Solicitud de información sobre reducciones salariales del 5% y destino de fondos en el Consorci Mar Parc Salut de Barcelona con estimación parcial

Resolució 471/2024, de 18 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 694/2023 Administració reclamada: Consorci Mar Parc Salut de Barcelona Informació reclamada: Informació sobre descomptes de la nòmina del 5% del DL 3/2010 per treballador desglossats per professional. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La condició del reclamant com a president del Comitè d’empresa és rellevant en el supòsit que ens ocupa, ja que és un element que ha de permetre ponderar els eventuals límits al dret d’accés que s’hagin de tenir en compte per a resoldre aquesta reclamació. En primer lloc, respecte de la informació: Qui va donar la instrucció de procedir a la reducció del 5% de la nòmina, cal tenir en compte allò previst a l’article 24 LTAIPBG: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. En segon lloc, a la vista de l’informe de l’APDCAT i fent nostres les seves conclusions, la GAIP estima parcialment la sol·licitud d’informació formulada, de manera que, tal i com estableix l’informe, les dades sobre la reducció del 5% de la nòmina de cada treballador, s’haurà de donar respecte dels considerats alts càrrecs o assimilats del Consorci (personal que ocupa llocs d’especial confiança o responsabilitat, llocs de lliure designació o que comporten alt nivell retributiu), sense cap tipus de restricció, identificant el personal. Respecte de la resta de treballadors la informació s’ha de donar preferentment de forma seudonimitzada, a través de codis que identifiquin cadascun dels treballadors, sempre i quan aquesta seudonimització no permeti una reidentificació dels treballadors. Pel cas que en un col·lectiu concret de treballadors, la seudonimització permetés la reidentificació, les dades s’hauran de donar de forma agregada pel subconjunt dels treballadors. En tercer lloc, forma part, doncs, de la filosofia de la legislació de transparència que les Administracions públiques hagin de retre comptes als ciutadans, en relació, entre d’altres qüestions, amb la gestió i el destí que aquestes donen als fons públics, com ara els que es destinen les detraccions que s’han dut a terme a les retribucions que perceben els treballadors del sector públic. Per tot això s’estima la petició d’informació sobre la informació referent al destí que del fons públics des del 2016 a data de presentació de la SAIP. La informació sol·licitada com a prova en el procediment judicial que segons indica l’administració reclamada coincideix amb la informació ara reclamada, es tracta d’informació preexistent a la formalització de la demanda, i ens mans de l’administració demandada. No es tracta d’informació/documentació que el Consorci Sanitari PSMAR hagi elaborat per estratègia processal en el marc del procediment, sinó que sembla ser que conforma part important o primordial del plet, i la formació d’aquesta informació és per tant prèvia al propi plet. D’acord amb l’article 21.1.d) LTAIPBG, en relació a l’article 69.4 del RGAIP, clarament no es tracta d’informació elaborada específicament pel plet en curs, sinó que es informació preexistent, el que suposa que no aplica el límit invocat i s’ha d’estimar la sol·licitud realitzada d’acord amb els pronunciaments del fonament de dret anterior. Paraules clau: Consorci. Sindicat. Comitè d’empresa. President. Reducció salarial. Nòmines. Retribucions. Personal laboral. Imports. Treballadors. Destinació dels fons. Ponent: Iolanda Pineda Balló Mediador: Josep Ramon Barberà Antecedents El 25 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 694/2023, presentada per una persona interessada contra Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 27 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: “En base a que normativa legal y precepto concreto se aplica en el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona (PSMAR) la reducción 5% (DL3/2010) de su masa salarial en nómina al personal laboral, desglosada desde el 2016 al 2023 ejercicio por ejercicio. ¿Quién dio instrucción de proceder a la reducción del 5% de la masa laboral del personal laboral del PSMAR y qué cargo ocupa? Desde 2016 a la actualidad. ¿Cuál es el importe total de la reducción aplicada en nómina a todo el personal? Desde 2016 a la actualidad. Desglose anual de las cantidades detraídas en nómina bajo el concepto DL3/2010 por persona trabajador/a o jubilado/a desde 2016 a 2023 ¿Qué ha hecho el PSMAR con los fondos detraídos en la nómina bajo el concepto DL3/2010 al personal laboral desde 2016 a 2023?” En l’apartat “Indiqueu quin és el motiu de la vostra sol·licitud” el reclamant indica que: “Obtener información económica de la empresa, como representante legal de los trabajadores, actúo como presidente del CE del Consorci PSMAR”. No obstant no acredita ser el representant / president del Comitè d’Empresa. La Reclamació presentada el 25 de juliol de 2023 adjunta resolució PSMAR de data 18 de juliol de 2023 que inadmet a tràmit per una banda i desestima per l’altra la sol·licitud d’accés. L’argument esmerçat pel PSMAR respecte de la inadmissió és: “En l’article 29.