Solicitud de plantillas correctoras y niveles mínimos de superación de exámenes de proceso selectivo y resultado estimatorio

Resolució 187/2020, de 5 de març Número d’expedient de la reclamació: 844/2019 Administració reclamada: Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública Informació reclamada: Plantilles correctores de proves de selecció. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Com a persona interessada, la persona reclamant té el dret d’accés a l’expedient que li atribueix l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), i és precisament a aquest dret, al seu especial vigor i a les particularitats del seu exercici a allò que es remet la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG; la iniciativa de la que deriva aquest procediment s’empara en aquest dret que l’LPAC garanteix a tota persona interessada d’accedir a la documentació que integra el procediment corresponent. Sembla raonable, per una altra banda, que les autoritats que convoquen i gestionen processos selectius massificats procurin evitar que l’eventual exercici del dret d’accés a l’expedient per part d’un nombre elevat de participants no acabi col·lapsant els serveis administratius; ara bé: aquesta aspiració raonable no justifica, com sembla pretendre la DGFP, que en els processos selectius de personal el dret d’accés a l’expedient garantit per l’LPAC es redueixi a esperar les publicacions dels resultats de les proves, llevat que una llei així ho estableixi, cosa que en tot cas no s’ha invocat. L’aplicació de restriccions (siguin límits o causes d’inadmissibilitat) al dret d’accés a la informació pública només es pot fer mitjançant resolució, i l’única que ha emès la DGFP no fa referència a la concurrència de cap límit ni de cap causa d’inadmissibilitat i la comunicació de 25 de febrer de 2020, que materialment invoca el que, com es veurà al fonament jurídic 5, podria constituir una causa d’inadmissibilitat, no té la capacitat jurídica per fer-ho. Si hom té en compte que l’article 35, en relació amb el 33 LTAIPBG preveu la producció de silenci administratiu positiu en cas que les sol·licituds d’informació pública no siguin resoltes i notificada la resolució en el termini d’un mes, és evident que en el cas de la que ens ocupa el silenci administratiu té lloc a partir del 30 de desembre de 2019. I té efectes estimatoris perquè no concorre cap límit legal a la informació sol·licitada, i si bé hi pot concórrer alguna causa d’inadmissibilitat, aquest fet no comporta, a diferència del que passa amb els límits legals per previsió expressa de l’article 35.2 LTAIPBG, que el sentit del silenci pugui ser desestimatori. La DGFP també argumenta que cal tenir en compte que es tracta d’un document de treball que pot veure’s alterat durant la fase de correcció al trobar-se alguna resposta que sigui correcta i no hagi estat inclosa en aquest document, de manera que l’actuació, una vegada estudiada i motivada, s’hagi d’incorporar per garantir els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat i evitar també futures impugnacions. Si és aquest el cas, potser es podria acreditar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG. Però a la seva resolució la DGFP ni tan sols l’ha invocada, i la seva comunicació de 25 de febrer del 2020 ni la invoca formalment, ni és el vehicle apropiat per poder fer-ho. Per tant, entre l’eventualitat no acreditada de la concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat i el principi general del dret administratiu de vinculació de l’Administració als propis actes, cal donar prevalença a aquest darrer i entendre que, malgrat aquestes consideracions, la DGFP s’ha vinculat amb la seva resolució presumpta a facilitar la informació sol·licitada i esdevé obligada a fer-ho dins d’un termini raonable, sens perjudici d’indicar, si ho creu necessari, que els barems en qüestió són provisionals i poden ser modificats en atenció a les circumstàncies que escaigui. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Derivació. Silenci administratiu. Aplicació de la normativa de procediment administratiu. Causes d’inadmissibilitat. Selecció de personal. Publicació de la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 844/2019, presentada contra el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (DPDAP), de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de novembre de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a través del web de transparència de la Generalitat: Sol·licito les plantilles correctores de l’examen pràctic i del de competències professionals de la promoció interna per proveir 375 places de l’escala administrativa del cos administratiu (grup C, subgrup C1) de la Generalitat de Catalunya (número de registre de la convocatòria 229). També vull saber el nivell mínim exigit per a la superació de cada pregunta de l’examen pràctic. La sol·licitud invoca el precedent de la Resolució de la GAIP 174/2018, de 12 de juliol. 