Se solicitó al SEM la identidad de los profesionales del indicativo B717 y el número de avisos recibidos en una franja horaria el 30/03/2021. El SEM denegó el acceso alegando protección de datos personales y de salud. La GAIP estima la reclamación porque los datos de los profesionales son meramente identificativos de personal público y el número de avisos no contiene datos personales.
Puntos clave de la argumentación
1
Los datos de los profesionales que prestan servicios públicos se califican como datos personales meramente identificativos relativos a la organización y funcionamiento de la Administración.
2
En el caso de datos meramente identificativos de personal público, prevalece legalmente el derecho de acceso a la información pública sobre su protección.
3
El acceso a datos meramente identificativos, según el Decreto 8/2021, no requiere dar audiencia previa a las personas afectadas.
4
La solicitud del número de avisos recibidos por una unidad no requiere el tratamiento de datos personales, siendo una cifra numérica sin límites legales de acceso.
5
Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente y no pueden aplicarse de forma automática o absoluta.
Texto completo
Resolució 998/2021, d’11 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 846/2021
Administració reclamada: Servei d’Emergències Mèdiques
Informació reclamada: Diverses dades relatives a la prestació d’un servei determinat.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: Les dades demanades sobre els professionals que van formar part de l'indicatiu SEM B717, el
passat 30 de març de 2021 entre les 22.00 i les 23.00, s’han de qualificar com a dades personals merament
identificatives relatives a l’organització i el funcionament de l’Administració, en relació amb les quals
legalment preval el dret d’accés a la informació pública (al cap i a la fi, les dades identificatives d’aquest
personal són públiques, perquè es tracta de personal públic), damunt de la seva protecció. Ateses les
previsions de l’article 70.4 del Decret 8/2021, l’accés a les dades identificatives demanades no requereix
donar audiència en aquest procediment a les persones afectades.
Paraules clau: Empreses de la Generalitat. Empreses públiques. Serveis d’emergències. Personal de
l’Administració. Reclamació contra estimació parcial. Dades personals. Dades merament identificatives
relatives a l’organització i el funcionament de l’Administració. APDCAT.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 846/2021, presentada contra el Servei
d’Emergències Mèdiques (SEM), del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 19 de juliol de 2021 la persona reclamant demana la informació següent al SEM: “1. Quins
professionals van formar part de l'indicatiu SEM B717, el passar 30 de març de 2021 a 22.00h a 23.00h
de la nit. 2. Avisos rebuts per la unitat SEM B717, el dia 30 de març de 2021 entre les 21.00 h i les
23.00 h. 3. Protocol, circular, odre, reglament o document de diferent naturalesa d'actuació en
situacions en què el pacient presenti agitació psicomotriu o brot psicòtic, o en casos d'int ervenció en
persones que mostrin evidents problemes de salut mental, en via pública o en entorns de diversa
naturalesa fora de l'hospital o d'un centre de salut”.
3. Per Resolució de 30 de juliol de 2021 el SEM estima parcialment la sol·licitud i exposa en els següents
termes la informació sol·licitada que no és facilitada: “En relació amb la informació demanada en els
punts 1 i 2 de la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit
recollit com a causa de no admissió: L’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que
el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si la informació té condició de
protegida i això ho estableix expressament una norma amb rang de llei. En compliment d’allò que
disposa l’article 20.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, l’aplicació del límit esmentat es fonamenta
en les causes següents: Les dades sol·licitades són dades personals i dades de salut (relatives a
assistències sanitàries realitzades pel Sistema d’Emergències Mèdiques) que no són públiques i que
només es poden facilitar en el marc del previst a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de
protecció de dades personals. La seva protecció ha de prevaler per sobre d’altres interessos d’accés i,
per tant, no es poden considerar en el context de la Llei 19/2014, del 29 de desembre de transparència,
accés a la informació pública i bon govern”. La resolució decideix “Subministrar la informació relativa a
“Protocol, circular, odre, reglament o document de diferent naturalesa d'actuació en situacions en què el
pacient presenti agitació psicomotriu o brot psicòtic, o en casos d’intervenció en persones que mostrin
evidents problemes de salut mental, en via pública o en entorns de diversa naturalesa fora de l'hospital
o d'un centre de salut”, en el format que es va demanar, que consta a l’annex d’aquesta resolució”.
4. La Reclamació presentada el 22 de setembre de 2021 reitera l’objecte de la sol·licitud i exposa la
següent fonamentació de la Reclamació: “No s'estima gran part de la informació sol·licitada tot apel·lant
a l'art. 20.3 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, considerant que les dades sol·licitades són dades
personals i de salut, que no són públiques i que només es poden facilitar en el marc del previst en la
Llei Orgànica 3/2018, de protecció de dades personals. Ara bé, considero que no s'ha valorat en cap
sentit el que preveu l'art. 24.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que estableix que s'ha de donar
accés a la informació pública si es tracta d'informació directament relacionada amb l'organització, el
funcionament o l'activitat pública de l'Administració que contingui dades personals merament
identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades
personals o altres drets constitucionalment protegits. Considero que no s'han sol·licitat dades personals
sinó dades merament identificatives dels integrants de l'indicatiu SEM B717, així com els avisos rebuts
el 30- 3-21”.