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s’identifica com a causa de no admissió el fet que les sol·licituds tinguin per objecte consultes jurídiques o peticions d’informes i dictàmens. En aquest sentit, la primera qüestió plantejada en la sol·licitud és la identificació del precepte legal que justifica, a criteri del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, l’aplicació del concepte retributiu de reducció del 5% del DL 3/2010. La dita qüestió implica una tasca d’interpretació jurídica identificable amb el límit previst al citat article 29.2 de l’LTAIPBG per a admetre a tràmit la sol·licitud en aquest extrem”. Respecte de les altres sol·licituds plantejades pel reclamant els arguments al·legats per PSMAR són en resum que els termes de la sol·licitud no compleixen amb el principi de minimització de dades de l’article 5.1 del RGPD i no es considera justificat l’accés individualitzat a les dades sol·licitades més enllà de la possibilitat de fer-ho de forma agregada. D’altra banda, PSMAR al·lega el límit de l’article 21.1.d) LTAIPBG doncs la informació objecte de la sol·licitud d’accés ha estat proposada com a prova documental en les actuacions judicials d’un conflicte col·lectiu. A la reclamació presentada la GAIP l’objecte és el següent: “Solicito los datos desglosados por profesional del descuento sufrido en Nómina del 5% relativo al DL 3/2010, así como quien dio instrucción de proceder a esta reducción y en que han empleado estos fondos públicos durante el año 2016 hasta la actualidad, al ser dinero público de todos los ciudadanos es pertinente saber en qué se emplea y donde va a parar”. El 2 d’agost de 2023 la GAIP requereix al reclamant per tal que acrediti la representació. El reclamant esmena la falta de representació el 3 d’agost aportant la documentació acreditativa. El 7 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Consorci Mar Parc de la Salut de Barcelona i li requereix que, dins del termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’administració a la sessió de mediació i possibles dates per agendar la sessió. El 14 de setembre el Consorci PSMAR contesta la sol·licitud. El 18 de setembre 2023 se celebra la sessió de mediació sense arribar a un acord. El 30 d’octubre de 2023 el Consorci PSMAR fa arribar a la Comissió l’expedient i l’informe de gerència del Consorci PSMAR. L’informe aportat en aquesta ocasió és emès pel Cap del Serveis Jurídics de l’Hospital del Mar i reprodueix els motius d’inadmissió i desestimació de la resolució de 18 de juliol (antecedent 3). A data del present Resolució, l’acta de mediació sense acord està pendent de signatura per part del reclamant, tot i que se li ha remès el passat 13 i 24 de novembre. El 12 de desembre de 2023 la GAIP sol·licita a l’APDCAT, l’emissió d’informe previst a l’article 42.8 de l’LTAIPBG. Al mateix temps es comunica al reclamant i a l’administració reclamada la sol·licitud d’informe a l’APDCAT i com de l’ampliació de quinze dies del termini que disposa la Comissió per resoldre. El 12 de gener, es recorda a l’APDCAT la petició d’informe. El 12 de febrer de 2024 la Comissió rep l’informe de l’APDCAT. El 20 de febrer de 2024 la GAIP trasllada al reclamant i a la reclamada PSMA, l’informe de l’APDCAT pel seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i condició del reclamant La informació concretament sol·licitada mitjançant la present reclamació és la següent: “Solicito los datos desglosados por profesional del descuento sufrido en Nómina del 5% relativo al DL 3/2010, así como quien dio instrucción de proceder a esta reducción y en que han empleado estos fondos públicos durante el año 2016 hasta la actualidad, al ser dinero público de todos los ciudadanos es pertinente saber en qué se emplea y donde va a parar”. L’article 2.b) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre LTAIPBGB defineix el concepte d’informació