Reclamación de acceso a información sobre licencias de actividad náutica y evaluación de impacto ambiental en espacio natural

Resolució 17/2023 , de 12 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 826/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Informes i documentació relacionada amb la Llicència d’activitat i ocupació de domini públic marítimo-terrestre en un espai natural. Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial i pèrdua parcial d’objecte Resum: El DACAAR justifica la manca de resposta a la sol·licitud d’informació en el seu informe en què li ha donat el tràmit de denúncia. Certament, aquesta és la naturalesa principal de l’escrit que la persona reclamant aporta com a objecte de reclamació. Tanmateix, per bé que sigui com a pretensió accessòria en el seu annex, hi consta clarament formulada la petició d’informació pública pel que fa a la Resolució d’autorització, als documents d’altres administracions i particulars requerits per a l’autorització, en especial, l’informe d’avaluació d’impacte ambiental de l’activitat (punt 1 de l’annex), així com de les actuacions dutes a terme per la Generalitat relació a l’activitat i instal·lació esmentada (punt 4). Aquesta petició havia de ser tramitada de manera independent de la denúnci a i d’acord amb el procediment de sol·licitud d’informació pública, tal i com preveu l’article 53.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre al transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAP): “4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions”. En no haver-se fet així, i en haver-se esgotat el termini establert a l’article 34.1 LTAIPBG per notificar la resolució de la sol·licitud d’informació desagregada de la denú ncia, escau admetre la reclamació en relació amb la desatenció concreta d’aquella informació sol·licitada, sense que s’hi pugui admetre la petició d’actuacions correctives o impeditives d’aquella activitat contingudes en el mateix escrit, per resultar alienes a l’objecte d’aquest procediment i a la competència revisa d’aquesta Comissió. En primer lloc, escau aclarir que, d’acord amb la definició legal d’informació pública als efectes del dret d’accés continguda a l’article 2.b LTAIPBG i desplegada reglamentàriament per l’article 53.2 DTAP, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser en tot cas temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, de manera que resulten inadmissibles les peticions d’informació futura o posterior a la data de la sol·licitud. D’acord amb això, les actuacions realitzades per la Generalitat en relació amb l’autorització de l’activitat nàutica que poden ser objecte d’aquesta reclamació seran només les que fàcticament s’hagin produït amb caràcter previ al 21 de juliol de 2022, sense que pugui estimar -se la pretensió d’obtenir per aquest procediment de reclamació informació pública que es generi a partir d’aquesta data, amb independència que la seva creació o elaboració sigui requerida legalment, tant per aplicació del principi de congruència de la reclamació amb la sol·licitud d’informació inherent al caràcter revisor d’aquell procediment sobre la resolució d’aquest altre, com per inconsistència amb la definició d’informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés garantit per l’LTAIPBG. D’acord amb l’article 18 LTAIPBG, tothom té dret a accedir a la informació pública, tret que hi concorri i hagi de ser prevalent un límit legal a l’accés. En aquest cas, el DACAAR no invoca cap límit i, considerant que queden fora d’aquest procediment les actuacions posteriors sancionatòries que poguessin derivar-se de la denúncia de la persona reclamant i només hi quedarien incloses les actuacions resultants de la tramitació de l’autorització de l’activitat, només resulta apreciable per aquesta Comissió el límit relatiu a la protecció de dades personals de les persones físiques que hi apareguin, el qual s’haurà de regir pel règim ponderat de l’article 24.2 LTAIPBG en el cas de dades de terceres persones físiques, tenint en compte que la finalitat de l’accés és el control de l’actuació dels poders públics en la protecció del medi natural, i l’article 24.1 LTAIPBG en el cas de les dades identificatives del personal públic, i em ambdós casos, al principi de minimització en la cessió de dades personals establert a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD), d’acord amb el qual la licitud del tractament o cessió de dades personals està condicionat a que siguin necessàries, adequades i pertinents per a la finalitat amb què es cedeixen i que estiguin limitades al que és necessari en relació amb les finalitats per a les quals es tracten. Paraules clau: Generalitat. Associacions ecologistes. Medi Ambient. Informe d’impacte ambiental. Llicències. Reclamació contra silenci. Tramitació de les sol·licituds d’informació accessòries. Informació pública. Informació futura. Congruència de la reclamació. Dades personals. Ponderació. Finalitat de l’accés. Principi de minimització de dades personals. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 de setembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 826/202 2, presentada per una associació en defensa del medi ambient contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR), Serveis Territorials de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de juliol de 2022 l’Associació reclamant presenta una instància al registre electrònic de la Generalitat que identifica com a “denúncia per instal·lacions associades a activitats marines dins de PEIN de Platja de Torredembarra i Creixell i la Zona Humida del Gorg de Creixell”, exposant que haurien conegut la realització d’una activitat relacionada amb els esports nàutics dins de PEIN Platja de Torredembarra i Creixell i la Zona Humida del Gorg de Creixell, activitats que es trobarien prohibides expressament en la normativa de PEIN, i sol·licita: “Que en cas que no consti cap llicència, aquesta administració iniciï els procediments oportuns i en virtut de les seves competències per tal de clausurar l’activitat i identificar-ne els responsables”. Annex a aquest formulari, la persona reclamant hauria presentat un escrit en el què ampliaria les seves pretensions de la manera següent: “1. Que, en virtut d’allò disposat a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, se’ns faciliti qualsevol permís o llicència que aquesta administració hagi atorgat en relació a les esmentades instal·lacions i activitats; incloent qualsevol document requerit per altres administracions i/o particulars. Així mateix, que se’ns informi de l’Avaluació d’Impacte Ambiental realitzada. 2. Que en el cas que aquesta administració hagi atorgat llicències o hagi dictat actes favorables a l’atorgament de llicències, sol·licitem que s’iniciïn els procediments de revisió pertinents per tal de revertir la situació. 3. Que en cas que no consti cap llicència, aquesta administració iniciï els procediments oportuns i en virtut de les seves competències per tal de clausurar l’activitat i identificar-ne els responsables, sense prejudici de les actuacions sancionadores, administratives i/o penals que s’escaiguin. 4. Que se’ns informi en la major brevetat possible, de les actuacions dutes a terme per aquesta administració en relació a l’activitat i instal·lació esmentada”. 3. La Reclamació presentada el 14 de setembre indica, com a informació que es pretén obtenir, “Resolució USO2021- 01055- T, de 13 de juny de 2022, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori”, i en l’escrit annex amplia aquesta pretensió amb la següent petició d’actuació a la GAIP: “Que iniciï els tràmits corresponents per tal que la Generalitat de Catalunya ens faciliti, en la major brevetat possible, la Resolució USO2021- 01055- T, de 13 de juny de 2022, amb especial rellevància pel que fa als següents documents associats (al nostre escrit original se sol·licitava qualsevol documentació relacionada amb altres administracions): i. Estudis, informes o resolucions que realitzin qualsevol avaluació d’impacte ambiental. Cal tenir en compte que l’activitat es troba en un espai legalment protegit i que aquest tipus d’activitats es troben explícitament prohibides tant pel Pla de gestió de l’es0pai com per la llei d’espais naturals. A més a més, l’activitat afecta directament una zona de nidificació de corriol camanegre (Charadrius alexantrinus), una espècie en perill greu d’extinció. Per aquest motiu tenim especial interès en conèixer la justificació de l’administració a l’hora d’autoritzar l’activitat: ii. Estudis, informes, resolucions, correspondència o al·legacions del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat reduir l’activitat del càmping Gavina -persona jurídica a la qual s’atorga la llicència- dins l’espai protegit. És una documentació d’especial rellevància per tal