3. La Reclamació presentada el 30 de desembre de 2019 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 8 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DPDAP i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 10 de gener de 2020 el DPDAP notifica a la persona reclamant la resolució de la Direcció General de la Funció Pública (DGFP) dictada en relació amb la seva sol·licitud. Considera que la persona reclamant té la condició d’interessada en el procés de selecció sobre el qual demana informació, que es troba en fase de tramitació, i que l’accés de les persones interessades als procediments administratius en curs es regeix per la normativa que regula aquests procediments, d’acord amb la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG. Segons la normativa que regula el procés de selecció indicat, la informació sobre el seu desenvolupament es difon en els termes següents: Les publicacions oficials relatives a la convocatòria es realitzen a través del Tauler d'anuncis de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, e-Tauler (http://tauler.gencat.cat). Aquestes publicacions, així com la resta d'actes que se'n derivin, els continguts informatius i els models de documents a què fan referència aquestes bases es poden consultar en l'apartat Funció Pública del web del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (http://politiquesdigitals.gencat.cat/convocatories). A través dels apartats Les meves gestions o La meva carpeta del web Tràmits gencat (http://tramits.gencat.cat), les persones aspirants poden obtenir informació actualitzada i individualitzada sobre la seva participació en el procés de selecció. Les persones aspirants han de presentar preferentment els seus escrits o la seva documentació mitjançant Petició Genèrica del Registre Electrònic de la Seu Electrònica de la Generalitat de Catalunya, a la qual es pot accedir des de l'enllaç https://web.gencat.cat/ca/seu- electronica/serveis-de-la-seu/. A l'assumpte de la petició genèrica cal identificar expressament el número de registre d'aquesta convocatòria (229) i el motiu de presentació, i adreçar-la a l'Oficina de Selecció de Personal del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (subtema “oposicions”). Un cop fetes aquestes consideracions, la resolució de la DGFP estima parcialment la sol·licitud i dóna accés a la informació sol·licitada que es troba en un enllaç determinat i tramet la sol·licitud a l’Oficina de Convocatòries de la DGFP per tal que faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada que no es troba al web del Departament. 6. El 31 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe del DPDAP, que explica que el 20 de desembre de 2019 hauria dictat la resolució anterior, que estima parcialment la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació, que adjunta, i assenyala que per problemes tècnics aquesta resolució no va poder ser notificada fins el 10 de gener de 2020. 7. El 5 de febrer de 2020 la persona reclamant aporta documentació addicional. Explica que el 10 de gener de 2020 va rebre la resolució indicada a l’antecedent 5 i que l’Oficina de Convocatòries de la DGFP no s’ha posat en contacte amb ella per facilitar-li la informació que li hauria de lliurar segons l’esmentada resolució. Davant d’això, el 5 de febrer de 2020 hauria presentat de nou la seva sol·licitud adreçada a l’Oficina de Convocatòries de la DGFP. 8. El 6 de febrer de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe de la DGFP tot indicant- li que pot formular al·legacions en el termini de 10 dies i que si no ho fa s’entendrà que està satisfet amb la informació obtinguda. 9. El 7 de febrer de 2020 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant. Afirma que la DGFP li hauria facilitat un enllaç amb informació sobre el primer exercici que no havia demanat; en canvi, no se li ha facilitat la informació demanada en relació amb el segon i el tercer exercicis i l’Oficina de Convocatòries encara no s’ha posat en contacte amb ella. Invoca la Resolució 174/2018 de la GAIP per fonamentar el seu dret a la informació sol·licitada. 10. El 13 de febrer de 2020 la GAIP demana a la DGFP explicacions sobre els motius pels quals la seva Oficina de Convocatòries encara no ha facilitat la informació a la persona reclamant. 11. El 25 de febrer de 2020 la GAIP rep de part de la persona reclamant còpia de l’escrit següent, que li hauria tramès la DGFP: En resposta a la vostra sol·licitud d’accés a la informació pública núm. 3709, i de conformitat amb la Resolució dictada per la directora General de Funció Pública en resposta a la mateixa, us informem que, atenent a les actuacions del tribunal qualificador, us informem que l’Oficina de Selecció de Personal farà difusió i publicarà el barem de correcció del segon exercici de la primera prova (supòsit pràctic) del procés de selecció exclusiu de promoció interna per proveir 375 places de l’escala administrativa del cos administratiu (grup C, subgrup C1) de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’aprovació dels resultats d’aquest exercici, durant la segona quinzena de març. Així mateix, te previst publicar el barem de correcció del 3r exercici (test de competències professionals) juntament amb la publicació dels seus resultats, d’acord amb el que preveu la base específica 7.2.1 c) de la convocatòria esmentada. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’accés al barem que està utilitzant el tribunal qualificador per a la correcció dels exercicis en el cas que fos una persona interessada en el procés de selecció que ens ocupa, abans de l’aprovació dels resultats de l’exercici corresponent, podria alterar el desenvolupament d’aquest procediment, ja que el situaria en una situació privilegiada respecte de la resta d’aspirants. Així, s’ha de garantir que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no pugui alterar la posició jurídica de les persones interessades en un procediment obert, en concret en aquest cas, amb informació privilegiada respecte d’altres persones - que a més vulneraria el principi d’igualtat en l’accés a la Funció Pública- en tant que el faria coneixedor d’informació que el permetria preparar, amb un major termini, al·legacions contra aquest, o inclús presentar reclamacions extemporànies. Així mateix, cal tenir en compte que es tracta d’un document de treball que pot veure’s alterat durant la fase de correcció al trobar-se alguna resposta que sigui correcta i no hagi estat inclosa en aquest document, de manera que l’actuació, una vegada estudiada i motivada, s’hagi d’incorporar per garantir els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat i evitar també futures impugnacions. Per tot això, i considerant que la tramitació d’un procediment administratiu no es pot veure afectada per l’exercici del dret d’accés a la informació pública, us informem que el vostre dret d’accés a la informació pública el farem efectiu amb la publicitat que es farà dels diversos barems a la pàgina web del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública així com a la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, e-Tauler (http://tauler.gencat.cat). 12. El 28 de febrer de 2020 la GAIP rep un informe de la DGFP sobre les al·legacions de la persona reclamant. Fa les consideracions següents: El Dictamen número 7/2016 de la GAIP, sobre l’accés de les persones interessades a la informació continguda en un procediment en tràmit, determina que si qui exerceix el dret d’accés és una persona interessada en un procediment en tràmit que demana informació que forma part d’ell, la seva sol·licitud ha de ser resolta per l’òrgan responsable del procediment que s’estigui tramitant, que haurà d’aplicar la normativa que el regula, i no la de transparència. La persona reclamant té la condició de persona interessada en la convocatòria del procés selectiu número 229, actualment en fase de tramitació. La resolució de la directora general de Funció Pública de 20 de desembre de 2019 objecte de reclamació va donar resposta al sol·licitant en els termes exposats, en resoldre trametre a la unitat responsable de la tramitació del procediment, l’Oficina de Selecció de la Direcció General de Funció Pública, la petició per tal que es doni accés a la informació sobre el segon i el tercer exercici de la convocatòria en el marc de la normativa d’aplicació al procés selectiu del qual forma part el sol·licitant com a persona interessada. Pel que fa la informació sobre el retard en el lliurament en la informació, us informo que en data 26 de febrer de 2020 l’Oficina de Selecció de Personal ha donat resposta a la persona interessada mitjançant escrit notificat el dia mateix dia 26, que us adjunto en annex. Adjunta l’escrit indicat a l’antecedent anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el règim jurídic aplicable a la sol·licitud En el marc de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2 (plantilles correctores de l’examen pràctic i del de competències professionals i nivell mínim exigit per a la superació de cada pregunta de l’examen pràctic) és sens dubte informació pública, atesos els termes en els que la defineix l’article 2.b LTAIPBG, perquè és informació elaborada amb tota seguretat per l’Administració (probablement pel tribunal de selecció o per qualsevol altre òrgan competent) i que aquesta ha de tenir en el seu poder. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, seria procedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin justificar-ne la denegació. No és plausible la concurrència de límits legals al dret d’accés en la informació sol·licitada, i en tot cas el DPDAP no n’ha invocat cap. Nogensmenys, la DGFP ha invocat a la resolució indicada a l’antecedent 5 la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG, segons la qual l’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu. I tot seguit comenta les mesures previstes per la resolució de convocatòria del procés selectiu objecte de la sol·licitud en relació amb la publicació i informació a les persones interessades en el procediment de les qüestions relacionades amb ell. La GAIP ve entenent, des de la Resolució de 23 de desembre de 2015, que l’aplicació de la normativa de règim jurídic i procediment administratiu a les sol·licituds d’accés a la informació de les persones interessades a la documentació que forma part de procediments administratius en tràmit, sens perjudici que hagin de ser resoltes en el marc de la normativa i les competències del procediment en qüestió, tal com indica la DGFP en el seu darrer informe aportat a aquest procediment, no pot comportar que aquestes persones tinguin un dret d’accés menor del que correspondria a la ciutadania en general, sinó més aviat tot el contrari, ni que no puguin obtenir l’empara de la GAIP per a la garantia del seu dret d’accés a la informació. Allò que demana la persona reclamant en aquest procediment (plantilles correctores i nivell mínim exigit per a cada pregunta) és informació pública a la qual hi té dret d’accés qualsevol persona, tingui o no la condició d’interessada en el procediment selectiu, i el fet que les interessades disposin d’una via específica per demanar-la, de cap manera pot comportar una demora o qualsevol altra minva respecte de l’efectivitat del dret si l’exercís qualsevol persona aliena a la selecció, amb l’empara de l’LTAIPBG. Per una altra banda, les disposicions previstes a la convocatòria per donar publicitat als resultats i altres eventuals incidències del procés selectiu no excusen que, a més a més, qualsevol persona interessada, i també qualsevol aliena al procediment, pugui exercir el seu dret d’accés a la informació continguda en el procediment en qüestió, i la seva sol·licitud no pot ser ignorada per l’Administració, ni merament remesa genèricament a la publicitat futura dels resultats. Com a persona interessada, la persona reclamant té el dret d’accés a l’expedient que li atribueix l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), i és precisament a aquest dret, al seu especial vigor i a les particularitats del seu exercici a allò que es remet la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG. La iniciativa de la que deriva aquest procediment s’empara en aquest dret que l’LPAC garanteix a tota persona interessada d’accedir a la documentació que integra el procediment corresponent. Sembla raonable, per una altra banda, que les autoritats que convoquen i gestionen processos selectius massificats procurin evitar que l’eventual exercici del dret d’accés a l’expedient per part d’un nombre elevat de participants no acabi col·lapsant els serveis administratius; ara bé: aquesta aspiració raonable no justifica, com sembla pretendre la DGFP, que en els processos selectius de personal el dret d’accés a l’expedient garantit per l’LPAC es redueixi a esperar les publicacions dels resultats de les proves, llevat que una llei així ho estableixi, cosa que en tot cas no s’ha invocat. Per tant, la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG comporta que la sol·licitud de la persona reclamant s’hagi d’atendre d’acord bàsicament amb l’article 53.1.a LPAC (accés de les persones interessades als expedients administratius en curs), sense que sigui admissible reduir aquest dret a una mera espera de la publicació gradual dels resultats de les proves. 3. L’estimació parcial i derivació de la sol·licitud per part de la DGFP La resolució de la DGFP notificada a la persona reclamant el 10 de gener de 2020 (antecedent 5) estima parcialment la sol·licitud d’informació de la persona reclamant (tot remetent l’accés a la informació estimada, que la persona reclamant certament no havia sol·licitat, a un enllaç determinat) i “tramet la sol·licitud a l’Oficina de convocatòries de la DGFP per tal que doni resposta a la informació sol·licitada que no es publiqui al web del DPDAP”; en exercici d’aquesta remissió, l’Oficina en qüestió (o la DGFP) fa la comunicació indicada a l’antecedent 11, que remet l’accés a la informació sol·licitada a les futures publicacions dels resultats corresponents als exercicis 2 i 3. En la lògica del procediment regulat per accedir a la informació pública pels articles 26 i següents LTAIPBG, el que sembla fer la DGFP amb la seva resolució notificada el 10 de gener de 2020 és una mena de derivació impròpia a l’Oficina de convocatòries. Impròpia perquè no ho diu clarament, ni està clar que compleixi els requeriments establerts per l’article 30 LTAIPBG per a aquestes derivacions. Impròpia també perquè es deriva a un òrgan que no té competència per resoldre (aquesta Oficina podria ser competent per comunicar la informació, però no per determinar