pública com: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. El Decret 8/2021 de 9 de febrer RGAIP, concreta sobre el concepte d’informació pública que: “De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. Així doncs és clar que la informació sol·licitada pel reclamant és informació pública, doncs es tracta d’informació i dades numèriques que es troba en mans de l’administració, en aquest cas el Consorci PSMA, que com a administració actuant és qui confecciona les nòmines dels seus treballadors, i el seu personal, d’acord amb les atribucions i responsabilitats ha estat qui ha pres la decisió de reduir les nòmines i decidir, en tot cas, a què es destinen els diners procedents de les reduccions. Així mateix, el Consorci Mar Parc Salut de Barcelona (PSMAR), que es tracta d’un consorci que es va crear l’any 2010 entre la Generalitat de Catalunya, que ostenta una quota del 60%, i l’Ajuntament de Barcelona, que en té el 40%, és subjecte passiu del dret d’accés conforme allò recollit a l’article 3.1.b) de l’LTAIPBG. Abans d’entrar en l’anàlisi de la informació sol·licitada i dirimir sobre el dret d’accés, cal fer especial esment a la condició del reclamant. El reclamant s’identifica com president del Comitè d’Empresa del Consorci PSMAR, i ho acredita davant la GAIP el 3 d’agost (antecedent 5). El fet que la persona reclamant actuï en nom i representació del comitè d’empresa és rellevant perquè està exercint funcions en representació i, per tant, té reconegut per l’ordenament jurídic un dret d’accés a la informació pública reforçat, ja que la informació obtinguda li ha de permetre, per una banda, desenvolupar les tasques de control que li ha estat atribuïdes per la normativa sindical i de funció pública, així com per la normativa laboral, i d’altra banda, li ha permetre a endegar aquelles accions administratives o judicials que estigui habilitat a impulsar. Aquesta condició és rellevant també en el supòsit que ens ocupa, ja que és un element que ha de permetre ponderar els eventuals límits al dret d’accés que s’hagin de tenir en compte per a resoldre aquesta reclamació. L’article 32 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, estableix que qui té les funcions de representació en el cas dels empleats públics amb contracte laboral, s’ha de regir per la legislació laboral. I l’article 63.1 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (ET), estableix que el comitè d’empresa és l’òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors a l’empresa o centre de treball per a la defensa dels seus interessos i com a tals exerceixen les funcions de vigilància del compliment de la normativa, que els atorga el dret a obtenir determinada informació (article 64). Atenent aquest precepte, els representats dels treballadors han de poder accedir a informació per al desenvolupament de les seves funcions de negociació i defensa dels drets dels treballadors. 3. Sobre el límit de protecció de dades personals Les dues informacions sol·licitades que podrien tenir afectacions sobre les dades personals son: les dades desglossades per professional del descompte a la nòmina i qui va donar la instrucció de procedir a la reducció de la nòmina. El Consorci sanitari PSMAR denega l’accés a informació sol·licitada perquè: “...els termes de la sol·licitud no compleixen amb el principi de minimització de dades de l’article 5.1 del RGPD, es considera que no resulta justificat un accés individualitzat a les dades sol·licitades més enllà de la possibilitat de facilitar informació agregada”. En cap de les dues informacions sol·licitades ens trobem davant de dades especialment protegides, previstes en l’article 23 LTAIPBG. No fan referència a dades relatives a ideologia, afiliació sindical, religió, creences, origen racial, salut, vida sexual o relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives,.... sinó davant de dades merament identificatives de personal directiu i treballadors/-res del Consorci PSMAR. En primer lloc, respecte de la informació: Qui va donar la instrucció de procedir a la reducció del 5% de la nòmina, cal tenir en compte allò previst a l’article 24 LTAIPBG: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. L’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer RTAIPBG disposa que: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques”. A la vista dels citats articles, està plenament justificat, i no és contrari a la normativa de protecció de dades, que s’estimi la petició del reclamant, d’identificar quina és la persona/-es que van prendre la decisió, doncs