de comprovar com s’ha justificat l’activitat. iii. Informes, correspondència, resolucions o permisos de l’Ajuntament de Creixell. El GEPEC – EdC també va sol·licitar la documentació a l’Ajuntament de Creixell (registre 2022- E-RC-3338). Dit ajuntament ens va respondre (referència 2917/2021) només 5 dies després de fer la petició. En aquesta resposta ens indicaven quina era la resolució per la qual s’atorgava llicència – Resolució USO2021-01055-T- però en cap cas se’ns va facilitar la documentació. iv. Informes, correspondència, resolucions o permisos del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. L’activitat ha estat autoritzada dins el Domini Públic Marítim Terrestre i, en conseqüència, són d’espacial interès les autoritzacions d’aquest organisme. v. Documentació aportada pel càmping Gavina de Creixell. L’activitat ha estat atorgada a favor del càmping Gavina; el GEPEC - EdC ha presentat diverses denúncies a Fiscalia per llicències atorgades de manera presumptament irregular al càmping. Aquesta llicència és l’enèsima llicència que segueix el mateix patró de llicències atorgades que incompleixen, presumptament, la normativa vigent. En conseqüència tota la documentació aportada és d’especial interès per tal de poder determinar la responsabilitat penal dels diferents actors.” La reclamació es motiva de la manera següent: “El passat 21 de juliol de 2022, el GEPEC - EdC presentar un escrit a la Generalitat de Catalunya (número de registre 9015- 1512206/2022) tot sol·licitant la documentació relativa a una llicència d’activitat i ocupació del Domini Públic Marítim Terrestre al terme municipal de Creixell, dins l’Espai d’Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell. Segons la informació facilitada per altres administracions, l‘expedient pel qual la Generalitat permet l’activitat és la Resolució USO2021-01055- T, de 13 de juny de 2022. Han passat gairebé 2 mesos sense haver obtingut cap resposta per part de la Generalitat, amb la qual cosa, es presenta aquesta reclamació”. A la reclamació s’annexa un escrit de l’Ajuntament de Creixell adreçat a la persona reclamant en resposta a una sol·licitud d’informació de data 21 de juliol, que indicaria que l’activitat estaria autoritzada per la Generalitat en virtut de la Resolució USO2021-01055- T, de 13 de juny de 2022, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. 4. El 20 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 6 d’octubre de 2022, el DACAAR trasllada l’informe requerit per la GAIP. Aquest informe indica que la instància presentada per la persona reclamant el 21 de juliol va ser tractada com una denúncia, la qual es va adreçar als Serveis Territorials de Tarragona: “En conclusió, la petició formulada al punt 1 pel sol·licitant té sentit en el marc global de la denúncia, i per tant serà contestada per la Secció de Biodiversitat i Medi Natural dels Serveis Territorials de Tarragona. Posats en contacte amb ells ens han confirmat que estan preparant l’informe i que en els propers dies contestaran a tots els punts sol·licitats. A l’escrit de reclamació davant la GAIP el passat 14 de setembre, el Sr. xxx sol·licita la Resolució USO2021- 01055- T, de 13 de juny de 2022, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. L’enviem adjunta a aquest informe. ” 7. El 7 d’octubre de 2022, la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe facilitat pel DACAAR, sol·licitant que, un cop lliurada la informació ho comuniqui a la Comissió. 8. El 18 de novembre de 2022, la persona reclamant presenta les següents al·legacions a la documentació rebuda: “En relació a l’expedient 826/2022, hem rebut contestació per part de la Generalitat de Catalunya; ens han fet arribar la Resolució USO2021- 01055- T, de 13 de juny de 2022. Però en aquest expedient no hi consta cap informació relativa a l’activitat nàutica de la qual sol·licitàvem informació sinó que únicament fa referència a l’aprovació dels serveis de temporada a les platges. En la resposta de la Generalitat s’especifica que des dels Serveis Territorials de Medi Ambient s’està elaborant una memòria explicativa sobre l’autorització d’una activitat nàutica en una àrea protegida on aquestes activitats estan prohibides legalment i reglamentàriament. Considerem que aquesta memòria no es troba entre la informació pública sol·licitada i, per tant, no pot dilatar el procés de lliurament de documentació. L’única documentació