Reclamación del Comité de Empresa sobre el acceso a las retribuciones singularizadas del equipo directivo de la FTMM, resuelta como estimatoria

Resolució 209/2021, de 25 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 831/2020 Administració reclamada: Fundació Tecnocampus Mataró Maresme Informació reclamada: Retribucions de l’equip directiu. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: L’FTMM i les terceres persones afectades que han presentat les seves al·legacions a aquest procediment confonen dues institucions jurídiques de naturalesa clarament diferent: les obligacions de publicitat activa, per una banda, i el dret d’accés a la informació pública, per l’altra. La informació sol·licitada en aquest procediment és la retribució íntegra, incloent salaris bases i complements fixos i variables dels membres de l’equip directiu i de les persones titulars de la direcció de les escoles universitàries. Aquesta informació, que sens dubte està en poder de l’FTMM, és informació pública i, per tant, cal valorar si hi pot concórrer algun límit que n’impedeixi la divulgació. El límit més o menys invocat per l’FTMM i per les al·legacions de les persones afectades (i, de fet, l’únic que hi podria concórrer) és el relatiu a la protecció de les dades personals, ja que aquesta informació es demana singularitzada per a cada una de les set persones afectades (sis, si es descompta el Director General). El Comitè reclamant demana la informació amb la finalitat de conèixer retribucions del personal que excedeixen les previsions del conveni col·lectiu; tenint en compte que la finalitat de l’accés sol·licitat és una de les qüestions previstes expressament com a objecte d’aquesta ponderació per l’article 24.2 LTAIPBG, i que la finalitat invocada està estretament relacionada amb l’exercici de la representació dels interessos col·lectius dels treballadors i les treballadores i de la llibertat sindical, caldrà concloure que l’interès públic en la divulgació de les dades sol·licitades resulta sensiblement reforçat per la finalitat per a la qual les demana el Comitè d’empresa reclamant. A més, i tal com posa en relleu l’informe de l’APDCAT, hi ha un criteri prou consolidat de les autoritats de protecció de dades d’entendre que quan es demanen retribucions de personal de l’Administració o del sector públic que, sense ser alts càrrecs o directius, exerceixen especials responsabilitats dins de l’organització o/i perceben retribucions sensiblement superiors a la mitja (circumstàncies que sens dubte concorren en les set persones afectades per la sol·licitud), aquestes circumstàncies justifiquen la divulgació singularitzada de les seves dades retributives, mentre que les de la resta de personal només es podrien difondre agregades. Per la seva banda, l’oposició a la divulgació manifestada per l’FTMM i per les persones afectades es limita a refusar l’aplicació a aquest cas de les obligacions de publicitat activa de l’article 11.1.b LTAIPBG (cosa que ningú defensa en aquest procediment), sense fer cap consideració específica sobre els danys o perjudicis concrets que podria causar a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada. A la vista d’unes i altres consideracions, sembla clar que la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de resoldre favorablement a l’accés a la informació pública sol·licitada sobre les retribucions íntegres de cada una de les set persones afectades. Paraules clau: Fundacions públiques. Comitè d’empresa. Personal directiu. Personal d’especial responsabilitat. Personal fora de conveni. Retribucions. Reclamació contra estimació parcial. Publicitat activa. Dret d’accés a la informació. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 10 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 831/2020, presentada en representació del seu Comitè d’Empresa contra la Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (FTMM), en relació amb la sol·licitud indicada als antecedents següents. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de gener de 2019 el Comitè d’Empresa reclamant demana a l’FTMM informació de tots els contractes vigents fora de conveni de l’FTMM, incloent totes les retribucions, indemnitzacions a percebre en finalitzar el contracte, així com les clàusules pactades, si n’hi ha, en tot moment respectant la Llei de protecció de dades. 3. L’1 de març de 2019 l’FTMM, en resposta a la sol·licitud anterior i invocant la normativa de publicitat activa establerta per l’LTAIPBG, facilita les dades sol·licitades relatives al Director general de la Fundació, que seria l’únic contracte fora de conveni vigent. 4. El 7 de juliol de 2020 el Comitè d’Empresa de l’FTMM demana a l’entitat la retribució íntegre de quatre membres de l’equip directiu, inclòs el Director general, amb la finalitat de conèixer si hi ha empleats de la Fundació amb retribucions pel damunt del conveni. 