Solicitud de datos de publicación y notificación de acuerdo de pleno y estimación de la reclamación por la GAIP

Resolució 886/2023, de 5 d’octubre de 2023 Número d’expedient de la Reclamació: 598/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires Informació reclamada: Data i lloc de publicació de l'aprovació definitiva, així com a qui es va notificar aquesta aprovació definitiva, referent a l'acord de ple del 24 de juliol de 2017. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Aquesta afirmació és contradictòria en si mateixa. En primer lloc l’Ajuntament afirma que la petició d’informació pública no està afectada per cap límit, però per una qüestió de prevenció i respecte al procediment judicial o la tutela judicial efectiva i en base a l’article 21 LTAIPBG, concretament en el seu article 21 i no es dóna l’accés sol·licitat. L’article 21.1.d) estableix que el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a “El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”. Com hem exposat en el fonament de dret primer, l’aplicació de la LTAIPBG és supletòria en el assumpte, i com indica l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG estableix que els límits s’han de d’aplicar de forma proporcional a l’objecte i finalitat i s’ha d’estar a cada cas concret. En el present cas concret, malgrat l’existència d’un procediment judicial el fet de donar accés a la informació sol·licitada no suposa en cap cas perjudicar el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials (art. 21.1.d), donat que la reclamant no és part en el procediment judicial indicat per l’Ajuntament i perquè la informació que sol·licita sobre lloc, data de publicació i persones a les que es va notificar l’acord de ple, de cap manera pot afectar a la igualtat de les parts en un procediment judicial on ja s’ha dictat a més a més sentència, encara que aquesta no sigui ferma. A més a més el propi Ajuntament admet en el seu informe que “no hi ha limitació alguna al respecte”. Paraules clau: Acords de ple. Aprovació definitiva. Publicació. Publicitat activa. Notificació. Anul·labilitat. Pressupost municipal. Assignacions regidors. Alcaldia. Àrea delegada. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 26 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 598/2023, presentada per una regidora electa contra l’Ajuntament de Sant Esteves Sesrovires, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 17 de maig de 2023 la persona reclamant presenta instància a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires en la que com a regidora d’aquest Ajuntament sol·licita: “Data i lloc de publicació de l'aprovació definitiva, així com a qui es va notificar aquesta aprovació definitiva, referent a l'acord de ple del 24 de juliol de 2017 que portava com a títol: Declaració anul·labilitat de l’apartat de les bases d’execució del pressupost municipal on s’hi recull l’assignació de 200 euros/mensuals als regidors amb delegació d’alcaldia i/o portaveu, per cada àrea delegada o pròpia.” La Reclamació presentada el 26 de juny de 2023 indica que ha rebut resposta a la seva sol·licitud però que la informació sol·licitada no ha estat lliurada. Concretament aporta comunicació de la 3a tinent d’alcalde de data 24 de maig de 2023 en els següents termes: “En resposta a la seva petició de data 17 d’abril de 2023 i registre d'entrada núm. 2023-E- RE-2010, en la que ens sol·licita data i lloc de publicació de l’aprovació definitiva, així com a qui es va notificar aquesta aprovació definitiva, referent a l’acord de ple del 24 de juliol de 2017 que portava como a títol: “Declaració anul·labilitat de l’apartat de les bases d’execució del pressupost municipal on s’hi recull l’assignació de 200 euros/mensuals als regidors amb delegació d’alcaldia i/o portaveu, per cada àrea delegada o pròpia”, li comunico per la seva informació, que en data d’avui hem trasllat la seva petició al departament corresponent perquè ens facilitin la informació corresponent per poder donar-li resposta”. Així mateix la regidora reclamant adjunta comunicació de la mateixa tinent d’alcalde de 6 de juny amb una resposta similar: “En resposta a la seva petició de data 6 juny de 2023 i registre d'entrada núm. 2023-E-RE-2299, en la que ens sol·licita que se li faciliti la documentació relacionada en la instància 2023-E-RE2010 de 17 de maig, o bé la confirmació per part de secretaria intervenció de l’ajuntament que no existeix cap altra aprovació posterior referent a l’acord de ple del 24 de juliol de 2017, li comunico que en data d’avui li tornem a traslladar la seva petició al departament de secretaria perquè li facilitin la informació que vostè demana”. Malgrat que en les respostes de l’Ajuntament s’indica que es passa la petició de la regidora al departament corresponent perquè li facilitin la informació que demana, la reclamant afirma que no ha rebut cap tipus d’informació per part de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. El 29 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 14 de juliol de 2023 l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires remet a aquesta Comissió l’informe i expedients sol·licitats indicant que l’acord de ple sobre el que