Finalización de reclamación por pérdida de objeto relativa al acceso al nomenclátor de Barcelona

Resolució 877/2022, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 830/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Nomenclàtor de la ciutat amb diverses dades. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada de la que disposa, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Efectivament, el dret d’accés a la informació pública no pot obligar una administració a obtenir i lliurar informació de la que no disposa, essent suficient en aquests casos, per a atendre la sol·licitud, posar de manifest aquest fet, tal com fa l’Ajuntament en aquest cas, que facilita el nomenclàtor sol·licitat, si bé amb els camps d’informació existents, que no inclouen tots els sol·licitats. Paraules clau: Ajuntaments. Nomenclàtor. Informació existent. Reclamació contra lliurament parcial. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de setembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 830/2022, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 d’agost de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Barcelona: “El nomenclàtor de Barcelona complet i actualitzat, tot indicant, per cada lloc inclòs, com a mínim la següent informació: 1) nom del lloc 2) descripció amb informació sobre l'origen del nom 3) fonts documentals 4) data d'aprovació del nom 5) noms anteriors 6) districte a què pertany 7) barri a què pertany”. Exposa la següent motivació de la sol·licitud: “Estic elaborant material per millorar el (meu) coneixement sobre la ciutat de Barcelona. Existeix un nomenclàtor consultable per internet però està desactualitzat: per exemple, la Plaça de les Treballadores i Treballadors de Macosa no hi apareix, entre moltes altres. La darrera actualització és de 2020. Prego l’actualització de la informació”. Demana rebre la informació en format json. I si no és possible, CSV. 3. El 6 de setembre de 2022 la secretaria de la ponència del nomenclàtor comunica a la persona reclamant: “Ens posem en contacte amb vostè en resposta a la seva consulta en relació a la informació que facilita actualment la pàgina web del Nomenclàtor. La Ponència del Nomenclàtor està treballant en una nova web que estarà disponible en uns mesos. En aquesta nova pàgina, s'inclourà la informació actualitzada que sol·licita”. 4. El mateix 6 de setembre la persona reclamant fa les següents preguntes en resposta a la comunicació anterior: “voldria preguntar: independentment del web, que ja entenc que està en preparació, és possible accedir a les dades en format JSON? Si no és possible, prego que s'actualitzi el CSV que hi ha ara mateix a Dades Obertes. És possible accedir a la informació del barri on es troben les diferents vies?”. 5. El 9 de setembre la secretaria de la ponència municipal del nomenclàtor contesta a la persona reclamant: “La programació de la nova pàgina web comportarà també la revisió de la informació de la que disposem actualment, ampliant-la i modificant les imprecisions que puguem detectar. En aquest moment tota la informació que tenim és la que ja apareix a la pàgina web que tenim de moment”. 6. La Reclamació presentada el 14 de setembre de 2022 es fonamenta en les consideracions següents: “L'Ajuntament de Barcelona no motiva les raons per les quals no em proporciona la informació d'acord amb la normativa vigent. Ben al contrari, registra la meva petició amb número 0801930008-1-2022-0374258-2, la deriva a la Unitat responsable de la tramitació, la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni, i aquesta em trasllada que no em proporciona l'accés a la informació pública i no només això sinó que per accedir-hi hauré d'esperar "mesos" (sic) i només ho podré fer en un format desconegut, un web que estan preparant, que no se sap com es podrà processar per fer el tractament de dades que vull fer o si serà tècnicament possible o no”. 7. El 16 de setembre de 2022 l’Ajuntament de Barcelona notifica la següent comunicació a la persona reclamant: “des de el Pla de Ciutat ens lliuren la següent informació, que és l’única de la que es disposa actualment: a) Llistat de carrers tal i com està: https://opendata- ajuntament.barcelona.cat/data/ca/dataset/nomenclator-bcn b) Les denominacions actuals, en diversos formats, es poden descarregar aquí: https://opendata- ajuntament.barcelona.cat/data/ca/dataset/mapa-de-retolacio-de-carrers Així mateix, i tal i com ja us vam comunicar, la Ponència del Nomenclàtor està treballant en una nova pàgina web que estarà disponible en els propers mesos, sense poder determinar dates, però en aquest moment l’única informació de la que disposem és la que us hem lliurat. 8. El 19 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 9. El 20 de setembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 10. El 17 d’octubre de 2022 la GAIP rep l’informe i l’expedient municipal de la sol·licitud, que inclou la comunicació indicada a l’antecedent 7. L’informe municipal fa les consideracions següents: “A la vista dels antecedents de fet consignats en aquest informe, és a dir, que la sol·licitud d'accés a la informació pública formulada en el seu dia per l'ara reclamant ja ha sigut degudament contestada, aquesta administració interessa que la GAIP, previ els tràmits oportuns, procedeixi a l'arxiu de la reclamació que ens ocupa, ates a que per part de l'Ajuntament de Barcelona s'ha lliurat tota la informació sol·licitada de la que es disposa”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada de la que disposa, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Efectivament, el dret d’accés a la informació pública no pot obligar una administració a obtenir i lliurar informació de la que no disposa, essent suficient en aquests casos, per a atendre la sol·licitud, posar de manifest aquest fet, tal com fa l’Ajuntament en aquest cas, que facilita el nomenclàtor sol·licitat, si bé amb els camps d’informació existents, que no inclouen tots els sol·licitats. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 830/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.