5. El 31 de juliol de 2020 l’FTMM respon la sol·licitud anterior reiterant la informació indicada a l’antecedent 3 i indicant que no hi ha a la Fundació cap altre càrrec directiu que el Director General. 6. El 21 de setembre de 2020 el Comitè d’Empresa de l’FTMM presenta un escrit a l’entitat on argumenta l’existència d’altres directius, reitera la sol·licitud indicada a l’antecedent 4 i afegeix la sol·licitud de les dades retributives de les persones titulars de les direccions de les escoles universitàries, tot fent constar que el Comitè respectarà la confidencialitat de les dades protegides per la legislació de protecció de dades, tal com requereix la normativa sindical. 7. L’11 de novembre de 2020 l’FTMM reitera el seu criteri dels antecedents 3 i 5. 8. La Reclamació presentada el 10 de desembre de 2020 indica com a objecte seu la retribució de l’equip directiu de la Fundació, assenyala que la informació sol·licitada ha estat facilitada només parcialment i invoca la normativa de transparència i accés a la informació pública i l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. 9. El 17 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 10. El 20 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’FTMM i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 11. El 7 de gener de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre la Reclamació motivada per aquest fet, segons el precepte citat. 12. El 8 de gener de 2021 la GAIP, tot reiterant la petició feta a la comunicació indicada a l’antecedent 10, requereix a l’FTMM les dades de contacte de les terceres persones afectades per la sol·licitud, per tal de poder practicar-los el trasllat previst per l’article 31 LTAIPBG. 13. El 15 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe de l’FTMM, que insisteix en considerar que les disposicions de publicitat activa de l’LTAIPBG (article 11.1.b) únicament requereixen la divulgació de les retribucions del personal directiu, en què l’únic càrrec directiu de la Fundació i l’únic que té un contracte fora de conveni és el seu Director general i que la normativa de protecció de dades impedeix la divulgació de les retribucions singulars de la resta de personal i conclou: “La Fundació es regeix per un Patronat que és el màxim òrgan de gestió i decisió de l’entitat i els únics òrgans de govern de caràcter unipersonal són la presidència, vicepresidències i Direcció General de la Fundació, tal i com s’estableix a l’article 15 dels Estatuts. Exceptuant el lloc de treball de director/a general, totes les persones treballadores de la Fundació estan incloses en el conveni col·lectiu en vigor i retribuïdes segons els conceptes que en aquest estan establerts. Tret de la direcció general, no hi ha cap lloc de treball considerat directiu atès que no es compleixen les notes de capacitat de participar directament en la presa de les grans decisions o decisions estratègiques de l’entitat, de capacitat de comprometre externament l’entitat ni la de subordinació directe al màxim òrgan de govern. Atenent la legislació de protecció de dades vigent, no es considera justificat l’accés a les dades relatives a la retribució personal respecte al no directiu. D’altra banda, com és de compliment, el departament de Gestió de Persones entrega al comitè d’empresa les còpies bàsiques de tots els contractes de treball”. 14. El 3 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe sol·licitat a l’APDCAT, que conclou el següent: “El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar al comitè d’empresa la informació sobre les retribucions percebudes, per tots els conceptes, pel Director general de la Fundació TCMM i pels directors de les tres Escoles Universitàries de la Fundació, així com pels directors de “Gestió de persones”, de “Serveis i processos universitaris”, i “d’Empresa i emprenedoria” de la Fundació TCMM, en la mesura que, per la informació de què es disposa, aquests ostentarien la condició de personal directiu de l’entitat o, en tot cas, ocuparien llocs de confiança o d’especial responsabilitat dins de l’organització”. 15. El 4 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a les parts l’informe de l’APDCAT. 16. Entre el 5 i el 6 de febrer de 2021 la GAIP trasllada la Reclamació a les terceres persones afectades (els membres de l’equip directiu dels quals el comitè d’empresa reclamant en demana les dades retributives). 17. Entre el 18 i el 19 de febrer de 2021 la GAIP rep les al·legacions de les terceres persones afectades. Totes elles coincideixen a presentar un document pràcticament idèntic, que nega que tinguin la condició de personal directiu, que per tant no se’ls aplica les obligacions de publicitat activa de l’article 11.1.b LTAIPBG, discrepa de l’informe de l’APDCAT perquè consideren que els fa extensiva l’aplicació d’aquest precepte en base a circumstàncies no contemplades per la Llei, nega disposar de cap contractació especial o singular, demana la desestimació de la reclamació i, subsidiàriament, autoritza la divulgació de les seves dades retributives però agregades, preservant les dades personals, que no autoritza divulgar. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada L’FTMM i les terceres persones afectades que han presentat les seves al·legacions a aquest procediment confonen dues institucions jurídiques de naturalesa clarament diferent: les obligacions de publicitat activa, per una banda, i el dret d’accés a la informació pública, per l’altra. Les obligacions de publicitat activa, regulades pel títol II LTAIPBG (que inclou l’article 11.1.b d’aquesta Llei), consisteixen en la relació d’informacions que les Administracions públiques han de divulgar en els seus webs de transparència; es tracta d’una llista no massa llarga de dades, una part petita de les informacions que tenen en el seu si les Administracions públiques, que han de posar a disposició de tothom, de manera que qualsevol persona pugui accedir-hi sense ni tan sols haver de demanar-ho. Una de les matèries d’aquesta llista són les retribucions dels alts càrrecs i del personal directiu de les administracions públiques. En tot cas, aquest procediment no va d’això, perquè ni el Comitè d’Empresa demana que el web de l’FTMM publiqui cap informació retributiva de ningú, ni la GAIP és competent per requerir aquesta publicació. Aquest procediment no fa referència al compliment d’obligacions de publicitat activa, sinó a l’exercici del dret d’accés a la informació pública, que és una institució ben diferent. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”, i l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Per tant, el dret d’accés a la informació pública es pot exercir respecte de tota la informació que es troba en poder de l’Administració, la qual, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, esdevindrà obligada a facilitar-la, llevat que concorri algun límit establert per llei, que pugui comportar la seva denegació. La informació sol·licitada en aquest procediment és la retribució íntegra, incloent salaris bases i complements fixos i variables dels membres de l’equip directiu i de les persones titulars de la direcció de les escoles universitàries. Aquesta informació, que sens dubte està en poder de l’FTMM, és per aquest motiu i segons indica l’article 2.b LTAIPBG, informació pública (concepte que no vol dir que s’hagi de publicar) i, per tant, cal valorar si hi pot concórrer algun límit que n’impedeixi la divulgació. El límit més o menys invocat per l’FTMM i per les al·legacions de les persones afectades (i, de fet, l’únic que hi podria concórrer) és el relatiu a la protecció de les dades personals, ja que aquesta informació es demana singularitzada per a cada una de les set persones afectades (sis, si es descompta el Director General). L’LTAIPBG regula la incidència de la protecció de les dades persones en el dret d’accés a la informació pública en els seus articles 23 i 24. L’article 23 LTAIPBG prohibeix la divulgació de les dades personals especialment protegides, però no és aplicable al cas, perquè les dades retributives no ho són, d’especialment protegides. L’article 24.1 LTAIPBG fa prevaldre el dret d’accés a la informació damunt de la protecció de les dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’Administració, i tampoc és aplicable al cas perquè les dades retributives no són merament identificatives. L’accés sol·licitat s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. A la vista de l’article 24.2 LTAIPBG es constata que aquesta llei autoritza la divulgació de dades personals no especialment protegides afectades per procediments d’accés a la informació pública, com és el cas de la sol·licitada en aquest procediment, en funció de la ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per començar, si aquesta ponderació resulta favorable a l’accés, resulta que l’article 24.2 conté l’autorització legal necessària per divulgar les dades personals afectades, esdevenint per tant innecessària l’autorització de les persones afectades, que es neguen a donar en les seves al·legacions. Amb caràcter previ a la ponderació en sí, en aquest cas sembla força clar que l’autorització de la divulgació causarà un dany a les terceres persones afectades, de la mateixa manera que la seva denegació perjudicaria els drets i interessos inherents a l’activitat sindical del Comitè reclamant. Cal ponderar, doncs, quin d’aquests danys ha de prevaldre o té una major justificació. El Comitè reclamant demana la informació amb la finalitat de conèixer retribucions del personal que excedeixen o queden al marge de les previsions del conveni col·lectiu; tenint en compte que la finalitat de l’accés sol·licitat és una de les qüestions previstes expressament com a objecte d’aquesta ponderació per l’article 24.2 LTAIPBG, i que la finalitat invocada està estretament relacionada amb l’exercici de la representació dels interessos col·lectius dels treballadors i les treballadores i de la llibertat sindical, caldrà concloure