que, d’alguna manera, es restringeix el dret d’accés). Per una altra banda, la resolució de la DGFP no invoca cap límit legal concret que pugui justificar la denegació de la informació sol·licitada, o de part d’ella, ni cap causa concreta d’inadmissibilitat, parcial o total. Per la seva banda, la comunicació de 25 de febrer de 2020, indicada a l’antecedent 11, és la que argumenta els motius pels quals la DGFP (o la seva Oficina de Convocatòries) no facilita la informació sol·licitada, motius que són analitzats al fonament jurídic 5. El cas és, en tot cas, que l’aplicació de restriccions (siguin límits o causes d’inadmissibilitat) al dret d’accés a la informació pública només es pot fer mitjançant resolució dictada per òrgan competent (articles 32.a i 34.2 LTAIPBG), i l’única que ha emès la DGFP no fa referència a la concurrència de cap límit ni de cap causa d’inadmissibilitat i la comunicació de 25 de febrer de 2020, que materialment invoca el que, com es veurà al fonament jurídic 5, podria constituir una causa d’inadmissibilitat, no té la capacitat jurídica per fer-ho. 4. Silenci administratiu La sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació va ser presentada el 28 de novembre de 2019 i, tot i que la DGFP manifesta en el seu informe que va resoldre sobre ella el 20 de desembre del mateix any, la resolució no va ser notificada fins el 10 de gener de 2020. A més, i com s’indica al fonament jurídic anterior, la resolució de la DGFP no resol materialment la sol·licitud (ni especifica, en relació amb el què és objecte de la sol·licitud d’informació, en quina part queda parcialment desestimada), que queda remesa a una comunicació posterior, que tampoc compleix els requisits establerts legalment per poder aplicar causes d’inadmissibilitat o límits al dret d’accés. Si hom té en compte que l’article 35, en relació amb el 33, LTAIPBG preveu la producció de silenci administratiu positiu en cas que les sol·licituds d’informació pública no siguin resoltes i notificada la resolució en el termini d’un mes, és evident que en el cas de la que ens ocupa el silenci administratiu té lloc a partir del 30 de desembre de 2019 (cal tenir en compte que la derivació impròpia que fa l’Oficina de convocatòries no té validesa jurídica per ampliar el termini de resolució ni evitar la producció del silenci administratiu). I té efectes estimatoris perquè no concorre cap límit legal a la informació sol·licitada, i si bé hi pot concórrer alguna causa d’inadmissibilitat, aquest fet no comporta, a diferència del que passa amb els límits legals per previsió expressa de l’article 35.2 LTAIPBG, que el sentit del silenci pugui ser desestimatori. Per tant, quan la DGFP fa la seva comunicació de 25 de febrer de 2020 ja feia un cert temps que la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació es podia considerar estimada per silenci administratiu positiu, estimació que és vinculant per a la DGFP. Per tant, l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada és un dret que es pot deduir de les previsions de la legislació de procediment administratiu citades al fonament jurídic anterior, però que també ha estat reconegut mitjançant resolució presumpta de l’òrgan administratiu competent, de manera que es pot interpretar aquesta Reclamació com una acció que té per objecte no tant la declaració del dret a la informació sol·licitada (cosa que ja li ha estat reconeguda), sinó l’efectivitat de l’accés declarat per la resolució presumpta de la DGFP. L’article 30.b RGAIP estableix que poden interposar una reclamació davant la GAIP les persones a qui s’ha reconegut l’accés a la informació per resolució expressa o presumpta i no se’ls ha facilitat efectivament l’accés a la informació i l’article 32.1.d de la mateixa Llei preveu que en aquests casos la reclamació es tramita amb caràcter preferent. D’acord amb les consideracions anteriors, la Reclamació té per objecte l’accés a una informació a la que la DGFP ha resolt presumptament que la persona reclamant hi té dret i que, per tant, resulta especialment necessari (caràcter preferent) garantir-ne l’accés. 5. Algunes consideracions generals sobre el dret material d’accés a la informació sol·licitada Ultra les consideracions fetes als fonaments jurídics anteriors, que per si sols justificarien l’estimació de la Reclamació, també és pertinent pronunciar-se en relació amb els arguments materials esgrimits per la DGFP per demorar l’accés a la informació sol·licitada. La comunicació de la DGFP a la persona reclamant indicada a l’antecedent 11 argumenta que l’accés al barem de correcció abans de l’aprovació dels resultats de l’exercici situaria la persona reclamant en una posició de privilegi respecte de la resta d’aspirants, en vulneració del principi d’igualtat en l’accés a la funció pública i ho exemplifica dient que la faria coneixedora d’informació amb més antelació que la resta, i així poder