que hem requerit a les administracions – Ajuntament de Creixell i Generalitat de Catalunya –són els documents administratius- la majoria d’ells preceptius legalment –que van permetre l’atorgament de llicència(...) Que la GAIP requereixi a les administracions el lliurament immediat de la informació sol·licitada que obri a les seves mans. Demanem que si l’elaboració de documentació secundària no sol·licitada -memòries explicatives, informes, etc. posteriors a l’atorgament de la llicència- fa demorar el procés, se’ns enviï primer la documentació estrictament sol·licitada i més tard, si l’administració ho considera, la resta de documents. La documentació sol·licitada pel GEPEC-EdC ha d’haver estat produïda de manera obligada i en format digital segons la normativa vigent i, per tant, no és justificable que sis mesos després de la petició no se’ns hagi facilitat. - Que la GAIP investigui si els responsables de l’Ajuntament de Creixell han incorregut en una infracció greu, tipificada en l’article 78.2.a. de la llei 19/2014, del 29 de desembre. Cal tenir en compte que la petició del GEPEC-EdC era molt específica sobre la documentació que se sol·licitava; l’Ajuntament no només no va facilitar cap document - malgrat que alguns obraven a les seves mans- sinó que va facilitar al GEPEC-EdC una referència a un expedient en el qual no constava cap de la informació sol·licitada i no es feia referència a l’activitat nàutica esmentada. L’expedient únicament feia referència al Pla d’usos de temporada de les platges, que el propi Ajuntament ens hauria d’haver facilitat.” 9. El 2 de desembre de 2022, la GAIP trasllada les al·legacions anteriors al DACAAR perquè en el termini de 10 dies es pronunciï al respecte. A data d’aquesta Resolució no s’ha rebut resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’objecte de la reclamació i la seva congruència amb la sol·licitud d’informació de la què deriva D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, aquest procediment de reclamació davant la GAIP no pot tenir altre objecte més que una decisió administrativa, expressa o presumpta, relativa a una sol·licitud d’informació pública. Dels antecedents es desprèn que l’escrit què l’entitat presenta davant del DACAAR i que assenyala com a objecte de reclamació, és, tal i com ella mateixa el qualifica, un escrit de denúncia d’una activitat nàutica que s’estaria realitzant en un espai natural protegit amb infracció de la normativa, amb la pretensió principal que s’actuï comprovant la legalitat i clausurant-la si no compta amb autorització de la Generalitat o revisant l’eventual autorització que s’hagi concedit, i amb la pretensió accessòria formalitzada en l’escrit annex de què “se’ns faciliti qualsevol permís o llicència que aquesta administració hagi atorgat en relació a les esmentades instal·lacions i activitats; incloent qualsevol document requerit per altres administracions i/o particulars. Així mateix, que se’ns informi de l’Avaluació d’Impacte Ambiental realitzada. (...) . 4. Que se’ns informi en la major brevetat possible, de les actuacions dutes a terme per aquesta administració en relació a l’activitat i instal·lació esmentada”. El DACAAR justifica la manca de resposta a la sol·licitud d’informació en el seu informe en què li ha donat el tràmit de denúncia. Certament, aquesta és la naturalesa principal de l’escrit que la persona reclamant aporta com a objecte de reclamació. Tanmateix, per bé que sigui com a pretensió accessòria en el seu annex, hi consta clarament formulada la petició d’informació pública pel que fa a la Resolució d’autorització, als documents d’altres administracions i particulars requerits per a l’autorització, en especial, l’informe d’avaluació d’impacte ambiental de l’activitat (punt 1 de l’annex), així com de les actuacions dutes a terme per la Generalitat relació a l’activitat i instal·lació esmentada (punt 4). Aquesta petició havia de ser tramitada de manera independent de la denú ncia i d’acord amb el procediment de sol·licitud d’informació pública, tal i com preveu l’article 53.