Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Sarrià de Ter información sobre la provisión de una plaza técnica (funciones, convocatoria y expediente). El Ayuntamiento no respondió ni colaboró con la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) estima parcialmente la solicitud, obligando a entregar la información previa eliminación de datos personales sensibles.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales mediante la aplicación supletoria de la LTAIPBG al régimen especial de acceso de la normativa municipal.
2
El derecho de acceso de los concejales a la documentación corporativa no puede ser inferior al de los ciudadanos individuales en el ejercicio de un derecho fundamental.
3
La falta de respuesta y de colaboración del Ayuntamiento con la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
La información sobre la plaza, funciones y convocatoria es pública y no existen límites legales que justifiquen restringir el acceso del regidor.
5
El acceso al expediente de contratación debe ajustarse al principio de minimización de datos del RGPD, eliminando datos bancarios, de contacto o firmas.
6
Se deben excluir del acceso los datos que afecten a la intimidad personal, familiar o al honor del contratado, como datos de salud o sanciones.
Texto completo
Resolució 1000/20 22, d’1 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 847/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Sarrià de Ter
Informació reclamada: Plantilla de personal de l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: No s’invoca per part de l’Ajuntament ni s’aprecia per aquesta Comissió que cap dels
límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC puguin actuar restringint el dret d’accés de la
persona regidora a la informació relativa a la plaça, funcions, convocatòria i publicitat del
procés de provisió d’aquesta plaça sol·licitada, màxim si tenim en compte les obligacions de
publicitat activa de l’estructura administrativa i l’organització institucional de les administracions
públiques establerta a l’article 9 LTAIPBG. Per al cas que alguna d’aquestes informacions sigui
inexistent, aquesta és la informació que haurà de fer constar l’Ajuntament. Quant a l’accés a
l’expedient electrònic de contractació de la persona que passa a ocupar aquesta plaça, pot
quedar restringit en aplicació de la limitació de l’accés relativa al dret a la intimitat personal o
familiar o a la pròpia imatge així com el principi de minimització de dades personals de l’article
5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, i a
la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure
circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD). D’acord amb
aquests preceptes, les dades personals que constin en el contracte que resultin inadequades o
no pertinents per a la finalitat de control de la legalitat i de l’oportunitat de l’actuació del govern
municipal en la contractació d’aquesta persona (dades de contacte, dades bancàries, signatura
manual, bestretes, retencions, ...) han de ser eliminades per ser inadequades i irrellevants per a
la finalitat de control de l’Ajuntament; igualment, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC, si hi
consten dades personals que incideixin en l’esfera de la intimitat personal o familiar de la
persona contractada (dades de salut, adaptacions del lloc de treball, circumstàncies de
dependència familiar) o al seu dret a l’honor (sancions per infraccions) hauran de ser excloses
de l’accés.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Personal. Places. Informes. Contractes. Reclamació
contra desestimació. Manca de col·laboració. Dades personals. Intimitat personal o familiar.
Dret a l’honor i a la pròpia imatge.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 21 de setembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 847/2022, presentada per un
regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter en nom del seu grup municipal contra el mateix
Ajuntament en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’electe
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 d’agost de 2022, l’electe reclamant presenta una instància a l’Ajuntament que
sol·licita: “Que vist el decret 2022DECR000600 relacionat amb l'expedient X2022002117 i
com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, sol·licito: 1. Quina plaça de la plantilla
ocuparà el senyor XXXX ? 2. Quines seran les funcions a desenvolupar del senyor XXXX?
3. Sol·licito l'informe emès des de l’Àrea de Serveis Generals per la contractació del
senyor XXXX. 4. Que se'm doni accés al gestor d'expedients electrònic de l'expedient de
contractació del senyor XXXX X2022002117. 5. Que segons la sentència del tribunal
Suprem de 2019, totes les comissions de serveis han de ser convocades i publicitades.
Sol·licito còpia de la convocatòria i publicació de la contractació del senyor XXX”.
