Solicitud de copia de decretos municipales y resultado por pérdida de objeto

Resolució 139/2020, de 14 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 846/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Banyeres del Penedès Informació reclamada: Còpia d’uns Decrets. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: L’Administració reclamada ha lliurat durant aquest procediment la informació que se li reclamava. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta Reclamació i és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Ajuntament. Decrets. Reclamació contra lliurament parcial d’informació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 30 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 846/2019, presentada contra l’Ajuntament de Banyeres del Penedès , en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de desembre de 2019 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès “en format electrònic els decrets, signats digitalment amb números: 2019- 0042, 2019- 0069, 2019- 0130, 2019- 0131, i 2019- 0139”, fent constar que no consten publicats al portal de Transparència. 3. El 19 de desembre de 2019 l’Ajuntament de Banyeres del Penedès comunica a la persona reclamant que els decrets sol·licitats no estan disponibles al Portal de Transparència atès que han estat anul·lats per errors materials i de fet. Assenyala que per evitar mals entesos en comptes de publicar el decret anul·lat, publiquen un document per exposar que les resolucions han estat anul·lades i els seus motius. 4. L’escrit de reclamació, de 30 de desembre de 2019, es motiva de la manera següent: “Els decrets sol·licitats corresponen a actes administratius, que es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, així com els actes administratius que podrien haver recaigut sobre els decrets. Al no haver estat publicats, es desconeix el seu contingut, si ha recaigut sobre ells algun acte administratiu i també es desconeixen els motius que causen la seva anul·lació i la data d’anul·lació. En aquest sentit, s’entén que els decrets sol·licitats, són informació pública elaborada per l’Administració i per tant ha de ser accessible a petició de la ciutadania, independentment si han estat o no anul·lats ”. 5. El 7 de gener de 2020 la persona reclamant s’adreça novament a la Comissió per reiterar la seva voluntat de tenir accés als decrets esmentats i després de citar l’LTAIPBG assenyala que la resposta obtinguda “és arbitrària en el sentit de contradictòria amb el dret, pel propi contingut substancial argumentat, a més de que en cap cas, ofereix cap explicació amb una argumentació tècnic-jurídica mínimament raonable. Que l’ofici evidencia que s’ha dictat amb la finalitat de fer efectiva la voluntat de participar de l’alcalde [....], amb coneixement d’actuar contra els paràmetres decisionals establerts en l’ordenament jurídic per a resoldre tal qüestió. Que aquesta part acudeix a la GAIP, amb la finalitat es resolgui aquesta qüestió, d’acord amb la meva petició, sustentades per les al·legacions i tenint en compte l’arbitrarietat i irregularitat manifestada pel Sr. [...] en l’ofici, en resposta a la meva petició.” 6. El 7 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha 7. El 28 de gener de 2020 l’Ajuntament de Banyeres del Penedès fa arribar l’informe jurídic i l’expedient de la sol·licitud d’accés a la informació pública a la Comissió. A l’informe es relacionen les diferents actuacions dutes a terme en la tramitació de la sol·licitud d’informació, citen la normativa aplicable, i exposen els motius pels quals van anul·lar els decrets sol·licitats , i manifesten el següent: “Primer. L’Ajuntament té l’obligació de facilitar còpia dels documents administratius que pugin tenir un interès públic, sempre i quan no operin límits, cas en què la divulgació de la informació haurà de ser proporcionada i limitada al seu objecte i finalitat. Segon. Aquesta Administració no ha denegat l’accés a la informació sol·licitada, simplement va considerar que tots els decrets d’alcaldia als quals volia accedir havien estat objecte de rectificació i posteriorment s’havien dictat correctament, corregint els possibles errors materials i de fet que contenien. De tots ells hi ha hagut un decret posterior sobre l’assumpte dictaminat. No obstant, no es veu inconvenient de facilitar còpia d’aquests decrets al sol·licitant, en ares de la transparència i garantint l’accés a la informació pública. Tercer. Respecte la possible afectació de terceres persones, un dels decrets dictats (decret número 2019- 0130) tracta sobre una reclamació de responsabilitat patrimonial indicada per un particular. No obstant, la identificació del particular és parcial, per tal de garantir la protecció de dades de caràcter personal i, a priori, es considera que el sol·licitant de la informació pública vol tenir accés al decret per manca de publicitat”. Així mateix, informa que “es troba adequat traslladar al sol·licitant còpia dels decrets 2019- 0042, 2019- 0069, 2019- 0130, 2019- 0131, i 2019- 0139, en ser informació pública i no limitada en el seu accés”. 8. El 5 de febrer de 2020 la Comissió trasllada l’informe jurídic esmentat a l’antecedent anterior a la persona reclamant i li assenyala que si en un termini de cinc dies no manifesta el contrari, aquesta Comissió considerarà que ja li haurà estat facilitada la informació reclamada i procedirà a finalitzar la Reclamació. El m ateix dia, la persona reclamant confirma que ha rebut la informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament de Banyeres del Penedès (article 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat, durant la tramitació d’aquest procediment, la informació objecte de reclamació. Així ho ha confirmat la persona reclamant, que res ha objectat a la informació rebuda. Això comporta que s’hagi perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment, i en conseqüència és procedent finalitzar-lo, sense necessitat de fer cap pronunciament sobre el fons de la discrepància jurídica que l’havia motivat i que ara ja s’ha esvaït. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 846/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.