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre al transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAP): “4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions.” En no haver-se fet així, i en haver-se esgotat el termini establert a l’article 34.1 LTAIPBG per notificar la resolució de la sol·licitud d’informació desagregada de la denuncia, escau admetre la reclamació en relació amb la desatenció concreta d’aquella informació sol·licitada, sense que s’hi pugui admetre la petició d’actuacions correctives o impeditives d’aquella activitat contingudes en el mateix escrit, per resultar alienes a l’objecte d’aquest procediment i a la competència revisa d’aquesta Comissió. En el marc del procediment, el DACAAR ha aportat la Resolució USO2021-01055- T, de 13 de juny de 2022, i per tant, en relació amb aquesta documentació, la reclamació ha perdut el seu objecte sobrevingudament. Pel que fa a la resta de documentació sol·licitada (requerida a altres administracions o particulars en la tramitació de l’autorització), a l’informe d’impacte ambiental en especial i, en general, a les actuacions realitzades per la Generalitat en relació amb aquesta activitat, no consta que s’hagin lliurat, ni la Generalitat ha fet tampoc manifestació detallada de la seva existència o inexistència, de manera que en relació amb aquesta informació, la reclamació continua i escau que aquesta resolució faci un pronunciament sobre el dret d’accés a ella. En primer lloc, escau aclarir que, d’acord amb la definició legal d’informació pública als efectes del dret d’accés continguda a l’article 2.b LTAIPBG i desplegada reglamentàriament per l’article 53.2 DTAP, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser en tot cas temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, de manera que resulten inadmissibles les peticions d’informació futura o posterior a la data de la sol·licitud. D’acord amb això, les actuacions realitzades per la Generalitat en relació amb l’autorització de l’activitat nàutica que poden ser objecte d’aquesta reclamació seran només les que fàcticament s’hagin produït amb caràcter previ al 21 de juliol de 2022, sense que pugui estimar-se la pretensió d’obtenir per aquest procediment de reclamació informació pública que es generi a partir d’aquesta data, amb independència que la seva creació o elaboració sigui requerida legalment, tant per aplicació del principi de congruència de la reclamació amb la sol·licitud d’informació inherent al caràcter revisor d’aquell procediment sobre la resolució d’aquest altre, com per inconsistència amb la definició d’informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés garantit per l’LTAIPBG. D’acord amb això, es desestima l’al·legació següent de la part reclamant: “Demanem que si l’elaboració de documentació secundària no sol·licitada -memòries explicatives, informes, etc. posteriors a l’atorgament de la llicència- fa demorar el procés, se’ns enviï primer la documentació estrictament sol·licitada i més tard, si l’administració ho considera, la resta de documents. (...) La documentació sol·licitada pel GEPEC-EdC ha d’haver estat produïda de manera obligada i en format digital segons la normativa vigent i, per tant, no és justificable que sis mesos després de la petició no se’ns hagi facilitat”. Quant a la documentació d’altres administracions, caldrà tenir en compte que en el marc legal regulador del dret d’accés aplicable a les administracions catalanes no es conté una regla d’autor equiparable a la que s’aplica a l’administració de l’Estat de conformitat amb la seva pròpia regulació, sinó que el legislador català ha optat perquè el criteri que determina l’obligació de lliurar la informació sol·licitada sigui la possessió o poder jurídic per reclamar-la, i no el fet d’haver-la elaborat. En el cas, que l’administració receptora de la sol·licitud no tingui en el seu poder la informació sol·licitada, correspon derivar la sol·licitud, d’acord amb el què disposa l’article 30 LTAIPBG i 54.4 i 57 DTAP. Per tant, en relació amb la petició de documentació requerida a altres administracions, si el DACAAR la té en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, l’haurà d’atendre i estimar si no resulta prevalent algun límit legal a l’accés amb independència de què no en sigui l’autora; i si no la té però coneix l’Administració que la té en el seu poder, li hauria de derivar la sol·licitud perquè li doni el tràmit oportú en relació amb ella. Finalment, cal desestimar igualment l’al·legació de la part reclamant demanant que la GAIP investigui l’eventual infracció de l’article 78.2 LTAIPBG per part de l’Ajuntament de Creixell, considerant que la reclamació es va interposar únicament contra el DACAAR, sense cap derivació cap a l’Ajuntament de