Una entidad solicitó al Ayuntamiento de Pallejà el detalle de la liquidación presupuestaria de 2018 y facturas de diversas empresas. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento estimó la solicitud y facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo el incumplimiento material del derecho de acceso.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3
La estimación extemporánea de la solicitud por parte de la administración conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
4
Cualquier impedimento posterior en la entrega efectiva de la información se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos legalmente.
Texto completo
Resolució 157/2020, de 20 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 832/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Liquidació pressupostària.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les
seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació
sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal
de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona
reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de
l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la
Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Pressupost. Factures. Reclamació contra silenci. Estimació
extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 27 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 832/20 19, presentada en representació
d’una entitat contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 28 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Pallejà la informació
següent: 1. El detall individualitzat corresponent a la liquidació de l’exercici de 2018 de les
operacions imputades a una llista de 18 aplicacions pressupostàries i de les empreses
corresponents que les han fet. 2. El detall individualitzat de les operacions imputades a una llista
de 6 empreses, tot podent consultar les factures originals.
3. La Reclamació presentada el 27 de desembre de 2019 indica que l’entitat reclamant no ha rebut
resposta a la seva sol·licitud.
4. El 3 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom
de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant.
5. Després de demanar i obtenir de la GAIP una ampliació de termini per presentar la documentació
indicada a l’antecedent anterior, el 13 de febrer de 2020 l’Ajuntament de Pallejà la lliura a la GAIP.
La documentació municipal inclou una resolució de l’Alcaldia de Pallejà del mateix 13 de febrer
notificada a l’entitat reclamant, a la que facilita les dades concretes demanades de la liquidació de
l’exercici de 2018, llevat de les relatives a una de les 18 aplicacions sol·licitades, que segons la
resolució municipal no té cap operació enregistrada. Així mateix informa que per consultar les
factures originals de les sis empreses sol·licitades s’ha de posar en contacte amb la Intervenció
municipal per concertar dia i hora.
6. El 17 de febrer de 2020 la GAIP trasllada la resposta municipal a l’entitat reclamant per al seu
coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’accés a la
informació pública formulada per la persona reclamant i li ha facilitat la demanada en relació amb la
liquidació del pressupost del 2018 i indicat la via administrativa per accedir a la resta, tot en el marc
d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual
el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació
sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal
de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona
reclamant la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament
en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució,
amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de
febrer de 2020, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 832/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució relativa a la Reclamació 832/2019 al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.