoni número 37B d’aquest municipi.
3. El 17 de març de 2022 la persona reclamant acredita la seva condició de persona interessada en
l’objecte de la sol·licitud i reitera i amplia la sol·licitud anterior, tot demanant: Còpia de la llicència
d’obres de l’habitatge situat al carrer Sant Antoni 37- B d’aquest municipi. Còpia del projecte tècnic
relatiu a l’habitatge situat al carrer Sant Antoni 37- B d’aquest municipi. La resta d’informació
disponible per aquest Ajuntament relativa a la llicència del referit habitatge.
4. L’anterior sol·licitud és reiterada el 3 de maig de 2022.
5. La Reclamació presentada el 22 de setembre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
6. L’1 d’octubre de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als
efectes de precisar la sol·licitud que n’és objecte, esmena que és reparada el 5 d’octubre de 2022.
7. El 7 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada.
8. El 7 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Deltebre i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
9. El 18 d’octubre de 2022 la GAIP rep la documentació requerida a l’Ajuntament. L’informe municipal
assenyala el següent: “no s’ha pogut localitzar la llicència d’obres sol·licitada, atès que es tracta d’una
construcció de l’any 1996, tal com indica la part interessada, però la informatització dels arxius de
l’Ajuntament de Deltebre va iniciar-se a partir de l’any 1998 i tampoc consta a les dependències de la
Corporació. Així mateix, vistos els límits al dret d’accés a la informació pública (article 21.1 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre), pel que fa a la petició de còpia del projecte d’obra ha de prevaldre el
deure de secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial”. En conseqüència,
l’informe conclou: “Comunicar per escrit a la part interessada de l’expedient de referència la
desestimació de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública, donat que no s’ha pogut localitzar
la llicència demanada per ser anterior a la informatització dels arxius de l’Ajuntament i no constar
tampoc en les dependències de l’ens. Igualment, no procedeix l’atorgament de còpia del projecte
d’obres degut a la ponderació i prevalença del secret professional i els drets de propietat intel·lectual i
industrial”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació
cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada en aquest procediment és una còpia de la llicència urbanística i del projecte de
construcció de l’habitatge de la propietat de la persona representada, situat al carrer Sant Antoni número
37B d’aquest municipi. Ambdós documents són manifestació de l’exercici de competències municipals i, si
es troben en poder de l’Ajuntament, s’han de qualificar d’informació pública (article 2.b LTAIPBG). En
conseqüència, qualsevol persona podria accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
La informació relativa a la primera part de la sol·licitud (còpia de la llicència urbanística) ja ha estat
facilitada per l’informe municipal, quan afirma que, degut al temps transcorregut i al sistema d’arxiu aplicat
a l’Ajuntament, no s’ha pogut localitzar. S’ha de considerar que aquesta és la informació realment existent
sobre la sol·licitud de còpia de la llicència (que no existeix), motiu pel qual és procedent finalitzar aquesta
part de la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
La informació relativa a la segona part de la sol·licitud (còpia del projecte de construcció) és denegada per
l’Ajuntament, que invoca a aquests efectes el límit de l’article 21.1.g LTAIPBG, segons el qual “el dret
d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la
informació comporta un perjudici per a (...) g) El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i
industrial”.
L’Ajuntament aplica aquest límit sense raonar en absolut els motius de la decisió, amb infracció evident de
l’article 20.2 LTAIPBG, que estipula que “p er a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen.
En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”. Per tant, amb la denegació de la informació sol·licitada sense explicitar-ne degudament les
raons l’Ajuntament està fent una denegació injustificada del dret d’accés a la informació pública.
Certament, la manca de raonament suficient de l’aplicació del límit podria no tenir efectes invalidants de la
denegació si les seves concurrència i eventual prevalença damunt del dret d’accés a la informació pública
fossin òbvies, però no és aquest el cas. Segons l’article 69.7 del Decret 8/2021, “als efectes del que
preveu la lletra g) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que l'accés a la
informació pública pot suposar un perjudici al secret professional quan l'accés perjudica, entre d'altres,
informacions secretes de valor empresarial, d'acord amb la regulació del secret empresarial. Així mateix,
s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets de propietat intel·lectual i industrial
quan, entre d'altres, l'accés causa un perjudici als drets d'explotació i rendiment econòmic”. És molt difícil (i
en tot cas no s’ha al·legat) que al projecte de construcció d’un habitatge hi hagi informacions secretes de
valor empresarial. Tampoc s’ha acreditat (ni sembla plausible) que l’accés del propietari d’un habitatge al
projecte constructiu corresponent pugui causar un perjudici als drets d’explotació i rendiment econòmic, i
menys encara tenint en compte que el projecte en qüestió tindria més de vint anys d’antiguitat, en els quals
es deuen haver desenvolupat nombroses millores tècniques en la projecció d’habitatges. Si hom té en
compte, a més, que qui demana aquesta informació és una persona interessada, concretament la
propietària de l’habitatge en qüestió, cal concloure que ha de prevaldre el seu dret d’accés a la informació
demanada per aquesta part de la sol·licitud.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada
de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27
d’octubre de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 852/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia del
projecte de construcció de l’habitatge de la seva propietat indicat a l’antecedent 2.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 852/2022, en relació amb la
còpia de la llicència sol·licitada.
3. Requerir a l’Ajuntament de Deltebre que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat
1 dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Deltebre a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme
per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 852/2022 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.