Creixell, del què se’n feia una referència en termes de lloa pel fet d’haver respost a la sol·licitud dins del termini i indicant la resolució d’autorització de l’activitat, i que per tant, no ha estat informat de la reclamació ni part d’aquest procediment. Per tant, aquesta petició resulta incongruent amb els termes de la reclamació i amb el seu àmbit subjectiu, de manera que correspon desestimar l’al·legació del reclamant en el sentit d’interessar que la GAIP investigui si els responsables de l’Ajuntament de Creixell han incorregut en una infracció greu, tipificada en l’article 78.2.a. de la llei 19/2014, del 29 de desembre en no haver lliurat altra informació a la part reclamant. Nogensmenys, escau advertir que la GAIP no disposa de potestats inspectores que li permetin la comprovació fàctica de la informació que es troba efectivament en poder de l’Ajuntament de Creixell, ni tampoc disposa de potestat sancionadora per altres incompliments de l’LTAIPBG més enllà del seu impuls en cas d’inexecució de les seves resolucions. 3. 3. Dret d’accés a la informació pública i protecció de dades personals La informació que es demana estaria relacionada amb l’autorització d’una activitat nàutica en un espai natural protegit, i com a tal, és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, en la mesura en què obri en poder de les administracions obligades amb caràcter previ a la seva sol·licitud. Si no existeix aquesta informació, aquesta és la informació pública que donaria adequada satisfacció a la sol·licitud. D’acord amb l’article 18 LTAIPBG, tothom té dret a accedir a la informació pública, tret que hi concorri i hagi de ser prevalent un límit legal a l’accés. En aquest cas, el DACAAR no invoca cap límit i, considerant que queden fora d’aquest procediment les actuacions posteriors sancionatòries que poguessin derivar-se de la denúncia de la persona reclamant i només hi quedarien incloses les actuacions resultants de la tramitació de l’autorització de l’activitat, només resulta apreciable per aquesta Comissió el límit relatiu a la protecció de dades personals de les persones físiques que hi apareguin, el qual s’haurà de regir pel règim ponderat de l’article 24.2 LTAIPBG en el cas de dades de terceres persones físiques, tenint en compte que la finalitat de l’accés és el control de l’actuació dels poders públics en la protecció del medi natural, i l’article 24.1 LTAIPBG en el cas de les dades identificatives del personal públic, i em ambdós casos, al principi de minimització en la cessió de dades personals establert a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD), d’acord amb el qual la licitud del tractament o cessió de dades personals està condicionat a que siguin necessàries, adequades i pertinents per a la finalitat amb què es cedeixen i que estiguin limitades al que és necessari en relació amb les finalitats per a les quals es tracten. Quant a les dades personals de persones físiques que figurin a la documentació aportada a l’expedient per a l’obtenció de llicència d’activitat del càmping, el règim de ponderació de l’article 24.2 LTAIPBG comporta sospesar, d’una banda, el perjudici que pot causar en elles l’accés a les seves dades personals relacionades amb una activitat denunciada que podria ser eventualment sancionada si es comprova l’existència de responsabilitat en una infracció; i de l’altra, la rellevància de la informació per a la finalitat de l’accés, que és el control de l’actuació pública en la protecció del medi natural i el seguiment de les denúncies rebudes en aquest àmbit, i en aquest sentit, no sembla que la dada identificativa de la persona física que hagi sol·licitat la llicència d’activitat sigui necessària per a aquesta finalitat. Cal tenir en compte que, molt probablement, actuarà en nom d’una persona jurídica titular del negoci, i fins i tot si actua en nom propi com a titular del càmping, la seva identitat no és indispensable per a la veritable finalitat del règim de transparència, que no és la d’enjudiciar l’actuació de les persones físiques sinó la de permetre el control i judici crític dels poders públics en l’ús de les seves funcions públiques de protecció del medi natural. En aquest cas, el què pretenia la persona reclamant en el seu escrit de denúncia del què deriva aquesta reclamació era que saber si l’activitat nàutica disposava de llicència, que s’investigués i comprovés per l’administració, conèixer