demana informació la reclamant va ser objecte d’un recurs contenciós administratiu que es tramità a la Secció Cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Recurs de Sala 1426/2021 - Recurs Ordinari 94/2021-DA, que va concloure per Sentència 1764/2023 de 15.5.2023 que desestima el recurs interposat i que en la part central de la sentència indica que: “Amb independència que hagués estat desitjable una millor redacció de l’Acord impugnat, una interpretació lògica, teleològica i congruent del mateix, evidencia que el Ple no va acordar l’anul·lació dels actes als que es refereix, atès que no s’havia iniciat cap procediment, sinó que s’acordà iniciar un procediment, prèvia qualificació com a anul·lables dels actes impugnats, preveient la seva conversió en actes vàlids, prèvia audiència dels interessats que ho van rebre (apartat 5è.). Abunda en aquesta interpretació quan en l’apartat 6è. del mateix Acte (silenciat a la demanda, igual que l’apartat 5è.) el Ple acordà que, una vegada exhaurit el termini d’audiència, seria necessari (“caldrà” en paraules del Ple) adoptar la resolució definitiva corresponent, en els termes ja transcrits. (...) Entenem que l’acte administratiu impugnat en aquest procés és un acte administratiu de tràmit que inicia un procediment de conversió d’actes administratius viciats d’anul·labilitat amb la finalitat de regularitzar la situació creada per unes assignacions a determinats regidors que havia estat qüestionada per altres forces polítiques i que la seva configuració i empara legal podrien no estar suficientment clares, situació que el Secretari del Consistori qualificà d’ “alegal”. Per altra banda, hem de recordar que no estem davant d’una impugnació directe del Pressupost municipal, les bases d’execució del qual establien l’assignació de les actuacions, sinó davant la desestimació per silenci d’un recurs de reposició interposat contra l’Acord del Ple de 24.7.2017 transcrit, acte que és el que revisem. Aleshores, estem davant d’un recurs contenciós administratiu que, com diu el Consistori, no es dirigeix contra un acte administratiu d’anul·lació, perquè el Ple inicià un procediment que el seu resultat serà, en el seu cas, susceptible d’impugnació, motiu pel quan hem de declarar la inadmissió del recurs contenciós administratiu, fet que impedeix l’anàlisi de les qüestions de fons que es dedueixen en la demanda. Procedeix desestimar el recurs perquè en fase de sentència les causes d’inadmissió es converteixen en causes de desestimació”. El 21.05.2023 el Sr. Xxxx presentà escrit sol·licitant l’aclariment de dita Sentència al·legant que si bé en la sentència es qualifica l’acte com a acte de tràmit, atès que del mateix es desprèn que havia d’adoptar-se l’acte definitiu corresponent, s’aclareixi si s’està davant d’un acte de tràmit o que es resolgui el fons, perquè el Ple no ha dictat la Resolució, qüestió que es resol en la Interlocutòria d’1.6.2023 acordant no procedir l’aclariment de la sentència en qüestió atès que s’ha de tenir en compte que l’objecte del recurs administratiu és el que es cita en el Fonament de Dret Primer de la Sentència, del que resulta que es tracta d’un acte de tràmit, amb independència que el Ple no hagi dictat resolució expressa, cas en el que la part podrà acudir a aquesta jurisdicció contra l’acte presumpte, supòsit que no converteix en acte definitiu un acte de tràmit. Dita interlocutòria va ser notificada el 8.6.2023 i contra la mateixa no s’hi pot interposar cap recurs, però sí contra la Sentència 1764/2023, que va ser notificada el 17.5.2023 i contra la qual sí que si pot interposar recurs de cassació en el termini de trenta dies hàbils des del següent hàbil al de la seva notificació, termini que va quedar interromput per la interposició de la sol·licitud d’aclariment de la mateixa i que es reprenen des de l’endemà al de la notificació de la Interlocutòria d’1.6.2023 Atès que es tracta d’un expedient judicialitzat, en el que el Sr. Xxx encara pot presentar recurs de cassació contra la Sentència 1764/2023 de 15.5.2023, considerem que no ens podem pronunciar respecte de la petició de la Sra. Xxxx fins que hagi recaigut resolució judicial ferma”. L’1 d’agost de 2023 es dóna trasllat de l’informe de l’Ajuntament a la reclamant per un termini de 7 dies per tal de presentar al·legacions. El 8 d’agost de 2023 la reclamant presenta al·legacions en el següent sentit: “l'ajuntament argumenta que "es tracta d'un expedient judicialitzat", malgrat que el contenciós a què fa esment té ja sentència dictada 1764/2023, i que a data de notificació de l'escrit és ferma. Així doncs, l'Ajuntament, reconeix que en el meu dret d'informació "no hi ha limitació alguna al respecte, tractant-se, només, d'una actitud preventiva", prevenció que no té cap mena de sentit havent-se resol el contenciós favorablement a l'ajuntament i que només limita amb criteris polítics els meus drets i tasques com a regidora del consistori, atès que tinc evidentment el dret i el deure de fiscalitzar l'acció de govern, fins i tot, i precisament, en els assumptes que han arribat per la seva importància als tribunals. Tanmateix, el punt 3 dels fonaments de dret fa esment a què es facilita "l'expedient complet (…) en format electrònic" i no és així, a banda que no se sol·licita l'expedient concret, sinó literalment "la data i lloc de publicació de l'aprovació definitiva, així com a qui es va notificar aquesta aprovació definitiva, referent a l'acord de ple del 24 de juliol de 2017 que portava com a títol: Declaració anul·labilitat de l'apartat de les bases d'execució del pressupost municipal on s'hi recull l'assignació de 200 euros/mensuals als regidors amb delegació d'alcaldia i/o portaveu, per cada àrea delegada o pròpia". D'altra banda, no hi ha d'haver cap impediment per a una regidora per conèixer els actes i acords presos pel consistori o el govern, independentment de si hi ha procediment judicial al respecte, ja que és informació rellevant i que qualsevol regidora del consistori té dret a tenir accés”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. Per tot això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada és informació relativa a: “Data i lloc de publicació de l'aprovació definitiva, així com a qui es va notificar aquesta aprovació definitiva, referent a l'acord de ple del 24 de juliol de 2017 que portava com a títol: Declaració anul·labilitat de l’apartat de les bases d’execució del pressupost municipal on s’hi recull l’assignació de 200 euros/mensuals als regidors amb delegació d’alcaldia i/o portaveu, per cada àrea delegada o pròpia” La informació reclamada és, sens dubte, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB, informació pública, ja que d’acord amb aquest precepte té aquesta consideració “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Part de la informació sol·licitada per l’electe reclamant és a més objecte de publicitat activa d’acord amb allò establert a l’article 10 LTAIPBG, doncs precisament el que demana és: Data i lloc de publicació de l’aprovació definitiva d’un acord de ple. Recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. Com ja s’ha exposat extensament en el fonament jurídic 1, i d’acord amb l’article 164.1 TRLMRLC, tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). Quant als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés que son: a) “Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial”. És evident que conèixer la data i lloc de publicació d’un acord de ple i a qui s’ha notificat no vulnera cap d’aquest dos límits. L’Ajuntament reclamat nega la informació sol·licitada al·legant: “Pel que fa a les limitacions d’accés a la informació a la que es refereix la present petició i en quina part aquesta informació en quedaria afectada, no hi ha limitació alguna al respecte, tractant-se, només, d’una actitud preventiva i de respecte als procediments judicials que estan iniciats, a fi de preservar els principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva, en base al que s’estableix a l’Art. 21 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. Aquesta afirmació és contradictòria en si mateixa. En primer lloc l’Ajuntament afirma que la petició d’informació pública no està afectada per cap límit, però per una qüestió de prevenció i respecte al procediment judicial o la tutela judicial efectiva i en base a l’article 21 LTAIPBG, concretament en el seu article 21 i no es dóna l’accés sol·licitat. L’article 21.1.d) estableix que el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a “El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”. Com hem exposat en el fonament de dret primer, l’aplicació de la LTAIPBG és supletòria en el assumpte, i com indica l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG estableix que els límits s’han de d’aplicar de forma proporcional a l’objecte i finalitat i s’ha d’estar a cada cas concret. En el present cas concret, malgrat l’existència d’un procediment judicial el fet de donar accés a la informació sol·licitada no suposa en cap cas perjudicar el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials (art. 21.1.d), donat que la reclamant no és part en el procediment judicial indicat per l’Ajuntament i perquè la informació que sol·licita sobre lloc, data de publicació i persones a les que es va notificar l’acord de ple, de cap manera pot afectar a la igualtat de les parts en un procediment judicial on ja s’ha dictat a més a més sentència, encara que aquesta no sigui ferma. A més a més el propi Ajuntament admet en el seu informe que “no hi ha limitació alguna al respecte”. Cal tenir en compte que, la documentació que generen els expedients de Modificació de les bases d’execució de pressupost no estan avaluats, i per tant, en aplicació del que preveu l’article 20 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol, no es poden eliminar. Així doncs, per tot el que s’ha referit s’estima el dret d’accés a la informació pública sol·licitada per la reclamant. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada en el grup de sèries Modificació del pressupost (codi 0080) i en la sèrie Modificacions de les bases d’execució. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 598/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dels antecedents dins del termini màxim de quatre dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 598/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.