5. El 30 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada.
6. El 4 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al SEM i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de
l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 18 d’octubre de 2021 la GAIP rep l’informe del SEM, que fa les consideracions següents:
“Contràriament a la reclamant, entenem que la sol·licitud de “quins professionals” formaven part d’un
indicatiu un dia i una hora concreta (entre les 22.00h i les 23.00h del dia 30 de març de 2021) implica la
cessió de les dades de filiació d’aquests treballadors i s’ha valorat que ha de prevaler la protecció de
dades personals d’aquests professionals. L’obligació d’identificar-los està restringida a l’efectiva
acreditació per part del sol·licitant que es tracta d’una persona interessada amb relació al concret servei
que motiva la petició d’identificació dels professionals (que hauria de ser el propi pacient, un
representant, un familiar autoritzat o un hereu). Els avisos rebuts per la unitat B717 el dia 30 de març
de 2021 en una franja de dues hores implicarien també la cessió de dades personals i/o de salut de
persones ateses per aquesta unitat. A més, en aquest cas, la tramesa d’informació i de “ dades
merament identificatives” d’uns professionals concrets durant una hora concreta i de “dades merament
identificatives” de les assistències efectuades per aquesta unitat concreta durant dues hores d’aquest
dia, fins i tot sense incloure dades personals, pot conduir a la identificació de pacients i patologies, és a
dir pot comportar de forma indirecta l’accés a dades personals i de salut de persones físiques en contra
de la finalitat prevista a la normativa de protecció de dades personals. Conclusió: Els fonaments de la
reclamació no desvirtuen que la protecció de les dades de caràcter personal ha de prevaler, en aquest
cas, per sobre d’altres interessos d’accés”.
8. Vist que la informació sol·licitada és denegada tot invocant la protecció de dades personals, en
aplicació de l’article 42.8 LTAIPBG, el 20 d’octubre de 2021 la GAIP demana informe de l’Autoritat de
Protecció de Dades de Catalunya (APDCAT).
9. El 4 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “En atenció a la informació
de què es disposa, cal reconèixer el dret de la persona reclamant a accedir a les dades merament
identificatives dels professionals del SEM que van dur a terme una actuació el dia 30 de març de 2021
de 22.00h a 23.00h, així com també al nombre d’avisos rebuts per aquest indicatiu el mateix dia entre
les 21.00h i les 23.00h”.
10. El 8 de novembre de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. La informació reclamada i el dret a accedir-hi
A la vista dels antecedents, cal entendre que la informació reclamada en aquest procediment és la següent:
Els professionals que van formar part de l'indicatiu SEM B717, el passat 30 de març de 2021 entre les 22.00
i les 23.00, i el nombre d’avisos rebuts per la unitat SEM B717, el dia 30 de març de 2021 entre les 21.00 i
les 23.00. Donat que el SEM forma part del sector públic de la Generalitat, està subjecte directament a
l’LTAIPBG, motiu pel qual, en aplicació de l’article 2.b d’aquesta Llei, la informació que es troba en el seu
poder és informació pública, i és de suposar que es trobi en el seu poder la informació relativa als
professionals que hi prestaven servei durant un lapse de temps determinat i els avisos rebuts en un lapse
parcialment coincident. Al tractar-se d’informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el
dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació
pública que hagin de prevaldre damunt d’aquest dret. El SEM denega la informació reclamada invocant que
hi concorre el límit de la protecció de dades personals, que considera que ha de prevaldre damunt del dret
d’accés a la informació pública.
Segons l’article 24.1 LTAIPBG, “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació
directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que
contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de
prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. I l’article 70.2 del
Decret 8/2021, de desenvolupament de l’LTAIPBG, defineix quina és la informació a què es refereix l’article
24.1 LTAIPBG en els termes següents: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o
lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de
contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal
directiu del sector públic de les administracions públiques”. En atenció als preceptes que s’acaba de
transcriure, i coincidint amb l’informe que ha aportat l’APDCAT a aquest procediment, cal concloure que les
dades demanades sobre els professionals que van formar part de l'indicatiu SEM B717, el passat 30 de
març de 2021 entre les 22.00 i les 23.00, s’han de qualificar com a dades personals merament identificatives
relatives a l’organització i el funcionament de l’Administració, en relació amb les quals legalment preval el
dret d’accés a la informació pública (al cap i a la fi, les dades identificatives d’aquest personal són públiques,
perquè es tracta de personal públic), damunt de la seva protecció. Ateses les previsions de l’article 70.4 del
Decret 8/2021, l’accés a les dades identificatives demanades no requereix donar audiència en aquest
procediment a les persones afectades.
Per la seva banda, la part de la sol·licitud que demana el nombre d’avisos rebuts per la unitat SEM B717, el
dia 30 de març de 2021 entre les 21.00 i les 23.00, pròpiament no requereix dade s personals, sinó només
un número, dada en la qual no és versemblant que hi concorri cap límit legal al dret d’accés a la informació
pública.
A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació reclamada i requerir al SEM que li la faciliti dins d’un termini proporcional a la dificultat per
preparar-la.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de
novembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 846/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre els
professionals que van formar part de l'indicatiu SEM B717, el passat 30 de març de 2021 entre les
22.00 i les 23.00, i el nombre d’avisos rebuts per la unitat SEM B717, el dia 30 de març de 2021 entre
les 21.00 i les 23.00.
2. Requerir al SEM que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini
màxim de deu dies.
3. Requerir al SEM a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-
la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 846 /2021 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i
si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de
forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un act e administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres
mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.