Solicitud de acceso a ejercicios de un proceso selectivo y estimación parcial para su entrega anonimizada

Resolució 1036/2021 , de 25 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 836/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Castellar del Vallès Informació reclamada: Exercicis fets en un procés de selecció de personal. Sentit de la r esolució: Estimació parcial Resum: Per a la finalitat de l’accés no és rellevant saber quina de les dues persones afectades ha fet cada un dels exercicis, perquè el que interessa a la persona reclamant és poder comprovar com són els exercicis de les dues persones que han obtingut una puntuació tan elevada en relació amb la resta d’aspirants. A aquests efectes, és suficient facilitar els exercicis sol·licitats anonimitzats, i d’aquesta manera l’accés respectarà el principi de minimització de les dades, causarà un dany pràcticament inexistent a les persones autores dels exercicis i farà del tot innecessari donar -los trasllat de la Reclamació per poder formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Selecció de personal. Exercicis. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Ajuntament. Límits. Dades personals. Principi de minimització. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 836/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Castellar del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juliol de 2021 la persona reclamant fa referència a un procés de selecció de personal i fa la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Castellar del Vallès: “Que voldria obtenir còpia de les meves proves realitzades en el marc d'aquesta convocatòria. Que voldria obtenir còpia de les proves realitzades per les aspirants xxxx i xxxx. La raó per la qual demano les còpies d'aquestes dues persones en concret és per poder -les comparar amb la meva i apreciar les diferents puntuacions, tant en les proves avaluables amb fórmules, com aquelles avaluables mitjançant un judici de valor, en les quals aquestes aspirants han obtingut les més altes puntuacions, amb molta diferència amb la resta d'aspirants. Aquesta petició la faig emparada i de conformitat amb l'art. 20 i s. de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. Especifica que per proves s’ha d’entendre els 2 exercicis de la part teòrica i la prova pràctica. 3. La Reclamació presentada el 20 de setembre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud, que reitera, i és fonamentada en els termes següents: “ Un cop publicades les puntuacions finals del procés selectiu, vaig presentar una instància demanant aquesta documentació en data 8 de juliol de 2021, i no vaig rebre cap resposta. Vaig enviar un mail, en data 6 de setembre de 2021 reiterant la meva petició, i no he rebut resposta. Vaig trucar directament al Servei de RH i em van comunicar que no s'havia atès la meva petició perquè "el Tribunal del procés selectiu no s'havia pogut reunir per a pronunciar-se al respecte de la meva petició d'informació", malgrat la resolució d'aquest tipus de petició no és competència del tribunal selectiu. A la meva pregunta de si la persona proposada com a funcionària estava ja treballant, em van respondre que sí”. 4. El 27 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Castellar del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta municipal a aquest requeriment, malgrat haver estat reiterat. 5. El 27 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 3 de novembre de 2021, després de constatar que la informació sol·licitada afecta dades personals de terceres persones, la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) l’informe a què es refereix l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 7. El 17 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “El dret a la protecció de dades no impedeix a la persona reclamant accedir i obtenir còpia de les proves (exercicis teòrics i cas pràctic) realitzades per les dues participants en el procés selectiu que han obtingut millor puntuació a la seva pròpia, per tractar-se d’informació rellevant per al control de l’actuació de l’òrgan de selecció i per a la defensa dels seus interessos”. L’APDCAT fonamenta aquestes conclusions en les consideracions següents: “ En la valoració de les proves realitzades i dels mèrits acreditats pels candidats, que cal fer en el procés selectiu, hi ha sens dubte un marge de discrecionalitat tècnica que correspon a l’òrgan qualificador. El control d’aquest marge de discrecionalitat, per evitar que s’incorri en arbitrarietat, només es pot dur a terme si el subjecte perjudicat per la decisió administrativa (el candidat no seleccionat) té la possibilitat de conèixer els elements fàctics dels quals parteix la valoració efectuada al respecte per l’òrgan de selecció. Així, en exercici del dret de defensa i als efectes de poder comprovar eventuals actuacions arbitràries de l’òrgan qualificador contràries als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i transparència que han de regir en qualsevol procediment d’aquest tipus, resultaria justificat que la persona sol·licitant pugui disposar d’informació sobre els diferents aspectes que s’han pogut valorar en el procés selectiu, això és els coneixements i les capacitats (mitjançant l’accés als exàmens efectuats), els mèrits (tant acadèmics com