Solicitud de información sobre corrección de errores en la inscripción de la borsa de interinos docentes y resolución por pérdida de objeto

Resolució 178/2021, de 18 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 829/2020 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Sobre com corregir una errada a la inscripció per a una llista d’interins. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment, una explicació raonable, segurament més enllà d’allò que exigeix el dret d’accés a la informació pública (que es limita a garantir l’accés a la informació que està en poder de l’Administració, sense incloure la resolució de consultes o l’emissió d’informes), a les qüestions plantejades a la seva sol·licitud d’informació. Efectivament, li exposa els motius pels quals no pot corregir l’errada o presentar una nova sol·licitud fins que no s’obri una nova convocatòria de la borsa. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Personal docent. Borsa de treball. Reclamació contra silenci. Consultes. Dret d’accés a la informació. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 829/2020, presentada en nom d’una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 d’octubre de 2020 la persona interessada exposa al Departament d’Educació la seva exclusió per formar part de la borsa d’interins per a professorat de secundària i demana com ho ha de fer o bé per corregir l’errada a causa de la qual hauria estat exclosa (presentació d’una titulació italiana no homologada), o bé per presentar una nova sol·licitud, que sembla ser no podria presentar a causa de la inscripció de l’anterior de la qual ha estat exclosa. 3. La Reclamació presentada el 10 de desembre de 2020 ho és per una persona diferent, que fa referència a la sol·licitud anterior, reitera la informació sol·licitada, dóna a entendre que actua en representació de la persona interessada i indica que aquesta no ha rebut resposta del Departament, tot i que, a més de la sol·licitud anterior, se li hauria reclamat el 30 de novembre de 2020. 4. El 30 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 30 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 9 de febrer de 2020 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació. Justifica el retard de la resposta en una fallada tècnica de l’EACAT, tramitador electrònic de les administracions de Catalunya. Exposa el següent: “La sol·licitud del senyor xxxx no s’inscriu en una sol·licitud prèvia d’accés a informació pública que hagi tingut entrada com a SAIP, sinó en un procediment intern de la Borsa de treball de personal docent que té les seves pròpies reglamentacions. No es tracta d’una borsa permanentment oberta al llarg del curs, sinó que el Departament l’obre puntualment en funció de les necessitats detectades i que quan s’obre les persones que hi vulguin formar part han de comprovar primerament a quines especialitats i matèries els permet docència la seva titulació, una titulació que naturalment ha de ser oficialment vàlida, bé perquè l’hagin obtinguda en el territori espanyol o perquè hagi estat prèviament homologada. A partir d’aquí s’inscriuen en les matèries en què poden fer docència i trien els serveis territorials del seu interès geogràfic per si arribat són cridat per Educació a fer substitucions o interinatges en un centre docent públic. Periòdicament, el Departament obre en diverses ocasions al llarg del curs aquesta Borsa per fer les esmenes que calguin, ampliar titulacions, ensenyaments o ampliar o canviar els serveis territorials d’interès per treballar-hi. És a dir, les persones interessades a formar part de la Borsa no hi poden accedir quan volen, ni per inscriure’s ni per fer qualsevol tipus de modificació, sinó que tot i complir els requisits per formar-ne part, han d’esperar a que es torni a obrir la Borsa per apuntar-s’hi o per fer els canvis que corresponguin quan ja hi siguin inscrits. Consta que el senyor xxxx va rebre resposta, tant per part del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), com des del Servei de Gestió del Personal Docent, de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics. Així, si bé el passat mes de desembre va presentar una sol·licitud per demanar que se li anul·lés la sol·licitud que havia presentat per accedir a la borsa de personal interí docent, la petició no es va poder acceptar perquè el CEB ja li havia tramitat la seva sol·licitud i es trobava ja en estat “exclòs publicat”, i les sol·licituds que ja estan en aquest estat no es poden anular. Això se li va comunicar per correu electrònic, en resposta al correu electrònic que ell havia adreçat. S’adjunta com a documentació el fil de correus en què es comunica amb el Departament d’Educació i se li dona resposta. També s’adjunta el fil de correus que es va tenir amb el CEB, on s’explica perquè aquest senyor va resultar exclòs i com van respondre (telefònicament) a la seva demanda. No disposem d’un expedient de sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP), que per nosaltres ha començat amb la Reclamació a la GAIP 829/2020 i els documents que s’hi adjuntaven”. 7. L’11 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel Departament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment, una explicació raonable, segurament més enllà d’allò que exigeix el dret d’accés a la informació pública (que es limita a garantir l’accés a la informació que està en poder de l’Administració, sense incloure la resolució de consultes o l’emissió d’informes), a les qüestions plantejades a la seva sol·licitud d’informació. Efectivament, li exposa els motius pels quals no pot corregir l’errada o presentar una nova sol·licitud fins que no s’obri una nova convocatòria de la borsa. L’orientació detallada de com corregir l’errada o fer una nova sol·licitud, si no existeix ja redactada, més que una sol·licitud d’informació pública, sembla una consulta que difícilment es pot emparar pel dret d’accés a la informació pública, sens perjudici de què hi pugui tenir dret en base a la normativa de procediment administratiu, en tant que persona interessada. D’acord amb les anteriors consideracions, la informació facilitada comporta objectivament la pèrdua d’objecte de la Reclamació. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 829/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.