es tracta de dades merament identificatives del professional/- s i càrrecs del Consorci PSMAR. En segon lloc, la documentació que sol·licita el reclamant, referida a la nòmina dels treballadors desglossada per cada treballador, conté informació personal referida al col·lectiu de treballadors de la Consorci, que és informació pública als efectes de l’article 2.b) LTAIPBG tal i com ja s’ha identificat en l’anterior fonament de dret. Ara bé, aquest dret d’accés no és absolut i pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes a les lleis. En concret, i pel que fa al dret a la protecció de dades personals, cal tenir en compte les limitacions i criteris previstos a la legislació de transparència (articles 23 i 24 LTAIPBG), i els principis de la normativa de protecció de dades personals. Per aquest motiu, i d’acord amb allò establert a l’article 42.8 LTAIPBG, la GAIP va sol·licitar informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). L’informe de l’APDCAT aclareix que la informació sol·licitada no afecta a dades personals especialment protegides. Per aquest motiu, s’haurà d’estar a allò previst a l’article 24 LTAIPBG, el que requerirà fer una ponderació entre l’interès públic en la divulgació de la informació i els drets de les persones afectades. En aquest sentit l’informe preveu el següent: “Aquesta previsió, complementada per l’article 31 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (RLTC), al que ens remetem, portaria a considerar que, respecte dels considerats alts càrrecs o assimilats del Consorci (personal que ocupa llocs d’especial confiança o responsabilitat, llocs de lliure designació o que comporten alt nivell retributiu), com ha fet avinent aquesta Autoritat, podríem considerar que concorrerien elements que farien decantar la ponderació a favor de l’accés a la informació de caràcter retributiu per part dels representants dels treballadors, en concret, en relació amb les reduccions aplicades en les retribucions d’aquests alts càrrecs. Ara bé, cal tenir en compte, a efectes de ponderació, que el reclamant sol·licita conèixer la informació individualitzada de tots els treballadors del Consorci, i no exclusivament de càrrecs que poguessin quedar afectats, si escau, per la previsió del dit article 11.1.b) LTC. I pel que fa al conjunt dels treballadors, cal recordar que la informació sobre retribucions ha de ser publicada de manera agregada, és a dir, associada als llocs de treball de l’Administració pública de què es tracti agrupats en funció dels nivells i els cossos als quals pertanyin (art 11.1.e) LTC), sense que, en aquest sentit, s’hagi d’indicar la identitat de la persona concreta que ocupa un determinat lloc de treball. (...) S’ha de tenir en compte que la publicació dels ingressos d’una persona física facilita l’obtenció d’un perfil econòmic de la persona afectada que pot acabar causant-li perjudicis, tant en l’àmbit professional, com davant d’institucions financeres, socialment etc. Per això, no sembla que estigui justificat donar accés de manera generalitzada a les retribucions percebudes per cada treballador concret, més enllà de la possibilitat de facilitar la informació sobre les retribucions agrupada per categories o segons els diferents tipus de llocs de treball, atès que aquestes alternatives permeten fer una avaluació de la utilització dels recursos públics sense sacrificar innecessàriament el dret a la protecció de dades de les persones afectades. No podem descartar que, si s’individualitza la informació de les reduccions corresponents per a cada complement retributiu percebut, associat a cada treballador identificat, això pugui permetre conèixer una informació detallada dels ingressos de tots i cadascun dels treballadors afectats, que aniria més enllà de les previsions normatives de publicitat activa sobre les retribucions del personal que no ostenta càrrecs d’especial responsabilitat o retribució. Atès que, en definitiva, el motiu de la petició sembla ser conèixer el cost de les reduccions i quina destinació s’hauria donat a allò recaptat, sembla suficient facilitar la informació agregada o, si escau, de forma seudonimitzada (art. 4.5 RGPD), és a dir, de manera que ja no pugui atribuir-se la informació al titular de les dades sense utilitzar informació addicional. En qualsevol cas, cal recordar, que perquè la seudonimització es pugui dur a terme cal que es tracti de llocs de treball que comptin amb un nombre de treballadors suficientment ampli que impedeixi la seva reidentificació. Així, per tal que aquests codis resultin