Solicitud de respuestas de plenaria, tarjetas de aparcamiento y datos de pago del impuesto de circulación de un regidor

Resolució 135/2020, de 14 febrer Número d’expedient de la reclamació: 827/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Blanes Informació reclamada: Resposta a preguntes formulades per un grup municipal en sessió plenària; Targeta d’aparcament a favor d’un regidor. Dades del pagament de l’impost de circulació del vehicle privat d’un regidor. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte de l’objecte de la Reclamació i desestimació parcial Resum: El procediment d’accés a la informació pública de l’LTAIPBG no empara que s’exigeixi a l’Ajuntament que respongui les preguntes que li va formular un regidor (que no té cap relació amb la persona reclamant, segons manifesta) o que entri més en el fons de la qüestió, sinó solament, per al cas que s’hagi donat resposta escrita al regidor prèviament a la sol·licitud, que se li lliuri còpia a la persona reclamant. L’Ajuntament ha aplicat correctament el límit previst a l’article 21.2 LTAIPBG (informació protegida per una norma amb rang legal), considerant el caràcter reservat de la informació fiscal establert en l’article 95 de la Llei General Tributària i la finalitat de protecció del dret dels obligats tributaris a la confidencialitat de les seves dades fiscals, establert a l’article 34 de la mateixa LGT. Tot i que, com qualsevol altre límit a l’accés, el caràcter reservat de la informació tributària no exclou de forma automàtica tota la informació tributària, aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la necessària protecció del dret a la confidencialitat dels obligats tributaris quan ho són persones a títol particular, i no pas administracions públiques, i el que aquí es demana és la liquidació d’un tribut per part d’una societat mercantil privada i en relació amb l’exercici professional privat d’un regidor. Aquesta informació, per tant, ha de quedar exclosa del dret d’accés a la informació pública perquè rau dins l’esfera de les relacions confidencials dels particulars amb l’administració tributària, i el fet que tingui relació amb un regidor no justifica la desprotecció dels seus drets privats legítims, considerant que la informació que es demana no fa referència a la seva activitat o funcions públiques sinó a la seva activitat professional privada. Paraules clau: Ajuntament. Fundació. Preguntes d’electes. Impost de circulació de vehicles. Reclamació contra silenci. Informació existent. Límits. Informació reservada per llei. Informació fiscal. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua parcial d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 827/2019, presentada per la fundació privada Blanes Hoquei Club Fundació contra l’Ajuntament de Blanes, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’octubre de 2019, la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’informació a l’Ajuntament de Blanes, de la què afirma en l’escrit de reclamació que no n’ha obtingut resposta, amb el tenor literal següent: 1) Copia de les respostes que heu de donar per escrit a petició del partit Ciutadans durant el plenari del mes de setembre de 2019 referent a les presumptes irregularitats en les actuacions del regidor XXX. i la seva societat respecte a la informació apareguda en premsa de la societat XXX. 2) Número de targetes d’aparcament que disposa aquest regidor, qui les ha autoritzat i en concepte de què. 3) Quin dia es va fer efectiu el pagament del deute de l’impost de circulació del vehicle de la societat XXX impagat de 2018, be sigui en targeta, efectiu, transferència o ingrés mitjanant carta de pagament.” 3. L’11 de desembre de 2019 la GAIP admet provisionalment a tràmit la Reclamació 796/2019 i demana a la persona reclamant que, atès que adjunta dues sol·licituds d’informació diferents, confirmi la seva voluntat de reclamar en relació amb la sol·licitud de 14 d’octubre de 2019 i faci arribar còpia de la sol·licitud d’informació registrada. 4. El 19 de desembre de 2019 la persona reclamant aporta la documentació sol·licitada i confirma la seva voluntat de continuar el procediment de reclamació en relació amb la sol·licitud de 14 d’octubre. 5. El 19 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Blanes i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la reclamació, així com la còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de desembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Blanes que, en relació amb la primera de les qüestions plantejades a la sol·licitud, diu el següent “Informar al sol·licitant que les peticions fetes pel grup municipal de Ciutadans durant la sessió plenària ordinària de 26 de setembre de 2019, en relació al regidor .... van ser contestades durant la mateixa sessió plenària. Qualsevol ciutadà pot accedir a les peticions i a les respostes visitant el web municipal a l'apartat ''Vídeo acta Ple municipal" seguint els menús del lloc web”. En relació amb la segona qüestió de la sol·licitud, respon que: “ (...)l'Ajuntament, des que es va inaugurar l'aparcament soterrani del Passeig de Mar, a l'inici de cada mandat, lliura a cada regidoria una targeta que ha de ser retornada al final del mandat. Pel mandat 2019-2023 el regidor senyor.... n'ha rebut una.”