Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Sallent por falta de competencia de la GAIP en materia de publicidad activa sobre subvenciones

Resolució 885/2021, de 30 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 841/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sallent Informació reclamada: Publicació d’una relació actualitzada de les subvencions i ajuts que l’Ajuntament hagi demanat o rebut. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Certament, altres òrgans de garantia similars a la GAIP tenen la funció avaluadora del compliment de la Llei en matèria de publicitat activa, i alguns fins i tot tenen funció resolutòria en relació amb denuncies per aquest concepte. Però la legislació catalana no va seguir aquest model. Per tant, la GAIP no té competències revisores ni sancionadores en relació amb els incompliments de l’LTAIPBG que no estiguin relacionats amb l’exercici del dret d’accés (Títol II de la Llei) i per tant, no pot requerir el compliment de les disposicions de l’LTAIPBG relacionades amb la publicitat activa (Títol II de la Llei) o el bon govern (Títol V). Això sens perjudici de què la GAIP pugui, en ús de la funció consultiva que li atribueix l’article 7.2.l RGAIP, orientar els subjectes amb obligacions de publicitat activa, a partir de les reclamacions que tramiti, sobre les informacions sol·licitades amb més freqüència per la via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, tal i com va fer en el Dictamen 4/2019 a què fa referència la reclamació. La reclamació no és admissible a tràmit, perquè no té per objecte la revisió d’una decisió administrativa prèvia en relació amb una sol·licitud d’accés a informació pública realitzada a l’empara de l’article 18 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Subvencions. Ajuts. Publicitat activa. Requisits de la reclamació. Manca de sol·licitud prèvia. Manca d’objecte. Competències de la GAIP. Publicitat activa. Inadmissió. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 22 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 841/2021, presentada pel Comitè d’Empresa de CCOO contra l’Ajuntament de Sallent, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 d’agost de 2021 el sindicat reclamant demana: “Primer – Que a través del que estipula la Llei catalana, 19/2014, que regula amb més detall la informació amb rellevància jurídica que s’ha de publicar al portal de transparència i segons el que dedica tot l’article 15 a la publicitat que s’ha de fer de l’activitat subvencional i la informació que ha d’incloure: - Una relació actualitzada de les subvencions i altres ajuts de l’Ajuntament de Sallent hagi sol·licitat i/o rebut de l’anomenada Llei de Barris. - Els objectius, a l’efecte d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la mesura de foment pot produir en el mercat. - La informació relativa al control financer de les subvencions i dels ajuts públics atorgats. - La justificació o el retiment de comptes per part del/s beneficiari/s de la subvenció o dels ajuts atorgats”. 3. La Reclamació presentada el 22 de setembre de 2021 assenyala que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la instància objecte del present procediment. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació formulada L’article 39.1 Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. I l’article 42.1 LTAIPBG disposa que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En el mateix sentit, la regulació del sistema de garanties de l’LTAIPBG (Títol VII) limita i acota la via de reclamació davant la GAIP en relació directament amb el dret d’accés a la informació pública, regulat a l’article 18 LTAIPBG com un procediment d’exercici individual per obtenir informació en poder de les administracions, a diferència de les obligacions de transparència o publicitat activa regulades al Títol II de la Llei, que no necessiten l’exercici o l’impuls d’una acció individual sinó que es contemplen com a obligacions ex lege de difusió proactiva d’informació pública en un portal de transparència, l’incompliment de les quals no queda sota la supervisió de la GAIP. Certament, altres òrgans de garantia similars a la GAIP tenen la funció d’avaluació del compliment de la Llei en matèria de publicitat activa, i alguns fins i tot tenen funció resolutòria en relació amb denuncies per aquest concepte. Però la legislació catalana no va seguir aquest model. Així, la competència per a avaluar el compliment de la Llei correspon al Síndic de Greuges (article 92 LTAIPBG) que elabora un informe anual i el presenta al Parlament i que podria, si en l’exercici de les seves funcions, detectés un incompliment greu o molt greu de la Llei, instar els òrgans competents a què fa referència l’article 86 LTAIPBG a incoar el procediment sancionador. Per tant, la GAIP no té competències revisores ni sancionadores en relació amb els incompliments de l’LTAIPBG que no estiguin relacionats amb l’exercici del dret d’accés (Títol II de la Llei) i per tant, no pot requerir el compliment de les disposicions de l’LTAIPBG relacionades amb la publicitat activa (Títol II de la Llei) o el bon govern (Títol V). Això sens perjudici de què la GAIP pugui, en ús de la funció consultiva que li atribueix l’article 7.2.l RGAIP, orientar els subjectes amb obligacions de publicitat activa, a partir de les reclamacions que tramiti, sobre les informacions sol·licitades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, tal i com va fer en el Dictamen 4/2019 a què fa referència la reclamació. De tot l’anterior es desprèn que, d’una banda, el procediment de reclamació davant la GAIP queda reservat per a la revisió de les decisions administratives en relació amb un procediment prèviament desestimat o ignorat d’exercici del dret d’accés a la informació pública, exer cit a l’empara de l’article 18 LTAIPBG. I de l’altra, que la GAIP no té competències per tramitar o resoldre denúncies per incompliment de les obligacions de publicitat activa, ni per requerir-ne el compliment. Dels antecedents es desprèn clarament que no existeix aquest procediment previ d’exercici individual del dret d’accés, sinó que la pretensió del sindicat reclamant es que es faci efectiva la publicació de la informació que preveu l’article 15 LTAIPBG. Per tant, la reclamació no és admissible a tràmit, perquè no té per objecte ela revisió d’una decisió administrativa prèvia en relació amb una sol·licitud d’accés a informació pública realitzada a l’empara de l’article 18 LTAIPBG. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de setembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 841/2021 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.