Se solicitó al Ayuntamiento de Calafell acceso a expedientes de urbanización e informes ambientales sobre la plantación de plataneros en la zona Diagonal Park. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública sin límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al estar en poder de la Administración como consecuencia de su actividad
2
El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley
3
Los límites legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento y la no remisión de informes a la GAIP no impiden la resolución del procedimiento de reclamación
5
No concurren límites legales al acceso en este caso ya que la solicitud afecta únicamente a expedientes de urbanización e informes ambientales y de obras
Texto completo
Resolució 210/2021, de 25 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 847/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Calafell
Informació reclamada: Expedients d’urbanització.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada és sens dubte informació pública si es troba en poder de
l’Ajuntament. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té
dret a accedir-hi, llevat que hi concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. No és
plausible la concurrència en aquest cas de límits legals al dret d’accés a la informació pública, perquè
afecta únicament un expedient d’urbanització i informes ambientals i d’obres. Per tant, és procedent
concloure declarant el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Expedients. Urbanització. Obres. Medi ambient. Arbrat. Reclamació
contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 13 de desembre de de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 847/2020 , presentada contra
l’Ajuntament de Calafell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 de juliol de 2020 la persona reclamant demana: “Accés als expedients d’urbanització de la
zona Diagonal Park, relatius a les obres que va fer la constructora xxxx a finals dels anys 90 i
principis dels 2000. I concretament les derivades de la supervisió dels arbres plantats, plataners,
que són arbres especialment al·lèrgics. Sol·licito els informes mediambientals fets per
l’Ajuntament en aquesta urbanització i els informes fets per la constructora i si es varen avaluar
les conseqüències del plantat d’aquests arbres i el seu impacte en la salut de les persones i la
brutícia que generen tot l’any”.
3. La Reclamació presentada el 13 de desembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 15 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada , de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 17 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calafell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana el nom de les persones que representaran l’Ajuntament en el procediment de
mediació demanat per la persona reclamant. No consta resposta municipal.
6. El 22 de gener de 2021 la GAIP trasllada la Reclamació a l’empresa responsable de les obres
indicades a la sol·licitud d’informació. Un cop transcorregut a bastament el termini donat a
aquests efectes, no consta la recepció d’al·legacions.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració i inviabilitat de la mediació
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un
termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració
de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té
en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de
límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la
manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
Així mateix, aquesta manca de col·laboració de l’Ajuntament també fa inviable la possibilitat de dur a
terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant, motiu pel qual, en aplicació de
l’article 42.6 LTAIPBG, és procedent donar per acabat el procediment de mediació i finalitzar la
Reclamació mitjançant resolució del Ple de la Comissió.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (els expedients d’urbanització de la zona Diagonal Park, relatius a les obres
que va fer la constructora xxxx a finals dels anys 90 i principis dels 2000, concretament les derivades
de la supervisió dels arbres plantats, així com els informes mediambientals fets per l’Ajuntament en
aquesta urbanització i els informes fets per la constructora i si es varen avaluar les conseqüències del
plantat d’aquests arbres i el seu impacte en la salut de les persones i la brutícia que generen tot l’any)
és sens dubte informació pública si es troba en poder de l’Ajuntament. En conseqüència, i en
aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi
concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. No és plausible la concurrència en
aquest cas de límits legals al dret d’accés a la informació pública, perquè afecta únicament un
expedient d’urbanització i informes ambientals i d’obres. Per tant, és procedent concloure declarant el
dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Com issió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
de febrer de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 847/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa
als expedients d’urbanització de la zona Diagonal Park, relatius a les obres que va fer la
constructora xxxx a finals dels anys 90 i principis dels 2000, concretament les derivades de la
supervisió dels arbres plantats, així com els informes mediambientals fets per l’Ajuntament en
aquesta urbanització i els informes fets per la constructora i si es varen avaluar les
conseqüències del plantat d’aquests arbres i el seu impacte en la salut de les persones i la
brutícia que generen tot l’any.
2. Requerir a l’Ajuntament de Calafell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Calafell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes
a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 847/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.