. Finalment, per la tercera qüestió, respon el següent: “Indicar al sol·licitat que la situació fiscal de les persones, ja siguin físiques o jurídiques, té caràcter reservat d’acord amb l’art. 95 de la Llei General Tributària. Únicament es pot publicar informació fiscal en els casos indicats a l’art. 95 bis de la mateixa Llei” 7. El 3 de gener de 2020 la GAIP trasllada l’informe del Ajuntament de Blanes a la persona reclamant per tal que formuli les al·legacions que consideri oportunes i li indica que, si transcorreguts cinc dies, no comunica el contrari, es donarà per satisfeta la seva reclamació. 8. El 3 de gener de 2020 la persona reclamant comunica a la GAIP no esta satisfet amb la resposta municipal, atès que no s’ha donat resposta per escrit a les preguntes que el grup municipal de Ciutadans va plantejar durant la sessió plenària. 9. El 9 de gener de 2020 la GAIP sol·licita a la persona reclamant que faci arribar còpia de les 4 preguntes plantejades durant la sessió plenària del 26 de setembre de 2019, així com que concreti si l’informe de l’Ajuntament, tramès el dia 3 de gener de 2020, ja dóna resposta als altres dos punts de la seva sol·licitud d’informació de 14 d’octubre de 2019, relatius al nombre de targetes d’aparcament de què disposa aquest el Regidor XXXX, qui les ha autoritzat i en concepte de què; i quin dia es va fer efectiu el pagament del deute de l’impost de circulació del vehicle de Ferlo 2003 SL impagat de 2018, bé sigui en targeta, efectiu, transferència o ingrés mitjançant carta de pagament. 10. El 10 de gener de 2020 la persona reclamant, manifesta que no disposa de copia registrada prèviament per el grup municipal Ciutadans de les preguntes plantejades durant la sessió la resposta de les quals és l’objecte de la primera de les informacions que demana. Insisteix en què la resposta donada en el Ple no va entrar en el fons de la qüestió i insisteix en obtenir-ne resposta escrita a la qual creu que el Reglament Orgànic Municipal obliga a l’Ajuntament. Pel que fa a les dues qüestions restants (nombre de targetes d’aparcament lliurades al regidor XXX i quan va abonar l’impost de circulació del vehicle de la societat mercantil d’aquell mateix regidor, considera que tampoc estan adequadament respostes perquè aquest regidor utilitza un vehicle que “no es vehicle propi com diu la resposta del Secretari, sinó que es vehicle d´empresa XXX S:L: que utilitzaria el regidor per treballar de pintor, “doncs no té jornada de dedicació complerta i es beneficia il·legalment d’aquesta prebenda inventada”, afirmant que “l’hora gratuïta no ha estat mai atorgada a cap contribuent amb vehicle d’empresa”. Es queixa, finalment, de que “no contesten a quan va pagar impost circulació vehicle empresa presumptament fraudulenta dons diu que això es de caràcter reservat. Entenem que al ser un regidor ha de ser públic si va pagar o no el deute amb hisenda d´Ajuntament Blanes i quin dia es va fer”. 11. El 17 de gener de 2020 la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Blanes que informi si existeix resposta per escrit a les preguntes plantejades per el grup municipal de Ciutadans objecte de reclamació. 12. El 24 de gener l’Ajuntament de Blanes confirma que no existeix resposta escrita i que van ser respostes oralment a la sessió plenària ordinària de 26 de setembre de 2019, tal i com consta a la videoacta publicada al portal web de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament de Blanes (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre la informació objecte de la reclamació En relació amb el primer punt de la sol·licitud que és objecte de reclamació (resposta escrita a quatre preguntes que un regidor de Ciutadans hauria formulat al Ple), l’Ajuntament l’ha remès ja a la resposta que es va donar en aquella sessió plenària, que es pot consultar al vídeo que es difon al portal web de l’Ajuntament, del qual li han proporcionat l’enllaç web. La persona reclamant, però, insisteix en obtenir còpia de la resposta escrita a les preguntes, al·legant que d’acord amb el Reglament Orgànic Municipal l’Ajuntament està obligat a respondre-les per aquesta via. No s’han aportat aquestes preguntes, de manera que no es té constància de si són preguntes formulades amb resposta oral al Ple (com sembla desprendre’s de la informació aportada) o si són preguntes tramitades per obtenir-ne resposta escrita, com afirma la persona reclamant, però això no és rellevant en aquest procediment, sinó només si efectivament hi ha resposta escrita preexistent a la sol·licitud d’informació. Efectivament, a preguntes de la GAIP, la persona reclamant ha aclarit que no té la condició de regidora ni té cap relació amb el regidor que va formular les preguntes la resposta escrita a les quals reclama; per tant, amb independència de les accions que corresponguin a aquell electe en relació amb l’atenció de les preguntes formulades en exercici de la seva funció de control al govern municipal i de l’empara que aquesta Comissió podria donar-li amb aplicació del seu règim legal d’accés, el cert és que la persona reclamant, que no té aquesta condició ni és l’autora de les preguntes, no pot per l’exercici del seu dret d’accés exigir a l’Ajuntament que elabori una resposta escrita si no ho havia fet ja, o que entri més en el fons de la qüestió del què ho va fer en la resposta oral al Ple que ja se li ha indicat. La GAIP ha demanat a l’Ajuntament si consta documentada, prèviament a la sol·licitud d’informació, la resposta escrita a les quatre preguntes objecte de reclamació, i la resposta ha estat negativa. Per tant, si la única resposta donada per l’Ajuntament és la resposta oral que consta a la videoacta que ja s’ha facilitat a la persona reclamant, sigui aquesta resposta més o menys extensa o satisfactòria quant al contingut, s’ha de considerar que l’Ajuntament ha