Se solicitó al DACAAR la incoación de un expediente sancionador, la aplicación retroactiva de irregularidades y ser informado sobre indagaciones y sanciones. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque las peticiones no consisten en solicitar información pública preexistente, sino en exigir actuaciones administrativas o consultas jurídicas.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso se limita a la obtención de información pública elaborada por la Administración o que esté en su poder, no extendiéndose a la solicitud de actuaciones administrativas.
2
La solicitud de incoar un expediente sancionador y aplicar efectos retroactivos a irregularidades no constituye una petición de acceso a información pública preexistente.
3
La petición de ser informado sobre indagaciones y posibles sanciones derivadas se considera una consulta jurídica, lo cual es una causa específica de inadmisión según el artículo 29.2 de la LTAIPBG.
4
La GAIP carece de competencia revisora sobre la corrección de los procedimientos seguidos por la administración reclamada si el objeto no es el acceso a la información.
5
La reclamación es inadmisible conforme al artículo 33.2 del RGAIP al no tener por objeto el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 895/2024, de 4 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 846/2024
Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
(DACAAR) de la Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: No és informació pública.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La part actora formula unes peticions que tenen per objecte la pretensió que les
administracions públiques duguin a terme actuacions ben diferents de la de proporcionar
informació pública preexistent. En el tercer supòsit (“ser informat de les indagacions i possibles
sancions que es puguin derivar”), a més, conflueix una causa específica d’inadmissió d’una
SAIP, d’entre les previstes a l’article 29 LTAIPBG. En concret, l’establerta al seu número 2,
relativa a “les consultes jurídiques”.
D’acord amb les consideracions efectuades, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de
l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions
que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda
Rural (DACAAR). Reclamació contra Inadmissió. No és informació pública. Manca d’objecte.
Inadmissió.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 11 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 846/2024, presentada contra el
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR) de la Generalitat de
Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
La Reclamació indica que l’administració ha donat resposta a la sol·licitud d’informació i
que hauria lliurat una part de la informació.
En data 16 d’abril de 2024 la persona reclamant presenta al DACAAR una sol·licitud
d’accés a la informació pública (SAIP), on demana literalment les tres pretensions
següents:
“ - Incoar expedient per les possibles irregularitats administratives, aquí descrites, dutes a
terme en la concessió EN-05 “escola de caiac de Fenals”. En virtut de la Llei 2/2010, del 18
de febrer, de pesca i acció marítimes, que esta regulada en el títol VIII referent a la funció
inspectora i estableix el règim d'infraccions i sancions que ha de servir per a garantir el
compliment efectiu de les disposicions d'aquesta llei. Concretament l’article 118.6. detalla:
“Les denúncies de les persones particulars poden donar lloc a l'obertura d'un expedient
informatiu, que pot derivar en un expedient administratiu sancionador si del seu contingut
en resulta la possible comissió d'alguna de les infraccions tipificades per aquesta llei.”
- Aplicar amb efectes retroactius, les presumptes irregularitats, que van ser efectives durant
l’any 2022; a partir d’aquest any, algunes s’han subsanat i altres no. El fet que actualment
ja estiguin dins de la legalitat vigent, no treu l’aplicació de la normativa amb efectes
retroactius, en referencia a la prescripció de les infraccions, tal i com detalla l’article 79, del
DL 1/2000, de 31 de juliol. -4. En les infraccions derivades d'una activitat continuada, la
data inicial del còmput és la de finiment de l'activitat o la del darrer acte mitjançant el qual la
infracció s'hagi consumat. -5. No prescriuen les infraccions en què la conducta tipificada
implica una obligació de caràcter permanent per al titular.
- Sol·licito ser informat de les indagacions i possibles sancions que es puguin derivar, per
tal d’aportar com a prova, en el processos contenciosos administratius que tinc instats.
Com a part, amb interessos legítims, personada en els procediments contenciosos
administratius numero 282/2022 al jutjat CA numero 3 de Girona i 304/2023 al jutjat CA
numero 2 de Girona, contra l’Ajuntament de Lloret de Mar, en relació a l’escola de caiac
XXX”
En data 13 de juny de 2024, el Departament dicta una Resolució que inadmet la SAIP
anterior, “en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als
efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Nogensmenys, en la
Resolució s’indica que s’han comunicat les dues primeres peticions de la part actora a la
directora dels Serveis Territorials del Departament en matèria de pesca i acció marítimes.
Igualment s’afegeixen a la Resolució una sèrie d’explicacions dels Serveis territorials del
Departament a Girona, en resposta a la tercera petició de la persona sol·licitant.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret
subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret
d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”.
En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta
Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació
pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la
informació.
Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per
objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit en el fonament jurídic anterior. Per tant,
aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no
tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. Aquestes
consideracions són necessàries per aclarir que no és pertinent en aquest procediment cap
al·legació relativa a la correcció dels procediments seguits per l’administració reclamada, i que
aquesta Comissió no entrarà a valorar-los, perquè no disposa de cap competència revisora
d’aquesta actuació.
Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en obtenir la incoació d’un expedient
per les possibles irregularitats administratives, dutes a terme en una concessió, l’aplicació de
les presumptes irregularitats amb efectes retroactius, així com “ser informat de les indagacions i
possibles sancions que es puguin derivar, per tal d’aportar com a prova, en el processos
contenciosos administratius que tinc instats”.
Com podem observar fàcilment, la part actora formula unes peticions que tenen per objecte la
pretensió que les administracions públiques duguin a terme actuacions ben diferents de la de
proporcionar informació pública preexistent. En el tercer supòsit (“ser informat de les
indagacions i possibles sancions que es puguin derivar”), a més, conflueix una causa
específica d’inadmissió d’una SAIP, d’entre les previstes a l’article 29 LTAIPBG. En concret,
l’establerta al seu número 2, relativa a “les consultes jurídiques”, sens perjudici dels supòsits
d’orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu o les lleis
sectorials aplicables.
En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la
informació pública i les pretensions de la persona reclamant, al no constituir informació pública,
no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG, abans
recollit.
D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació ha de ser inadmesa, en
aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les
reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 4 de juliol de 2024, resol per unanimitat
1. Inadmetre la reclamació 846/2024 per manca d’objecte, d’acord amb les consideracions
efectuades al fonament jurídic 1
2. Donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.