efectius des de la perspectiva de la protecció de dades, cal assegurar que la identitat del treballador només sigui coneguda per qui atribueix el codi, de manera que el treballador no resulti identificable per cap altra persona, entre d’altres, per la persona representant dels treballadors que rebrà aquesta informació. El codi hauria de mantenir-se en la comunicació que s’efectués a la persona reclamant, als efectes de poder veure les retencions produïdes en cada cas i, si escau, per concepte retributiu, sense que sigui possible identificar el treballador afectat. Per tot l’exposat, des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades, es considera que no estaria suficientment justificat en aquest cas, l’accés a la informació de la reducció efectuada en els complements retributius, en relació amb el conjunt dels treballadors del Consorci, i de manera individualitzada per a tots els afectats. Així, sembla més idoni a la finalitat de la reclamació efectuada, i a la normativa de protecció de dades, facilitar la informació agregada o seudonimitzada, amb un codi numèric que permeti conèixer quines reduccions s’han efectuat, si escau, per concepte retributiu, sense identificar els treballadors afectats”. A la vista de l’informe de l’APDCAT i fent nostres les seves conclusions, la GAIP estima parcialment la sol·licitud d’informació formulada, de manera que, tal i com estableix l’informe, les dades sobre la reducció del 5% de la nòmina de cada treballador, s’haurà de donar respecte dels considerats alts càrrecs o assimilats del Consorci (personal que ocupa llocs d’especial confiança o responsabilitat, llocs de lliure designació o que comporten alt nivell retributiu), sense cap tipus de restricció, identificant el personal. Respecte de la resta de treballadors la informació s’ha de donar preferentment de forma seudonimitzada, a través de codis que identifiquin cadascun dels treballadors, sempre i quan aquesta seudonimització no permeti una reidentificació dels treballadors. Pel cas que en un col·lectiu concret de treballadors, la seudonimització permetés la reidentificació, les dades s’hauran de donar de forma agregada pel subconjunt dels treballadors. En tercer lloc, pel que fa a la resta de la informació sol·licitada: A què s’han destinat els fons públics procedents de la reducció del 5% de la nòmina des del 2016 a la data de la presentació de la SAIP. Aquesta informació no es veu afectada per cap dels límits que preveuen els articles 21, 23 i 24 LTAIPBG i per tant s’ha d’estimar la reclamació en aquests dos punts. En aquest sentit el Preàmbul de l’LTAIPBG fa esment a que “En un context d’estat democràtic i de dret, tots els poders públics tenen la legitimitat que els dona la participació ciutadana en llur configuració (de manera directa o indirecta), la qual cosa obliga a donar compte a la ciutadania, d’acord amb el principi de responsabilitat, de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast.” Forma part, doncs, de la filosofia de la legislació de transparència que les Administracions públiques hagin de retre comptes als ciutadans, en relació, entre d’altres qüestions, amb la gestió i el destí que aquestes donen als fons públics, com ara els que es destinen les detraccions que s’han dut a terme a les retribucions que perceben els treballadors del sector públic. Per tot això s’estima la petició d’informació sobre la informació referent al destí que del fons públics des del 2016 a data de presentació de la SAIP. 4. Sobre el límit d’igualtat de parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva En segon lloc, el Consorci de Salut PSMAR invoca el principi d’igualtat entre les parts en els processos judicials i tutela judicial efectiva. Segons l’article 21.1 LTAIPBG, “1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”. L’article 69.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, desenvolupa aquest precepte en els termes següents: “Als efectes del que preveu la lletra d) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar el principi d'igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva quan es tracti d'informació que ha estat elaborada per les administracions públiques específicament per a un procés judicial en curs, llevat que totes les parts del procés en curs coneguin o puguin conèixer, en el marc del procés judicial, la informació sol·licitada”. Aquesta és precisament la significació que atribueix al principi d’igualtat entre les parts com a límit al dret d’accés a la informació pública la Memòria del Conveni del Consell