Consultas relativas al Plan de Autoprotección del Mercado ambulante de Bonavista y resultado desestimatorio

Resolució 47/2020, de 23 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 835/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA Informació reclamada: Consultes relatives al Pla d’Autoprotecció del Mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la Resolució: Desestimació. Resum: Està justificada l’aplicació feta per l’Ajuntament d’aquesta causa d’inadmissibilitat (la de l’article 29.2 LTAIPBG), perquè totes les respostes demanades per la sol·licitud han de ser elaborades per l’Administració i cal un exercici de valoració i anàlisi jurídica per formular-les; en definitiva: les preguntes plantejades a la sol·licitud, més que peticions d’informació, són consultes i per atendre-les l’Ajuntament hauria de redactar un informe jurídic, prestació que excedeix e l dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Protecció civil. Plans. Mercats ambulants. Reclamació contra inadmissió. Consultes i informes. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 27 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 835/ 2019, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA, en relació amb allò indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de novembre de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Tarragona (registre 61647), tot invocant la legislació de protecció civil, l’LTAIPBG i l’article 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), en relació amb l’aplicació del Pla d’Autoprotecció al Mercat ambulant de Bonavista: 1. Si ESPIMSA incompleix el Pla d’Autoprotecció, quina és l’autoritat responsable per sancionar?. 2. Després de dos anys de l’aprovació del Pla d’Autoprotecció, ESPIMSA pot exercir l’activitat sense posar els mitjans a què obliga aquest Pla i el Decret 30/2015?. 3. Perquè els inspectors no fan respectar els viatges previstos per al pas de vehicles d’emergència? 4. L’Ajuntament de Tarragona té alguna responsabilitat sobre l’activitat del Mercat ambulant de Bonavista si ESPIMSA incompleix les lleis i les ordenances?. 3. El 27 de desembre de 2019 l’Ajuntament de Tarragona desestima la sol·licitud anterior sobre la base de l’article 29.2 LTAIPBG, perquè “demana explicacions i motivacions d’actes o omissions de serveis públics, pretensions que excedeixen el dret d’accés a la informació pública, perquè les explicacions demanades a través de les qüestions plantejades no estan redactades prèviament a la sol·licitud, per la qual cosa són considerades consultes o informes jurídics”. 4. La Reclamació presentada el 27 de desembre de 2019 és motivada en diverses consideracions sobre l’eventual incompliment d’obligacions establertes per la normativa de protecció civil, per part del Mercat ambulant de Bonavista, posant d’aquesta manera en risc la seguretat de les persones afectades. Adjunta, entre altres documents, la inadmissió indicada a l’antecedent anterior. 5. El 3 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i a ESPIMSA i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trametin un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 13 de gener de 2020 la GAIP rep un informe de l’Ajuntament de Tarragona que, en relació amb aquesta Reclamació, es remet a la seva inadmissió, que hauria estat notificada a la persona reclamant el 27 de desembre de 2019. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. 2. Desestimació de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació va ser inadmesa per l’Ajuntament de Tarragona en aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG. Aquest precepte estableix el següent: Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent. Està justificada l’aplicació feta per l’Ajuntament d’aquesta causa d’inadmissibilitat, perquè totes les respostes demanades per la sol·licitud han de ser elaborades per l’Administració i cal un exercici de valoració i anàlisi jurídica per formular-les; en definitiva: les preguntes plantejades a la sol·licitud, més que peticions d’informació, són consultes i per atendre-les l’Ajuntament hauria de redactar un informe jurídic, prestació que excedeix el dret d’accés a la informació pública. Vist que l’Ajuntament ha justificat jurídicament la inadmissió de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, és procedent confirmar la resolució municipal de 27 de desembre de 2019 impugnada i desestimar aquesta Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de gener de 2020, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 835/2019 perquè la resolució municipal impugnada és adequada a l’ordenament jurídic. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 835/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.