Acceso a información sobre productos de eliminación de malezas y desinfección en el Ayuntamiento de Cervià de Ter

Resolució 135/2021, de 28 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 849/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Cervià de Ter Informació reclamada: Productes utilitzats per a l’eliminació de males herbes, desinfecció i motxilles. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Les anteriors sol·licituds que aquesta persona hagi realitzat i l’adequació de la resposta que n’hagi rebut queden forma d’aquest procediment i no seran avaluades en aquesta Resolució. Per tant, les al·legacions que es contenen en l’informe de l’Ajuntament, de 4 de gener, en el sentit que haurien estat diligents en la resposta a sol·licituds prèvies, i que la manca de satisfacció manifestada per la resposta rebuda es deuria, en tot cas, a la manca de concreció de les peticions, no són pertinents per a la resolució d’aquest procediment. Sí que ho és, en canvi, la manifestació expressa que s’hi fa en aquest informe municipal de què “resta pendent estudiar la última sol·licitud i procurar donar-li el que requereix de forma ajustada”, en la mesura en què està reconeixent que, dos mesos després de la recepció de la sol·licitud, l’Ajuntament encara no l’ha respost, incomplint el termini de resolució indicat a l’article 34 LTAIPBG, sense que consti que s’hagués resolt prorrogar-lo. I això, malgrat la seva asseveració de què no existeix “cap problema que requereixi l’atenció de la GAIP més enllà d’un mal entès amb la informació de la que ja disposa la interessada en virtut de les múltiples instàncies anteriors a la que genera la present reclamació”, sí que constitueix un motiu de reclamació davant d’aquesta Comissió, d’acord amb l’article 42.1 LTAIPBG i 32.1.b RGAIP. No s’han invocat ni s’endevina que hi puguin concórrer cap dels límits legalment establerts a l’accés, de manera que, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, la persona reclamant té dret a accedir a aquesta informació. Tampoc s’ha resolt i motivat, dins del termini per fer-ho, cap causa d’inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació, ans al contrari, s’hi diu expressament que s’està estudiant i preparant la resposta, que tanmateix no consta que s’hagi produït a data d’aquesta Resolució. En aquestes circumstàncies, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació Paraules clau: Ajuntament. Parcs i jardins. Neteja. Reclamació contra silenci. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 849/2020, presentada contra l’Ajuntament de Cervià de Ter, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de novembre de 2020 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament Cervià de Ter, en la què exposa que hauria rebut una resposta anterior insatisfactòria i sol·licita: “saber amb quins productes es maten les males herbes del poble, si els agutzils tenen el carnet d’aplicador fitosanitari corresponent per a fer servir els productes, tant de control de males herbes com de desinfecció del poble i si les motxilles que es fan servir són les mateixes per les dues coses i es netegen o són motxilles diferents”. 3. La Reclamació, de 14 de desembre, indica que no hauria rebut resposta de l’Administració. 4. El 17 de desembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que pugui rebre mentre duri la seva tramitació. 5. El 17 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cervià de Ter i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 4 de gener de 2021 l’Ajuntament de Cervià de Ter fa arribar a la GAIP l’informe i l’expedient de la sol·licitud d’accés de la que porta causa la Reclamació. A l’informe fa constar el següent: “No creiem que hi hagi precisament una manca d’informació, doncs com s’extreu de l’expedient complert l’Ajuntament de Cervià ha contestat de manera diligent tots els registres d’entrada de la Sra. [...] fins al novembre. Malgrat això, sembla que la interessada no està conforme amb la informació que se li ha fet arribar i en la última instància amb registre d’entrada de 4 de novembre de 2020 i número 1019 recorre a la GAIP com si es tractés d’un problema vinculat a la falta d’accés. En tot cas, estem parlant d’una desinformació degut a les reiterades peticions àmplies i imprecises de la interessada que han generat que no se li hagi donat, pel que sembla, el que pretenia. S’adjunta l’expedient als efectes pertinents. En cap cas considerem que s’estigui davant d’un problema d’accés a la informació pública ja que, com