d’Europa sobre Accés als Documents Públics: evitar que sobre la base d’aquest dret les Administracions públiques hagin de divulgar, i puguin arribar a mans de les contraparts, la seva estratègia de defensa judicial i, en general, els documents que elles o la seva defensa jurídica elaborin en el marc del procés judicial en qüestió. Es tracta d’evitar que, com a conseqüència de la seva subjecció al dret d’accés a la informació pública, l’Administració pugui esdevenir despullada dels més elementals instruments per a la seva defensa jurídica, mentre que les contraparts privades estarien protegides davant d’aquesta eventualitat. Òbviament això no succeeix en el present cas. La informació sol·licitada ja existia en el moment de presentació del recurs contenciós administratiu i per tant la producció d’aquesta informació és anterior al procés judicial en qüestió i no s’ha elaborat específicament pel procediment judicial. És a dir, abans de l’inici del procediment judicial alguna/-es persona/-es o òrgan de govern de l’organització del PSMAR va donar la instrucció de reduir el 5% de la massa laboral del personal. Abans de l’inici del procediment judicial, el Consorci reclamat sabia quin era l’import total de la reducció aplicada en la nòmina des del 2016 a data de presentació de la SAIP. I el PSMAR sabia, quan va rebre la demanda, què n’ha fet dels fons que s’han restat de la nòmina en concepte de DL 3/2010 al personal des de 2016 a 2023. En el marc d’un recurs contenciós administratiu, l’objecte concret del qual desconeixem, la informació objecte de la present reclamació, en relació amb el qual s’invoca en el cas la concurrència del perjudici per al principi d’igualtat entre les parts, ha estat proposada com a prova documental. La pròpia administració reclamada ho informa en el document de 18 de juliol de 2023: “En aquest sentit, la informació objecte de la present sol·licitud d’accés a informació pública ha estat proposada com a prova documental en les actuacions del conflicte col·lectiu núm. 557/2023 del Jutjat Social núm. 13 de Barcelona, que ha dictat la interlocutòria de 29 de juny de 2023, notificada el dia 6 de juliol de 2023, i per la qual s’acorda admetre la sol·licitud de prova documental formulada per la part actora mitjançant ALTRESSÍ PRIMER de la demana interposada en les esmentades actuacions. Contra aquesta interlocutòria, l’Hospital del Mar ha formulat recurs de reposició, oposant-se a l’admissió de la prova proposada per a considerar que la mateixa no resulta pertinent i útil per a l’objecte del plet, de conformitat amb els articles 87 i 90 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, en relació amb l’art. 283 de la Llei d’Enjudiciament Civil”. Desconeixent aquesta Comissió l’objecte de les actuacions judicials de conflicte col·lectiu, i el desenllaç del recurs de reposició interposat, el que està clar és que si la part actora processal, aquí reclamant, ha sol·licitat aquesta prova en el marc del procediment judicial, és perquè estima que la informació és crucial per la resolució del procediment. Això no obstant, no obliga a aplicar el límit d’igualtat de parts en el procediment sense més i desestimar la sol·licitud d’accés a la informació perquè com s’ha dit al principi de l’argument, la informació sol·licitada com a prova en el procediment judicial que segons indica l’administració reclamada coincideix amb la informació ara reclamada, es tracta d’informació preexistent a la formalització de la demanda, i ens mans de l’administració demandada. No es tracta d’informació/documentació que el Consorci Sanitari PSMAR hagi elaborat per estratègia processal en el marc del procediment, sinó que sembla ser que conforma part important o primordial del plet, i la formació d’aquesta informació és per tant prèvia al propi plet. D’acord amb l’article 21.1.d) LTAIPBG, en relació a l’article 69.4 del RGAIP, clarament no es tracta d’informació elaborada específicament pel plet en curs, sinó que es informació preexistent, el que suposa que no aplica el límit invocat i s’ha d’estimar la sol·licitud realitzada d’acord amb els pronunciaments del fonament de dret anterior. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 d’abril de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 694/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 2. Requerir al Consorci sanitari PSMAR que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a Consorci sanitari PSMAR a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 694/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.