atès adequadament la sol·licitud d’informació indicant l’enllaç web on consultar aquesta videoacta, i no té l’obligació d’elaborar-ne una de nova, ni tan sols de transcriure-la i lliurar-la com a resposta escrita en els propis termes en què es va contestar en el Ple, considerant que l’article 36.1.b LTAIPBG habilita que l’Administració pugui lliurar la informació en un format diferent al sol·licitat si la informació ja ha estat difosa o publicada en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment, i en aquets cas ha d’indicar, com ja ha fet l’Ajuntament de Blanes, l’enllaç web on consultar-la. Pel que fa a la segona qüestió, la resposta donada per l’Ajuntament a la sol·licitud de conèixer el nombre de targetes d’aparcament lliurades al regidor XXX és clara: una. I el motiu pel qual s’ha concedit també s’ha manifestat clarament: la donen a totes les persones regidores. Per tant, cal donar per satisfeta la sol·licitud en aquest punt, i totes les consideracions que fa la persona reclamant sobre la procedència de que en faci ús amb un vehicle que no és de la seva titularitat privada, sinó d’una societat mercantil i que destina al seu exercici professional, són completament alienes a aquest procediment i no han de ser tingudes en compte ni avaluades en aquesta Resolució. Finalment, i en relació amb la tercera qüestió, l’Ajuntament ha desestimat l’accés invocant el caràcter reservat de la informació tributària. Efectivament, la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT) en el seu article 95.1, disposa el següent “Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l'efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers” llevat d’un seguit de supòsits que no tenen a veure amb aquest cas. Aquesta obligació de reserva que s’imposa a l’Administració tributària té per finalitat garantir adequadament el dret dels obligats tributaria a la confidencialitat de la informació que li aporten, i que es recull en l’article 34.1 LGT: “Constitueixen drets dels obligats tributaris, entre altres, els següents: (...) i) El Dret, en els termes legalment previstos, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària, que només poden ser utilitzats per a l'aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que preveuen les lleis” Ens trobem, doncs, davant d’un supòsit d’aplicació del que preveu l’article 21.2 LTAIPBG: “El dret d’accés a la informació pública també pot ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei”, com ho és l’LGT. Tot i que, com qualsevol altre límit a l’accés, el caràcter reservat de la informació tributària no exclou de forma automàtica tota la informació tributària, aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la necessària protecció del dret a la confidencialitat dels obligats tributaris quan ho són persones a títol particular, i no pas administracions públiques, i el que aquí es demana és la liquidació d’un tribut per part d’una societat mercantil privada i en relació amb l’exercici professional privat d’un regidor. Aquesta informació, per tant, ha de quedar exclosa del dret d’accés a la informació pública perquè rau dins l’esfera de les relacions confidencials dels particulars amb l’administració tributària, i el fet que tingui relació amb un regidor no justifica la desprotecció dels seus drets privats legítims, considerant que la informació que es demana no fa referència a la seva activitat o funcions públiques sinó a la seva activitat professional privada. Per tant, i a la vista de la normativa citada, cal concloure que l’Ajuntament ha aplicat correctament el límit previst a l’article 21.2 LTAIPBG (informació protegida per una norma amb rang legal), considerant el caràcter reservat de la informació fiscal establert en l’article 95 de la Llei General Tributària i la finalitat de protecció del dret dels obligats tributaris a la confidencialitat de les seves dades fiscals, establert a l’article 34 de la mateixa LGT. Per les raons exposades, s’ha de considerar que la informació aportada per l’Ajuntament durant la tramitació d’aquesta Reclamació en relació amb els punts 1 i 2 és adequada, i això comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació en relació amb aquests punts. Pel que fa al punt 3 de la sol·licitud, s’ha de desestimar la reclamació i declarar adequada a dret la desestimació de l’accés a la informació tributaria de la societat mercantil i la persona regidora -identificades a la sol·licitud i aquí anonimitzades-, considerant que ha de prevaldre el dret a la confidencialitat de l’obligat tributari que es protegeix amb el caràcter reservat de la informació tributària, establerts als articles 34 i 95 LGT, que actuen com a límit al dret d’accés per aplicació de l’article 21.2 LTAIPBG. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2020, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua de l’objecte de la reclamació en relació amb la resposta donada a quatre preguntes formulades al Ple pel grup de Ciudadanos i al nombre de targetes d’aparcament lliurades al regidor Sr. XXX i la causa d’aquest lliurament, amb la informació facilitada per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment. 2. Desestimar la reclamació en relació amb l’accés a la data i forma de pagament de l’Impost de circulació d’un vehicle propietat d’una societat mercantil privada i usat per un regidor en el seu àmbit professional privat, considerant que és informació protegida per la llei general tributària. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 827/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.