Un regidor solicitó al Ayuntamiento del Vendrell copias de diversos informes de servicios jurídicos. Tras presentar una reclamación ante la GAIP por falta de respuesta, el solicitante informó de haber recibido la documentación. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por desistimiento, al haberse satisfecho la pretensión y no haber terceros perjudicados.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que estos no pueden tener menores garantías de acceso a la información pública que el resto de ciudadanos.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria al régimen especial de acceso a la información de los miembros de corporaciones locales establecido en el TRLMRLC.
3
El derecho de acceso de los electos locales solo puede denegarse mediante resolución motivada si vulnera derechos fundamentales, secretos oficiales o secreto sumarial.
4
De acuerdo con el artículo 94 de la Ley 39/2015, los interesados pueden desistir de sus solicitudes, obligando a la Administración a declarar concluido el procedimiento si no hay terceros afectados.
Texto completo
Resolució 883/2021, de 30 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 834/2021
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia d’informes de serveis jurídics
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: Els antecedents palesen que la persona reclamant ha manifestat expressament a la GAIP
la seva voluntat de què es finalitzi el procediment que havia iniciat, vist que ja hauria aconseguit
satisfer la seva pretensió de rebre la informació sol·licitada a l’Ajuntament del Vendrell. A la vista
d’aquesta manifestació, i considerant que no consta l’existència de terceres persones amb
interessos que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment, és procedent considerar
desistida d’aquest procediment a la persona reclamant i declarar-ne la seva finalització del
procediment per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informes. Serveis jurídics. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Desistiment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 20 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 834/2021, presentada per un
regidor contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 de setembre de 2021 el regidor reclamant presenta una instància a l’Ajuntament del
Vendrell mitjançant la qual demana: “Còpia dels següents informes de serveis jurídics:
2020/04; 2020/05; 2020/06; 2020/17; 2020/24; 2020/28; 2020/31; 2020/39; 2020/41; 2020/41
bis; 2020/48; 2020/49; 2020/50; 2020/51; 2020/59; 2020/60; 2020/61; 2020/69; 2020/70;
2020/73; 2020/77; 2020/90; 2020/106; 2020/107; 2020/108; 2020/111; 2020/117; 2020/133;
2020/140; 2020/142; 2020/155; 2020/164; 2020/172; 2020/173; 2020/174; 2020/175;
2020/176; 2020/184”
3. La Reclamació presentada el 20 de setembre de 2021 indica que l’Administració no li hauria
lliurat la informació demanada.
4. El 22 de setembre de 2021, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica al regidor reclamant l’admissió a tràmit de la seva
reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona
informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva
obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui
incidència en la reclamació i, en especial, de traslladar immediatament les comunicacions de
l’Administració relatives a la informació objecte de la reclamació que rebi durant la tramitació.
6. El 27 de setembre de 2021 el regidor reclamant comunica a la GAIP que ja ha rebut la
informació objecte de la reclamació, i demana que es procedeixi al tancament de la
reclamació.
7. El mateix dia, l’Ajuntament comunica a la GAIP que ja hauria lliurat la informació objecte de la
reclamació al regidor reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals
la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016,
que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i
negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret
d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les
resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article
164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la
seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la
normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2,
de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no
tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals
perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE,
tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les
previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica
de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15
i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat
mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de
la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició
final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en
tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG,
en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la
reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions
dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació
de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els
electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits
aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la
llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i,
per tant, és admissible a tràmit.
2. Desistiment
L’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques, preveu que les persones interessades poden desistir de les seves
sol·licituds i renunciar als seus drets i que, en aquests supòsits, l’Administració ha de declarar
conclòs el procediment, llevat que hi concorrin terceres persones afectades. Res impedeix que
aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació,
amb els efectes indicats.
Els antecedents palesen que la persona reclamant ha manifestat expressament a la GAIP la seva
voluntat de què es finalitzi el procediment que havia iniciat, vist que ja hauria aconseguit satisfer la
seva pretensió de rebre la informació sol·licitada a l’Ajuntament del Vendrell.
A la vista d’aquesta manifestació, i considerant que no consta l’existència de terceres persones
amb interessos que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment, és procedent considerar
desistida d’aquest procediment a la persona reclamant i declarar-ne la seva finalització del
procediment per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
30 de setembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 834/2021, per desistiment, i
disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.