Un regidor solicitó al Ayuntamiento del Vendrell copias de tres informes de servicios jurídicos. Tras presentar una reclamación ante la GAIP por falta de entrega, el solicitante informó de que ya había recibido la documentación. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por desistimiento del reclamante al haberse satisfecho su pretensión.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que la normativa de transparencia es supletoria a la de régimen local según la disposición adicional primera de la LTAIPBG.
2
El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sentencia 1074/2019) valida que los electos locales no pueden tener menores garantías de acceso a la información pública que el resto de la ciudadanía.
3
El derecho de acceso de los concejales se regula principalmente en el artículo 164 del TRLMRLC, siendo la LTAIPBG la norma supletoria para el procedimiento de garantía.
4
De acuerdo con el artículo 94 de la Ley 39/2015, los interesados pueden desistir de sus solicitudes, obligando a la Administración a declarar concluido el procedimiento si no hay terceros perjudicados.
Texto completo
Resolució 884/2021, de 30 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 835/2021
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia d’informes de serveis jurídics
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: Els antecedents palesen que la persona reclamant ha manifestat expressament a la
GAIP la seva voluntat de què es finalitzi el procediment que havia iniciat, vist que ja hauria
aconseguit satisfer la seva pretensió de rebre la informació sol·licitada a l’Ajuntament del
Vendrell. A la vista d’aquesta manifestació, i considerant que no consta l’existència de terceres
persones amb interessos que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment, és
procedent considerar desistida d’aquest procediment a la persona reclamant i declarar-ne la
seva finalització del procediment per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informes. Serveis jurídics. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Desistiment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 20 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 835 /2021, presentada per un
regidor contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de setembre de 2021 el regidor reclamant presenta una instància a l’Ajuntament del
Vendrell mitjançant la qual demana: “Còpia dels següents informes de serveis jurídics:
2020/25; 2020/26; 2020/27”
3. La Reclamació presentada el 20 de setembre de 2021 indica que l’Administració no li
hauria lliurat la informació demanada.
4. El 22 de setembre de 2021, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica al regidor reclamant l’admissió a tràmit de la seva
reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona
informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva
obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui
incidència en la reclamació i, en especial, de traslladar immediatament les comunicacions
de l’Administració relatives a la informació objecte de la reclamació que rebi durant la
tramitació.
6. El 27 de setembre de 2021 el regidor reclamant comunica a la GAIP que ja ha rebut la
informació objecte de la reclamació, i demana que es procedeixi al tancament de la
reclamació.
7. El mateix dia, l’Ajuntament comunica a la GAIP que ja hauria lliurat la informació objecte
de la reclamació al regidor reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Desistiment
L’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques, preveu que les persones interessades poden desistir de les seves
sol·licituds i renunciar als seus drets i que, en aquests supòsits, l’Administració ha de declarar
conclòs el procediment, llevat que hi concorrin terceres persones afectades. Res impedeix que
aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva
Reclamació, amb els efectes indicats.
Els antecedents palesen que la persona reclamant ha manifestat expressament a la GAIP la
seva voluntat de què es finalitzi el procediment que havia iniciat, vist que ja hauria aconseguit
satisfer la seva pretensió de rebre la informació sol·licitada a l’Ajuntament del Vendrell.
A la vista d’aquesta manifestació, i considerant que no consta l’existència de terceres persones
amb interessos que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment, és procedent
considerar desistida d’aquest procediment a la persona reclamant i declarar-ne la seva
finalització del procediment per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 30 de setembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 835 /2021, per
desistiment, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Ll ei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.