que l’interès públic en la divulgació de les dades sol·licitades resulta sensiblement reforçat per la finalitat per a la qual les demana el Comitè d’empresa reclamant. A més, i tal com posa en relleu l’informe de l’APDCAT, hi ha un criteri prou consolidat de les autoritats de protecció de dades d’entendre que quan es demanen retribucions de personal de l’Administració o del sector públic que, sense ser alts càrrecs o directius, exerceixen especials responsabilitats dins de l’organització o/i perceben retribucions sensiblement superiors a la mitja (circumstàncies que sens dubte concorren en les set persones afectades per la sol·licitud), aquestes circumstàncies justifiquen la divulgació singularitzada de les seves dades retributives, mentre que les de la resta de personal només es podrien difondre agregades. Per la seva banda, l’oposició a la divulgació manifestada per l’FTMM i per les persones afectades es limita a refusar l’aplicació a aquest cas de les obligacions de publicitat activa de l’article 11.1.b LTAIPBG (cosa que ningú defensa en aquest procediment), sense fer cap consideració específica sobre els danys o perjudicis concrets que podria causar a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada. A la vista d’unes i altres consideracions, sembla clar que la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de resoldre favorablement a l’accés a la informació pública sol·licitada sobre les retribucions íntegres de cada una de les set persones afectades. La GAIP ha dictat diverses resolucions en relació amb sol·licituds d’accés a la informació pública de contingut similar a la que ara ens ocupa, sempre en la mateixa línia de declarar el dret d’accés a informació sobre retribucions singularitzades de personal d’especial responsabilitat, de retribució elevada o de fora de conveni, entre altres circumstàncies també singulars. A títol d’exemple, la Resolució sobre la Reclamació 19/2016, que va declarar, en base a consideracions similars a les fetes anteriorment, el dret d’accés d’un periodista a la retribució bruta íntegra del personal fora de conveni de TMB, en una decisió que va ser considerada ajustada a dret per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 546/2020. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent estimar aquesta Reclamació i declarar el dret del Comitè d’Empresa reclamant a la informació sol·licitada. 3. Les al·legacions formulades i les seves conseqüències Totes les al·legacions rebudes a aquest procediment han de ser refusades en base a les consideracions fetes al fonament jurídic anterior. Nogensmenys, també cal tenir en compte allò previst pels articles 34.3 LTAIPBG (“Si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu”) i 34.2 RGAIP (“Si en la tramitació del procediment per a l'exercici del dret d'accés hi ha hagut oposició de terceres persones, l'accés a la informació no pot tenir lloc fins que hagi finalitzat el procediment de reclamació i una vegada transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s'hagi formalitzat o, en cas que s'hagi presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de l'acte administratiu”) i, per tant, tenint en compte que en aquest procediment s’ha posat de manifest l’oposició de les persones afectades a la divulgació de la informació que les concerneix, la informació sol·licitada no es podrà facilitar mentre no hagin transcorregut dos mesos des de la notificació de la Resolució a les persones afectades i sempre que no formulin dins d’aquest termini un recurs contenciós administratiu, amb petició de mesures cautelars, contra aquesta Resolució. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de febrer de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 831/2020 i declarar el dret del Comitè d’Empresa reclamant a la informació sobre la retribució íntegra (inclosos sous bases i complements fixos i variables) dels membres de l’equip directiu de l’FMMT i de les persones titulars de la direcció de les escoles universitàries, en els termes indicats als antecedents. 2. Requerir a l’FMMT perquè lliuri al Comitè d’Empresa reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, comptadors a partir de la data que fineixi la demora en l’execució a què es refereix l’apartat següent. 3. Demorar l’execució d’aquesta Resolució durant dos mesos des de la data de la seva notificació a les persones afectades, demora que es perllongaria si dins d’aquest termini es presenta un recurs contenciós administratiu contra la Resolució, amb petició de mesures cautelars. A aquests efectes, la GAIP notificarà a l’FTMM la data de notificació de la Resolució a les terceres persones afectades i l’eventual presentació d’un recurs contenciós administratiu. 4. Requerir a l’FTMM a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Notificar la Resolució a les terceres persones afectades. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 831/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.