els informes que justificarien la seva eventual autorització en una zona protegida, si s’hagués produït, o que s’actués sancionadorament si actuava sense llicència, i el què és objecte d’aquesta Reclamació són els documents requerits a d’altres administracions i particulars, en especial els que avaluïn l’impacte ambiental de l’activitat, així com les actuacions dutes a terme per la Generalitat . Per a aquesta finalitat, serà rellevant accedir a la documentació en poder de l’administració que fonamenti el seu procés de presa de decisions públiques, però en canvi, la identitat de la persona física que sol·licita l’autorització no sembla que ho sigui, de manera que escau desestimar-ne l’accés amb base a l’article 24.2 LTAIPBG i l’article 5 RGPD. Pel que fa a les dades personals del personal públic que constin a l’expedient per la seva participació en ell, resulta aplicable el règim general d’accés a les dades identificatives del personal públic establert a l’article 24.1 LTAIPBG, amb l’exclusió de les dades personals redundants o excessives previst a l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAP): el número del document nacional d'identitat i la signatura manuscrita, o si a signatura és electrònica, eliminant-ne les propietats del certificat electrònic emprat. D’acord amb l’anteriorment exposat, es declara la pèrdua d’objecte de la reclamació en relació amb la Resolució USO2021-01055-T, de 13 de juny de 2022, que ja ha estat aportada en el marc d’aquest procediment pel DACAAR, i s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a accedir a la documentació sol·licitada a altres administracions o particulars en la tramitació de l’autorització de l’activitat, a l’informe d’impacte ambiental i, en general, a les actuacions realitzades per la Generalitat en relació amb l’activitat nàutica objecte de la sol·licitud, prèvia eliminació de les dades personals de terceres persones físiques i de les dades personals identificatives redundants o excessives del personal públic (DNI, signatura manual o metadades de la signatura electrònica) referida temporalment, com a màxim, a la data de la seva sol·licitud, o a obtenir la manifestació de la seva inexistència, si escau. Per al cas que la documentació no obri en poder del DACAAR , s’ordena la retroacció del procediment de sol·licitud i la seva derivació a l’administració que en disposi, d’acord amb l’article 30 LTAIPBG. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de gener de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la documentació sol·licitada a altres administracions o particulars en la tramitació de l’autorització de l’activitat, a l’informe d’impacte ambiental i, en general, a les actuacions realitzades per la Generalitat en relació amb l’activitat nàutica objecte de la sol·licitud, prèvia eliminació de les dades personals de terceres persones físiques i de les dades personals identificatives redundants o excessives del personal públic (DNI, signatura manual o metadades de la signatura electrònica) referida temporalment, com a màxim, a la data de la seva sol·licitud, o a obtenir la manifestació de la seva inexistència, si escau. 2. Desestimar l’accés a les dades personals de terceres persones físiques que hi constin, d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG i 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, així com de les dades personals identificatives del personal públic redundants o excessives, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG i 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. 3. Finalitzar la reclamació en relació amb la Resolució USO2021-01055- T, de 13 de juny de 2022, per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, en haver estat aportada per l’administració reclamada en el marc d’aquest procediment. 4. Disposar, si escau, la retroacció del procediment de sol·licitud d’informació per al cas que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural no tingui la documentació reclamada i estimada al punt 1, o part d’ella, però conegui l’Administració que en disposa, per tal que pugui fer-li la derivació de la sol·licitud dins del termini de deu dies i n’informi a la persona reclamant, d’acord amb l’article 30 LTAIPBG. 5. Requerir al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir- la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 826/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.