3. La reclamació presentada el 21 de setembre de 2022 indica que l’Ajuntament de Sarrià de
Ter no hauria donat resposta a la sol·licitud d’informació i manifesta dubtes sobre la
contractació del tècnic de servei municipal objecte de la reclamació.
4. El 29 de setembre de 2022, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
regidora reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 30 de setembre de 2022, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sarrià de
Ter i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació. A data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament no ha atès el
requeriment de la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció
d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes
voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la
tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués
aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties
que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1ª: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
Disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar -ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat
superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració amb la GAIP
L'Ajuntament de Sarrià de Ter no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud
d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb
ella que li va ser requerit per aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa
l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el
termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del
procediment de reclamació.
Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar -li l’expedient, els
antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser
qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la
resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb
el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, que quedarà
igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada fa referència a la provisió d’una plaça del consistori (identificació de la
vacant coberta, funcions, informe justificatiu, expedient electrònic de contractació, convocatòria
i publicitat de la contractació) i per tant, és informació pública que ha d’estar en poder de
l’Ajuntament com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions d’autoorganització.
No s’invoca per part de l’Ajuntament ni s’aprecia per aquesta Comissió que cap dels límits
previstos a l’article 164.3 TRLMRLC puguin actuar restringint el dret d’accés de la persona
regidora a la informació relativa a la plaça, funcions, convocatòria i publicitat del procés de
provisió d’aquesta plaça sol·licitada, màxim si tenim en compte les obligacions de publicitat
activa de l’estructura administrativa i l’organització institucional de les administracions públiques
establerta a l’article 9 LTAIPBG. Per al cas que alguna d’aquestes informacions sigui inexistent,
aquesta és la informació que haurà de fer constar l’Ajuntament.
Quant a l’accés a l’expedient electrònic de contractació de la persona que passa a ocupar
aquesta plaça, pot quedar restringit en aplicació de la limitació de l’accés relativa al dret a la
intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge així com el principi de minimització de dades
personals de l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de
27 d'abril de 2016, i a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades
personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE
(RGPD). D’acord amb aquests preceptes, les dades personals que constin en el contracte que
resultin inadequades o no pertinents per a la finalitat de control de la legalitat i de l’oportunitat
de l’actuació del govern municipal en la contractació d’aquesta persona (dades de contacte,
dades bancàries, signatura manual, bestretes, retencions, ...) han de ser eliminades per ser
inadequades i irrellevants per a la finalitat de control de l’Ajuntament; igualment, d’acord amb
l’article 164.3 TRLMRLC, si hi consten dades personals que incideixin en l’esfera de la intimitat
personal o familiar de la persona contractada (dades de salut, adaptacions del lloc de treball,
circumstàncies de dependència familiar) o al seu dret a l’honor (sancions per infraccions)
hauran de ser excloses de l’accés.
D’acord amb l’exposat, correspon estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la
persona reclamant a obtenir la informació relativa a la plaça, funcions, convocatòria i publicitat
del procés de provisió d’aquesta plaça, informes emesos i a l’expedient de contractació, prèvia
eliminació de les dades personals de la persona contractada de l’esfera de la seva intimitat
personal o familiar, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC, o les dades personals inadequades
per a la finalitat de control de l’actuació municipal, d’acord amb l’article 5 RGPD.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessi ó
d’1 de desembre de 2022 , resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 847/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a
obtenir la informació relativa la identificació de la plaça, funcions, convocatòria i publicitat
del procés de provisió d’aquesta plaça, i informes emesos per justificar la contractació, així
com a l’expedient de contractació, prèvia eliminació de les dades personals de la persona
contractada de l’esfera de la seva intimitat personal o familiar, d’acord amb l’article 164.3
TRLMRLC, o les dades personals inadequades per a la finalitat de control de l’actuació
municipal, d’acord amb l’article 5 RGPD.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sarrià de Ter que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies i a informar a la GAIP, en
aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta
Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 847/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.