Solicitud de información urbanística sobre el proyecto de reparcelación de 2011 del PAUB Èller y resultado por pérdida de objeto

Resolució 136/2020, de 14 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 828/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Bellver de Cerdanya Informació reclamada: Informació urbanística. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: L’Administració reclamada no s’oposa a l’accés a la informació sinó que, ben al contrari, va intentar lliurar-la abans de la formalització de la reclamació i ho ha fet novament en el marc d’aquest procediment. Aquesta Comissió ha traslladat a la persona reclamant la aquesta informació, i res hi ha oposat. En aquestes condicions, cal considerar perdut l’objecte de la reclamació, i és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 828/2019, presentada contra l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El l’11 de novembre de 2019 la persona reclamant va sol·licitar per escrit a l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya la informació següent : “Sol·licito còpia de l’Acord municipal d’aprovació i del projecte de reparcel·lació de l’any 2011 del PAUB Èller segons consta en el PDU de revisió de sòls no sostenibles de l’AP, aprovat inicialment en data juliol de 2019, que identifica l’àmbit en la Fitxa 21 amb nom “SRÉller” en l’article 32 de la Normativa. Motiu de la sol·licitud: Article 8 DL 1/2010 Art. 15 Decret 305/2006 Art. 18 Llei 19/2014”. 3. L’escrit de reclamació manifesta que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la seva sol·licitud d’informació. 4. El 27 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 5. El 30 de gener de 2020 l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya fa arribar l’informe jurídic sol·licitat a la Comissió, l’expedient de la tramitació de la sol·licitud d’accés a la informació pública i la informació reclamada. L’Ajuntament posa de manifest que van intentar donar resposta a la sol·licitud d’informació a través de la plataforma e- tram, el mateix mitjà pel qual la persona reclamant va presentar la sol·licitud, i demana a la Comissió que traslladi a la persona reclamant la documentació que té preparada per donar resposta a la seva sol·licitud d’informació. 6. El 4 de febrer de 2020 la Comissió trasllada la informació reclamada i facilitada per l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per l’article 3.1.a LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 2 0.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada no s’oposa a l’accés a la informació sinó que, ben al contrari, va intentar lliurar-la abans de la formalització de la reclamació i ho ha fet novament en el marc d’aquest procediment. Aquesta Comissió ha traslladat a la persona reclamant la aquesta informació, i res hi ha oposat. En aquestes condicions, cal considerar perdut l’objecte de la reclamació, i és procedent finalitzar aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 828/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.