d’experiència) i la puntuació obtinguda. La qüestió, des del punt de vista del principi de minimització de dades (article 5.1.c) RGPD), segons el qual les dades objecte de tractament han de ser adequades, pertinents i necessàries per al compliment de la finalitat pretesa amb l’accés, se centra en determinar si aquesta informació ha de ser exclusivament de la persona aspirant finalment seleccionada o bé pot abastar també altres participants en el procés selectiu. La jurisprudència citada resol la qüestió en el sentit de considerar que s’ha de poder accedir a la informació esmentada relativa als candidats que han obtingut millor puntuació que la persona sol·licitant, però no als que han obtingut una puntuació pitjor, ni a dades personals innecessàries per a la defensa de la persona interessada, com serien el domicili, número de telèfon, correu electrònic, etc. Disposar de la informació referida a persones aspirants que han obtingut pitjor puntuació, o que no han superat el procés selectiu, no resultaria justificat, atès que la seva posició respecte la persona que sol·licita l’accés no suposaria cap perjudici per als seus drets i interessos. En el present cas, la persona reclamant limita l’accés a les proves realitzades (dos exercicis teòrics i el cas pràctic) per les dues aspirants que “han obtingut les més altes puntuacions” en el procés selectiu, per tant, millor puntuació que l’obtinguda per ella mateixa, qui, per la informació de què es disposa, hauria quedat en tercera posició. En conseqüència, cal reconèixer el dret de la persona reclamant a accedir i obtenir còpia de les proves de les dues persones a qui es refereix la seva sol·licitud d’accés, les quals han obtingut una millor puntuació a la seva pròpia en el procés selectiu en què han participat”. 8. El 22 de novembre de 2021 la GAIP notifica a les parts l’informe de l’APDCAT indicat a l’antecedent anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada per aquest procediment és una còpia dels dos exercicis de la part teòrica i de l’exercici de la part pràctica, fets en el marc d’una convocatòria determinada per la mateixa persona reclamant i també els fets per les dues aspirants que han obtingut les més altes puntuacions. En la mida que aquesta documentació deu formar part del corresponent expedient administratiu de la convocatòria i, per tant, estar en poder de l’Ajuntament, ha de ser considerada informació pública, atesos els termes en els que defineix aquest terme l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que puguin determinar-ne la denegació. A la part de la sol·licitud que demana còpia dels exercicis fets per la pròpia persona reclamant no hi concorre cap límit legal al dret d’accés a la informació pública que pugui justificar denegar o restringir la sol·licitud. En canvi, la part de la sol·licitud que demana còpia dels exercicis fets per les dues aspirants que han obtingut les puntuacions més altes afecta dades personals de les dues aspirants en qüestió. Es tracta de dades personals que no són especialment protegides ni merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’Administració, l’accés a les quals, per tant, s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones ”. La circumstància més escaient per valorar en aquest cas és la finalitat de l’accés, que és la defensa dels interessos de la persona reclamant i el control de la discrecionalitat de l’Administració en els processos de selecció de personal, ambdós prou rellevants com per prevaler damunt de la protecció dels interessos de les persones afectades. Així ho entén també l’APDCAT, que dictamina que el dret de protecció de les dades personals de les persones afectades no impedeix l’accés sol·licitat. També cal tenir en compte que per a la finalitat de l’accés no és rellevant saber quina de les dues persones afectades ha fet cada un dels exercicis, perquè allò que interessa a la persona reclamant és poder comprovar com són els exercicis de les dues persones que han obtingut una puntuació tan elevada en relació amb la resta d’aspirants. A aquests efectes, és suficient facilitar els exercicis sol·licitats anonimitzats, i d’aquesta manera l’accés respectarà el principi de minimització de les dades, causarà un dany pràcticament inexistent a les persones autores dels exercicis i farà del tot innecessari donar-los trasllat de la Reclamació per poder formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de novembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 836/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia dels dos exercicis de la part teòrica i de l’exercici de la part pràctica, fets per ella mateixa en el marc d’una convocatòria determinada, i també dels fets per les dues aspirants que han obtingut les més altes puntuacions, sens perjudici de la necessitat de suprimir prèviament les dades personals que puguin contenir. 2. Requerir a l’Ajuntament de Castellar del Vallès perquè lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Castellar del Vallès perquè informi la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 836/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució . La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució . Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs conten ciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.