Una periodista solicitó al Departament de Salut datos detallados sobre personas atendidas por adicción al juego. Tras una estimación parcial y una reclamación por falta de desglose, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la Administración facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4
La Administración no posee potestad discrecional para aplicar límites al acceso, debiendo motivar y razonar debidamente cada denegación.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 147/2021, de 4 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 852/2020
Administració reclamada: Departament de Salut
Informació reclamada: Nombre de persones ateses per addició al joc.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
Paraules clau: Generalitat. Periodistes. Salut. Addicions. Joc. Reclamació contra estimació
parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 852/2020, presentada per una
periodista contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb
la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de novembre de 2020 la persona reclamant demana al Departament de Salut el
nombre de persones ateses per patologies d’addició al joc, mes a mes, des del 2000 fins
al darrer mes enregistrat; demana la individualització de cada persona mitjançant un codi i
que es facilitin diverses dades per a cada individu.
3. La Resolució de 4 de desembre de 2020 de la Secretaria de Salut Pública estima
parcialment la sol·licitud i facilita la informació sol·licitada de què disposa el Departament,
que seria la següent: no hi ha un registre centralitzat que contingui les dades sol·licitades,
facilita algunes dades globals del 2018 i es remet al Conjunt Mínim Bàsic de Dades
(CMBD) per obtenir informació dels centres ambulatoris de salut mental.
4. La Reclamació presentada el 16 de desembre de 2020 indica que hi hauria contradicció
entre les dades facilitades i les lliurades a una altra persona per al mateix període i
demana un major desglossament de la informació facilitada.
5. El 18 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació 852/2020,
informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i
de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la
legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació
pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública
sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 18 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Sanitat i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. També li demana la persona que representarà el Departament en el
procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
7. El 18 de gener de 2021 la GAIP rep del Departament de Salut l’informe i còpia de
l’expedient requerits. L’informe reitera els punts bàsics de la resolució indicada a
l’antecedent 3, insisteix en què ha facilitat a la persona reclamant tota la informació
sol·licitada de la que disposa i aporta algunes dades addicionals de segregació de la
informació facilitada en atenció a diferents conceptes.
8. El 19 de gener de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada
pel Departament de Salut, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el
contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud. La persona reclamant accedeix a aquesta
notificació el 25 de gener de 2021 i un cop passat el termini indicat no consta a la GAIP
resposta a aquesta notificació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 4 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 852/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.