Solicitud de comunicaciones de tarifas de terapia ocupacional para personas con discapacidad y resultado de pérdida de objeto

Resolució 64 /2020, de 31 de gener Número d'expedient de la reclamació: 826/2019 Administració reclamada: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Comunicacions sobre tarifes de teràpia ocupacional per a persones amb disminució. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Resum: El Consorci ha facilitat comunicats de tarifes i de preus i el que troba a faltar la persona reclamant és la comunicació de les tarifes en els terminis estipulats per l'Ordre que esmenta. Semblar ser que té raó, ja que en el seu últim informe l'Administració admet que l'entitat esmentada en la sol·licitud no hauria dut a terme aquestes comunicacions i no li haurien estat requerides. El cas és que, des del punt de vista de el dret d'accés a la informació pública, la informació facilitada pels informes aportats per l'Administració suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporten la pèrdua d’objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Consorcis. Serveis socials. Persones amb discapacitat. Centres ocupacionals. Teràpies. Tarifes. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporània de la informació. Pèrdua d'objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 826/2019, presentada contra el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat per el Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de novembre de 2019 la persona reclamant formula la següent sol·licitud a l'CSSB o a l'òrgan competent per tramitar-la: L’ORDRE de 28 de juliol de 1992, de desenvolupament del Decret 279/1987, de 27 d'agost, pel qual es regulen els centres ocupacionals per a persones amb disminució. En el seu Article 21 Règim de preus 21.1 Totes les entitats titulars de centres ocupacionals per a persones amb disminució estan obligades a comunicar, dins de l'últim trimestre de cada any, a la Direcció General d'Afers Socials, totes les tarifes de preus mensuals màximes que s'aplicaran durant l'anualitat següent per als nous ingressos tal com estableix l'article 23.1 de Decret 27/1987, de 29 de gener, d'ordenació dels serveis socials de Catalunya. La informació pública que se sol·licita és en relació amb l'article anterior i és: Que em faciliti de manera diligenciada la comunicació realitzada de les tarifes de preus mensuals màximes presentades per la Fundació Pere Mitjans a l'òrgan administratiu corresponent, en relació amb el Centre de dia de Teràpia Ocupacional ANDRADE. Aquesta comunicació hauria de fer-se de manera obligatòria dins de l'últim trimestre de cada any. Concretament, es demana la relació de tarifes presentades per la Fundació de preus mensuals màximes en relació amb els serveis substitutoris de la llar, que rebi l'usuari tal com manutenció etc. (Art. 14.3, Decret 279/1987, de 27 d'Agost) i se sol·licita dels següents exercicis: - Últim trimestre del 2016 - Últim trimestre del 2017 - Últim trimestre de l'any 2018 - Últim trimestre del 2019, si s'ha presentat i si no s'ha presentat quan la Fundació ho comuniqui. 3. La reclamació presentada el 19 de desembre de 2019 assenyala que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. En el decurs de la tramitació de la reclamació, la GAIP s’assabenta que la sol·licitud esmentada en l'antecedent 2 s'estava tramitant pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF), en conseqüència el 20 de desembre de 2019 la GAIP comunica la reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. Al 31 de desembre de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP la resolució de la Direcció de Serveis del DTASF de 13 de desembre de 2019, d'estimació de la sol·licitud d'informació indicada pel antecedent 2. Aquesta resolució facilita així mateix el que considera la informació sol·licitada a la persona reclamant; concretament, li facilita la tarifa de preus mensuals de centre de dia Andrade dels anys 2016-2019, ambdós inclosos i la llista de serveis opcionals i preus dels establiments de la Fundació Pere Mitjans per al mateix període, tots ells mitjançant escrits de la Fundació datats del dia 1 de gener de cada any. En aquesta mateixa comunicació la persona reclamant manifesta la seva disconformitat perquè "no s'acredita la informació sol·licitada (presentació anual diligenciada de la comunicació realitzada en l'últim trimestre del l'any sol·licitat i no presentada aquest any. Tal com s'acredita en la informació a la qual es em dona trasllat). Per allò comentat anteriorment, aquesta part interpreta que no s'acredita i no s'ajusta al sol·licitat". 6. El 3 de gener de 2020 la GAIP trasllada la comunicació anterior de la persona reclamant al DTASF, a fi que pugui tenir-la en compte en la realització del seu informe. 7. El 7 de gener de 2020 la GAIP rep l'informe del DTASF, que acredita haver facilitat a la persona reclamant la que considera la informació sol·licitada, remetent-se a aquests efectes a la resolució indicada en l'antecedent 4. 8. El 7 de gener de 2020 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant que, en relació amb la seva valoració esmentada a l'antecedent 4, afegeix que de la documentació aportada per l'Administració no està justificat el compliment de l'obligació de la presentació anual de les tarifes de preus d'acord amb l'article 1 de l'Ordre de 28 de juliol de a 1992. 9. El 24 de gener de 2020 la GAIP rep un segon informe del DTASF. Es reitera a les manifestacions de l'informe anterior, afegeix que el Servei de Recursos Aliens comunica que en relació amb el seguiment dels preus dels serveis opcionals, en el període sol·licitat no s'ha reclamat als centres la presentació d'aquesta documentació i no els consta que l'entitat en qüestió l'hagi presentat. L'informe conclou assenyalant que el Departament ha facilitat tota la informació de la qual disposa la persona reclamant. La GAIP trasllada aquest segon informe a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals de el dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de Garantia a la persona reclamant tota la informació sol·licitada de la qual disposa, en el marc d'aquest procediment; així ho acrediten els informes aportats per l'Administració. Efectivament: el Consorci ha facilitat comunicats de tarifes i de preus i el que troba a faltar la persona reclamant és la comunicació de les tarifes en els terminis estipulats per l'Ordre que esmenta. Sembla ser que té raó, ja que en el seu últim informe l'Administració admet que l'entitat esmentada en la sol·licitud no hauria dut a terme aquestes comunicacions i no li haurien estat requerides. El cas és que, des del punt de vista del dret d'accés a la informació pública, la informació facilitada pels informes aportats per l'Administració suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporten la pèrdua d’objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast de el dret d'accés a la informació pública exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 826/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.