Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Pallejà un permiso para colocar pancartas informativas. Tras no recibir respuesta, alegó vulneración de la libertad de información. La GAIP inadmitió la reclamación porque la solicitud no pedía información pública, sino la ejecución de una actuación administrativa (concesión de permiso), quedando fuera de su competencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP admite reclamaciones de electos locales basadas en el derecho a la información del art. 164 LMRLC y el art. 23 de la Constitución, considerándolo un derecho reforzado de representación política.
2
El derecho de acceso a la información pública se define como la facultad de obtener información elaborada por la Administración o que esté en su poder como consecuencia de su actividad.
3
La capacidad revisora de la GAIP se limita estrictamente a las decisiones administrativas en materia de acceso a la información pública según el artículo 39 LTAIPBG.
4
La solicitud de un permiso administrativo para colocar pancartas constituye una petición de actuación concreta y no una solicitud de información pública según el art. 2.b LTAIPBG.
5
Las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública son inadmisibles conforme al artículo 33.2 RGAIP.
Texto completo
Resolució 795 /2020, de 17 de desembre
Número d’expedient de la reclamació: 846/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Resposta a una sol·licitud de permís per penjar pancartes
informatives.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: La sol·licitud indicada a l’antecedent 2, de la qual deriva la Reclamació, no demana
informació pública, en el sentit que la defineix l’article 2.b LTAIPBG reproduït més amunt, sinó
que demana que l’administració dugui a terme una actuació concreta d’atorgament d’un
permís, i per tant, la petició no queda emparada per l’LTAIPBG i resta fora de l’àmbit
d’actuació d’aquesta Comissió, que només té capacitat revisora de les decisions de les
administracions en matèria d’accés a la informació pública, de conformitat amb l’article 39
LTAIPBG. Correspon, doncs, inadmetre la reclamació per manca d’objecte, ja que no deriva
d’una sol·licitud d’accés a informació pública.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Permisos. Reclamació contra silenci. Informació
Pública. Concessió de permís. Manca d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 13 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 846/2020, presentada per un
regidor de l’Ajuntament de Pallejà contra el mateix Ajuntament de Pallejà, en relació amb
la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 4 de novembre de 2020 la persona reclamant presenta una instància davant
l’Ajuntament de Pallejà mitjançant la qual exposa “com a continuació d’anteriors peticions
ja acceptades i documentació ja presentada i en poder de l’Ajuntament” demana, en
termes literals, el següent: “permís per penjar dues pancartes informatives als veïns de
Fontpineda a partir del dia 11 de novembre de 2020 a la carretera d’accés a Fontpineda
des de Pallejà, prop de rotonda, i a la zona de la Caseta de Fusta”.
3. La Reclamació presentada el 13 de desembre de 2020 indica que l’administració no
hauria donat resposta a la sol·licitud i exposa els següents arguments: “en data 13 de
desembre, l’Ajuntament de Pallejà no ha contestat a la sol·licitud el que vulnera el dret de
llibertat d’informació del partit SOM FONTPINEDA als veïns de Pallejà”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
Aquesta Reclamació té per objecte una petició formulada per un regidor municipal, que no
hauria estat atesa pel govern municipal. Aquest fet obliga a plantejar la seva admissibilitat,
tant per valorar fins a quin punt les iniciatives dels electes locals emparades en la legislació
de règim local poden ser objecte de reclamació davant la GAIP, com per analitzar si aquesta
via de garantia és aplicable a iniciatives que es qualifiquen expressament de preguntes i no
de sol·licituds d’informació. Aquesta mateixa qüestió va ser abordada a la Resolució 66/2017,
que resol diverses reclamacions presentades pel mateix grup municipal i aquest fonament
jurídic segueix el seu mateix fil argumental.
A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve
admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article
164 LMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciós
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats
locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de
Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a
la de transparència, que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat
(la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas
perjudica l’accés a la jurisdicció contenciós administrativa i, si escau, constitucional; que
suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast
de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que
exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació
política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació
regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1a. 2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a. 2 LTAIPBG.
Les Reclamacions presentades a la GAIP per electes locals i que han estat admeses a tràmit
demanen en tots els casos informació municipal, invocant o bé la legislació de transparència,
o bé els preceptes de la legislació de règim local que reconeixen i regulen el seu dret a la
informació de la respectiva entitat (articles 77 LRBRL, 164 LMRLC o/i preceptes reglamentaris
que les desenvolupen), o bé genèricament l’article 23 de la Constitució, o bé no invoquen cap
norma (supòsit aquest darrer expressament previst per l’article 18 LTAIPBG, que estableix
que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no requereix la invocació de cap norma).
En canvi, la Reclamació que ara ens ocupa es planteja en relació amb una petició de
concessió d’un permís per posar una pancarta, i no amb una sol·licitud d’informació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden
ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa
aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les
comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu
que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i
les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte
defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta
té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”.
L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP si no tenen per
objecte el dret d’accés a la informació pública.
La sol·licitud indicada a l’antecedent 2, de la qual deriva la Reclamació, no demana informació
pública, en el sentit que la defineix l’article 2.b LTAIPBG reproduït més amunt, sinó que
demana que l’administració dugui a terme una actuació concreta d’atorgament d’un permís
per posar una pancarta, i per tant, la petició no queda emparada per l’LTAIPBG i resta fora de
l’àmbit d’actuació d’aquesta Comissió, que només té capacitat revisora de les decisions de les
administracions en matèria d’accés a la informació pública, de conformitat amb l’article 39
LTAIPBG. Correspon, doncs, inadmetre la reclamació per manca d’objecte, ja que no deriva
d’una sol·licitud d’accés a informació pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 17 de desembre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 846/2020 perquè
no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de
la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.