Solicitud de información sobre la aplicación del Plan de Autoprotección del Mercado ambulante de Bonavista y resultado de inadmisión

Resolució 27/2020, de 10 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 838/2019 Administració reclamada: ESPIMSA i Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Aplicació del Pla d’Autoprotecció del Mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Comissió és una instància de revisió que no pot actuar mentre l’Administració no hagi dictat Resolució o mentre no hagi depassat el termini legal de què disposa per a resoldre la sol·licitud, no resulta admissible a tràmit iniciar la via de reclamació davant aquesta Comissió, prevista a l’article 39.1 LTAIPBG mentre no s’hagi esgotat el termini per resoldre, fet que suposa un vici no esmenable de la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Mercats. Plans. Protecció civil. Reclamació contra silenci. Terminis. Reclamació prematura. Naturalesa revisora de les reclamacions. Deficiència inesmenables. Inadmissibilitat de les sol·licituds. Consultes o informes. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 838/ 2019, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i la seva Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals SA (ESPIMSA), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de novembre de 2019 la persona reclamant, després de constatar arrel d’una informació facilitada per ESPIMSA que el Mercat ambulant de Bonavista tindria un Pla d’Autoprotecció (PAU) argumenta el que considera diverses deficiències i incompliments normatius per part del Mercat ambulant, d’ESPIMSA i dels serveis municipals, invoca l’article 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú i l’LTAIPBG i pregunta el següent a l’Ajuntament de la ciutat: 1. Perquè no s’està aplicant el PAU en el Mercat ambulant de Bonavista si ja porta molts mesos aprovat? Perquè es deixa que el Mercat ambulant segueixi funcionant de forma irregular perquè ESPIMSA i els seus inspectors no l’apliquen? Perquè l’Alcalde de Tarragona com a màxima autoritat en l’aplicació i desenvolupament del PAU no obliga a ESPIMSA a què el compleixi? Perquè es permet l’ocupació dels accessos al Mercat ambulant i no s’aclareixen els vials per a vehicles d’emergència a l’interior del Mercat ambulant? 3. La Reclamació presentada el 28 de desembre de 2019 reitera el text de la sol·licitud i indica que no hauria rebut resposta de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat La Reclamació té per objecte una sol·licitud d’accés a la informació pública presentada davant l’Ajuntament de Tarragona el 27 de novembre de 2019, de manera que, quan es presenta la Reclamació el 28 de desembre de 2019, no s’ha depassat encara el termini d’un mes previst en l’article 33 LTAIPBG perquè l’Administració pugui atendre una sol·licitud d’accés a la informació pública. Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud. Atès que la sol·licitud de referència es va presentar el 27 de novembre de 2019, l’Ajuntament de Tarragona podia resoldre la sol·licitud fins el dia 28 de desembre de 2019. Per tant, la reclamació presentada el dia 28 de desembre de 2019, davant d’aquesta Comissió, és prematura per un dia. Tenint en compte que aquesta Comissió és una instància de revisió que no pot actuar mentre l’Administració no hagi dictat Resolució o mentre no hagi depassat el termini legal de què disposa per a resoldre la sol·licitud, no resulta admissible a tràmit iniciar la via de reclamació davant aquesta Comissió, prevista a l’article 39.1 LTAIPBG mentre no s’hagi esgotat el termini per resoldre, fet que suposa un vici no esmenable de la Reclamació. Finalment, cal tenir en compte un segon motiu d’inadmissibilitat que ja es va apreciar en la Resolució 786/2019, d’11 de desembre, que resolia una Reclamació, presentada per la mateixa persona reclamant i sobre la mateixa sol·licitud d’accés a la informació pública, i en la qual aquesta Comissió va considerar el següent: allò que es sol·licita no és pròpiament informació pública, en el sentit d’informació en poder de l’Administració, tal com requereix l’article 2.b LTAIPBG, sinó explicacions i motivacions d’actes o omissions dels serveis públics, i aquesta pretensió podria excedir el dret d’accés a la informació pública, de manera que la sol·licitud podria ser inadmesa per l’Ajuntament, en aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG (en la mida que les explicacions demanades, si no estan redactades prèviament a la sol·licitud, poden ser considerades consultes o informes jurídics) i la Reclamació ho podria ser per la GAIP, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, perquè el seu objecte no seria el dret d’accés a la informació pública, sinó a prestacions administratives diferents. En conseqüència, no es pot descartar que una nova Reclamació amb el mateix objecte d’aquesta sigui també inadmesa o desestimada per la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució En base als antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2020, resol per unanimitat no admetre la reclamació 838/2019 per prematura i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.