Solicitud de la Memoria de Bienestar Animal 2020 al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès y finalización por inexistencia de la información

Resolució 930/2021, de 14 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 845/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Informació reclamada: Memòria completa de benestar animal de l’any 2020. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: En tot cas, la manifestació expressa de la inexistència de la Memòria de Benestar Animal de 2021 per part de l’Ajuntament suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació que aquí es reclama, i esgota la pretensió que pot ser emparada en aquest procediment, que es cenyeix exclusivament a l’obtenció de la informació pública prèviament en poder de l’Administració, o obtenir la constància de la seva inexistència. Per tant, amb independència de què la persona reclamant pugui instar per altres mecanismes de control i d’impuls del govern municipal l’elaboració d’aquesta memòria, si ho considera adient, el cert és que ho ha de fer al marge d’aquest procediment de garantia de l’accés a la informació, que no empara l’elaboració d’informació de bell nou per satisfer una sol·licitud si prèviament no estava en poder de l’Administració. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Memòries. Animals. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 22 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 845/2021, presentada per un regidor municipal contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de juliol de 2021 el regidor reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès accés a la “Memòria completa de benestar animal de l’any 2020 ”. 3. La Reclamació presentada el 22 de setembre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i argumenta el següent: “S’ha vingut demanant en diferents Plens Municipals de l’any 2021 i finalment per entrada al Registre Municipal fa dos mesos, la memòria del departament de Benestar Animal de l’any 2020 de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès”. I afegeix: “Resulta quasi impossible per tots els medis oficials obtenir la memòria que es demana.” 4. El 27 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública. 6. El 28 de setembre de 2021 la persona reclamant va adreçar un correu electrònic a la GAIP adjuntant la resposta de l’Ajuntament a la sol·licitud del dia 23 de setembre de 2021. En termes literals l’Ajuntament argumenta el següent: “Des de la secció de Protecció de la Salut, Gestió i Benestar Animal s’han fet memòries de salut pública des de l’any 2016 i s’han incorporat dades relatives a la gestió i benestar animal. Elaborar aquestes memòries, tot i no ser d’obligatorietat per a l’Ajuntament, ens aporten informació molt valuosa per a la valoració dels diferents programes que es porten a terme des de la Secció. Malauradament, des de la Secció no s’ha pogut elaborar la memòria corresponent a l’any 2020 per haver de destinar els pocs recursos humans de la Secció a altres tasques obligatòries i corresponents a serveis mínims de l’Ajuntament. En la mesura que ens sigui possible, volem reiniciar l’elaboració de les memòries perquè considerem que aporten informació rellevant tant internament com cap a la ciutadania”. 7. El 7 d’octubre de 2021 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que, d’entre d’altres, fa les següents consideracions en relació amb la demora en la resposta a la sol·licitud: “en data 4 d’agost de 2021 des de la Secció d’Accés, Control i Gestió de la Informació, es contacta amb la persona sol·licitant i s’acorda que, d’acord amb la informació facilitada pel departament responsable de l’elaboració de la Memòria de Benestar Animal de 2020, a principis de setembre es donarà resposta a la petició. El dia 8 de setembre es contacta de nou amb el departament i amb Alcaldia, per tal de donar resposta a la petició d’accés, però aquesta demanda no es respon amb un informe formal, la qual cosa demora novament la resposta per un problema intern d’interpretació formal, fins que en data 23 de setembre de 2021 s’envia la notificació per part de la Cap de Secció de Salut Pública indicant que des de la Secció no s’ha pogut elaborar la memòria corresponent a l’any 2020 per haver de destinar els pocs recursos humans de la Secció a altres tasques obligatòries i corresponents a serveis mínims de l’Ajuntament. D’aquesta manera, es dona per finalitzada la petició d’accés, assumint el retard en la resposta, i havent estat rebuda la notificació per part de la persona sol·licitant en la mateixa data d’emissió”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha informat a la persona reclamant que la informació demanada no existeix, perquè l’Ajuntament no l’ha pogut elaborar, si bé és cert que inicialment s’hauria donat a entendre el contrari. En tot cas, la manifestació expressa de la inexistència de la memòria de Benestar Animal de 2021 per part de l’Ajuntament suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació que aquí es reclama, i esgota la pretensió que pot ser emparada en aquest procediment, que es cenyeix exclusivament a l’obtenció de la informació pública prèviament en poder de l’Administració, o obtenir la constància de la seva inexistència. Per tant, amb independència de què la persona reclamant pugui instar per altres mecanismes de control i d’impuls del govern municipal l’elaboració d’aquesta memòria, si ho considera adient, el cert és que ho ha de fer al marge d’aquest procediment de garantia de l’accés a la informació, que no empara l’elaboració d’informació de bell nou per satisfer una sol·licitud si prèviament no estava en poder de l’Administració. Si, com manifesta l’Ajuntament, la memòria d’enguany no s’ha pogut elaborar i s’ha informat d’aquest fet a la persona reclamant, i tal i com confirma ella mateixa, s’ha de considerar perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment, i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 d’octubre 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 845/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.