s’acredita de l’expedient complet, l’Ajuntament en tot moment dona resposta al que planteja i d’una manera ràpida i eficient. Ara bé, si el que se li ha contestat no ha satisfet la petició de la Sra. [...], resta pendent estudiar l’última sol·licitud i procurar donar-li el que requereix de forma ajustada, sense que hi hagi, insistim, cap problema que requereixi l’atenció de la GAIP i més enllà d’un mal entès amb la informació de la que ja disposa la interessada en virtut de les múltiples instàncies anteriors a la que genera la present reclamació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a un subjecte obligat per l’LTAIPBG (article 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’objecte de la reclamació. La reclamació es presenta per la desatenció de la sol·licitud d’informació de 4 de novembre de 2020, que sol·licitava aquesta informació: “saber amb quins productes es maten les males herbes del poble, si els agutzils tenen el carnet d’aplicador fitosanitari corresponent per a fer servir els productes, tant de control de males herbes com de desinfecció del poble i si les motxilles que es fan servir són les mateixes per les dues coses i es netegen, o són motxilles diferent”. Les anteriors sol·licituds que aquesta persona hagi realitzat i l’adequació de la resposta que n’hagi rebut queden fora d’aquest procediment i no seran avaluades en aquesta Resolució. Per tant, les al·legacions que es contenen en l’informe de l’Ajuntament, de 4 de gener, en el sentit que haurien estat diligents en la resposta a sol·licituds prèvies, i que la manca de satisfacció manifestada per la resposta rebuda es deuria, en tot cas, a la manca de concreció de les peticions, no són pertinents per a la resolució d’aquest procediment. Sí que ho és, en canvi, la manifestació expressa que s’hi fa en aquest informe municipal de què “resta pendent estudiar la última sol·licitud i procurar donar-li el que requereix de forma ajustada”, en la mesura en què està reconeixent que, dos mesos després de la recepció de la sol·licitud, l’Ajuntament encara no l’ha respost, incomplint el termini de resolució indicat a l’article 34 LTAIPBG, sense que s’hagi informat que s’hagi resolt prorrogar-lo. I això, malgrat la seva asseveració de què no existeix “cap problema que requereixi l’atenció de la GAIP i més enllà d’un mal entès amb la informació de la que ja disposa la interessada en virtut de les múltiples instàncies anteriors a la que genera la present reclamació”, sí constitueix un motiu de reclamació davant d’aquesta Comissió, d’acord amb l’article 42.1 LTAIPBG i 32.1.b RGAIP. Un cop determinat quin és el procediment de sol·licitud que és objecte d’aquesta Resolució, cal dir que el què es demana és, sens dubte, informació pública, d’acord amb la definició que en fa l’article 2.b LTAIPBG, ja que els productes i mètodes utilitzats pel personal municipal per a l’eliminació de males herbes és informació en poder de l’Ajuntament com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, tan si es fa aquesta actuació, com si la resposta és que no es realitza. No s’han invocat ni s’endevina que hi puguin concórrer cap dels límits legalment establerts a l’accés, de manera que, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, la persona reclamant té dret a accedir a aquesta informació. Tampoc s’ha resolt i motivat, dins del termini per fer-ho, cap causa d’inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació, ans al contrari, s’hi diu expressament que s’està estudiant i preparant la resposta, que tanmateix no consta que s’hagi produït a data d’aquesta Resolució. En aquestes circumstàncies, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sobre els productes utilitzats per a eliminar les males herbes, els productes utilitzats per a la desinfecció, i si les motxilles que es fan servir per ambdues tasques són les mateixes, prèvia neteja, o si són motxilles diferents. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de gener de 2021, resol per unanimitat 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sobre els productes utilitzats per eliminar les males herbes, els productes utilitzats per a la desinfecció, i si les motxilles que es fan servir per a ambdues tasques són les mateixes, prèvia neteja, o si són motxilles diferents. 2. Requerir a l’Ajuntament de Cervià de Ter a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies 3. Requerir a l’Ajuntament de Cervià de Ter a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 849/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.