Pérdida de objeto 04/02/2021 · 50 días en resolverse

Solicitud de datos sobre adicciones al juego y finalización de la reclamación por entrega posterior de la información

Una periodista solicitó al Departament de Salut datos detallados sobre personas atendidas por adicción al juego. Tras una estimación parcial y una reclamación por falta de desglose, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la Administración facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3 Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4 La Administración no posee potestad discrecional para aplicar límites al acceso, debiendo motivar y razonar debidamente cada denegación.
5 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 147/2021, de 4 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 852/2020 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: Nombre de persones ateses per addició al joc. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Periodistes. Salut. Addicions. Joc. Reclamació contra estimació parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 852/2020, presentada per una periodista contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de novembre de 2020 la persona reclamant demana al Departament de Salut el nombre de persones ateses per patologies d’addició al joc, mes a mes, des del 2000 fins al darrer mes enregistrat; demana la individualització de cada persona mitjançant un codi i que es facilitin diverses dades per a cada individu. 3. La Resolució de 4 de desembre de 2020 de la Secretaria de Salut Pública estima parcialment la sol·licitud i facilita la informació sol·licitada de què disposa el Departament, que seria la següent: no hi ha un registre centralitzat que contingui les dades sol·licitades, facilita algunes dades globals del 2018 i es remet al Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) per obtenir informació dels centres ambulatoris de salut mental. 4. La Reclamació presentada el 16 de desembre de 2020 indica que hi hauria contradicció entre les dades facilitades i les lliurades a una altra persona per al mateix període i demana un major desglossament de la informació facilitada. 5. El 18 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació 852/2020, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 18 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Sanitat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 18 de gener de 2021 la GAIP rep del Departament de Salut l’informe i còpia de l’expedient requerits. L’informe reitera els punts bàsics de la resolució indicada a l’antecedent 3, insisteix en què ha facilitat a la persona reclamant tota la informació sol·licitada de la que disposa i aporta algunes dades addicionals de segregació de la informació facilitada en atenció a diferents conceptes. 8. El 19 de gener de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada pel Departament de Salut, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud. La persona reclamant accedeix a aquesta notificació el 25 de gener de 2021 i un cop passat el termini indicat no consta a la GAIP resposta a aquesta notificació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 852/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.