Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà información sobre el servicio de autobús y presupuestos/facturas de diversas actuaciones. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento estimó la solicitud y entregó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo el incumplimiento material del derecho de acceso.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho de acceso y requieren una motivación explícita y razonada.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la misma.
5
Cualquier limitación posterior en la efectividad del acceso concedido se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.
Texto completo
Resolució 167/2020, de 27 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 841/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Sobre el servei de bus i pressupostos i factures d’actuacions diverses.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament
jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves
resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada.
Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i el lliurament presumpte a la persona reclamant de la informació sol·licitada;
en conseqüència, qualsevol limitació en relació amb l’efectivitat de l’accés sol·licitat s’ha de considerar com
un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Factures. Transport públic. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani de la informació. Seguiment de l’execució
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 29 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 841/2019, presentada en representació
d’una entitat contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG)
i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 28 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Pallejà:
2.1. Referent al servei de bus: a. Informació relativa a la compensació econòmica equivalent a la
diferència existent entre els costos del servei de bus i els seus ingressos. b. Informació sobre la
regulació de preus i control dels bitllets. c. Informació sobre el funcionament del servei ofert
(incidències horàries destacables, etc).
2.2. Pressupostos demanats i factures finals corresponents a les següents resolucions: ... (fa una
relació de 7 resolucions relacionades amb obres públiques, boscos i enjardinament).
3. La Reclamació presentada el 29 de desembre de 2019 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud anterior.
4. El 3 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que
representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 20 de febrer de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Pallejà. Acredita que en aquesta
mateixa data ha notificat a la persona reclamant la resolució que estima la sol·licitud d’informació de la
què deriva la Reclamació i que adjunta la informació sol·licitada per la primera part de la sol·licitud i
facilita l’enllaç on pot consultar i descarregar la resta d’informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és
competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa
de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar
el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves
resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada.
Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i el lliurament presumpte a la persona reclamant de la informació sol·licitada;
en conseqüència, qualsevol limitació en relació amb l’efectivitat de l’accés sol·licitat s’ha de considerar com
un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de febrer
de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 841/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte
i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.