preparar millor eventuals al·legacions, o fins i tot presentar reclamacions extemporànies. Aquestes consideracions s’han de descartar, perquè un cop fets i lliurats els exercicis no és versemblant que l’accés a informació sobre el procés de selecció per part d’una de les persones aspirants pugui vulnerar a favor seu el principi d’igualtat en l’accés a la informació pública. A més, el fet de disposar de més temps per formular al·legacions no suposa cap posició de privilegi, atès que és de suposar que la normativa del procés preveu un temps raonable i suficient per a totes les persones interessades i si una d’elles s’esforça a documentar-se i informar-se millor, això no la situa en cap situació privilegi, sinó en la simple capacitat de fer millor la seva feina sobre la base del seu esforç, i això no és cap privilegi. I la possibilitat de presentar reclamacions extemporànies sobre la base d’obtenir l’accés sol·licitat és simplement inexistent, perquè l’exercici del dret d’accés a la informació pública no pot alterar els drets i deures vinculats al procediment de selecció. La DGFP també argumenta que cal tenir en compte que es tracta d’un document de treball que pot veure’s alterat durant la fase de correcció al trobar-se alguna resposta que sigui correcta i no hagi estat inclosa en aquest document, de manera que l’actuació, una vegada estudiada i motivada, s’hagi d’incorporar per garantir els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat i evitar també futures impugnacions. Si és aquest el cas, potser es podria acreditar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG. Però a la seva resolució la DGFP ni tan sols l’ha invocada, i la seva comunicació de 25 de febrer del 2020 ni la invoca formalment, ni és el vehicle apropiat per poder fer-ho. Per tant, entre l’eventualitat no acreditada de la concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat i el principi general del dret administratiu de vinculació de l’Administració als propis actes, cal donar prevalença a aquest darrer i entendre que, malgrat aquestes consideracions, la DGFP s’ha vinculat amb la seva resolució presumpta a facilitar la informació sol·licitada i esdevé obligada a fer-ho dins d’un termini raonable, sens perjudici d’indicar, si ho creu necessari, que els barems en qüestió són provisionals i poden ser modificats en atenció a les circumstàncies que escaigui. La comunicació de la DGFP reproduïda a l’antecedent 11 informa a la persona reclamant que el barem de correcció de l’examen pràctic, juntament amb els resultats d’aquest exercici, seran publicats durant la segona quinzena de març. L’article 36.2.b LTAIPBG preveu que es pugui facilitar la informació sol·licitada en un format diferent al demanat si s’ha publicat en un altre format; aquesta possibilitat no és aplicable al cas, perquè la informació sol·licitada encara no ha estat publicada i, en tot cas, requeriria de resolució expressa i motivada indicant-ho (article 34.4.c LTAIPBG) i la comunicació de l’Oficina de convocatòries no té aquest rang. Així mateix, l’article 29.1.c LTAIPBG preveu que es poden inadmetre les sol·licituds d’informació si la informació que demanen està en procés d’elaboració i s’ha de fer pública abans de tres mesos; aquesta disposició tampoc és aplicable al cas, perquè la DGFP no inadmet la sol·licitud i la informació sol·licitada (els barems de correcció de l’examen pràctic) no sembla que estigui en procés d’elaboració, perquè pel que sembla s’està aplicant, o sigui que deu estar elaborada. La resta de la informació sol·licitada o bé encara es remet a un termini més incert de publicació (cas dels barems de correcció de les competències professionals), o bé ni tant sols s’esmenta (cas del nivell mínim exigit per a la superació de cada pregunta de l’examen pràctic). Per tant, és procedent requerir a la DGFP que faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada dins d’un termini curt, entre altres coses per mirar de compensar mínimament el perjudici causat a la persona reclamant amb la demora excessiva en la tramitació d’aquesta Reclamació. Res li impedeix, d’altra banda, per al cas que cregui que se’n derivaria un greuge comparatiu per a la resta d’aspirants, fer públics aquests barems al seu web. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de març de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 844/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a les plantilles correctores o barems de correcció de l’examen pràctic i del de competències professionals, i també a la informació relativa al nivell mínim exigit per a la superació de cada pregunta de l’examen pràctic, tot en relació amb el procés selectiu indicat a l’antecedent 2. 2. Requerir a la DGFP que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a la DGFP a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 844/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.