Reclamación de acceso a información pública sobre uso de mascarillas y recibos de Agroxarxa Castelló desestimada por falta de objeto

4. El 28 de setembre de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant que esmeni la documentació aportada amb la reclamació, concretament li demana que aporti una còpia de la resposta de la sol·licitud d’informació que és l’objecte de la reclamació, tot advertint - la que disposa d’un termini de 10 dies hàbils per fer l’esmena, transcorregut el qual sense formalitzar-la, i d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, se la tindrà per desistida. 5. El 29 de setembre de 2021 la persona reclamant respon al requeriment anterior aportant còpia de diversa documentació aportada per l’Ajuntament d’Els Alamús, sense que pugui vincular-se a aquesta Reclamació. 6. L’1 d’octubre de 2021 la GAIP s’adreça a la persona reclamant i li demana que “en relació amb la documentació que heu aportat relativa a la Reclamació 823/2021, us agrairíem que ens confirméssiu si aquesta documentació us la va enviar l’Ajuntament com a resposta de la vostra sol·licitud d’informació del dia 18 d’agost de 2021 i que no us va notificar cap resolució formal de la sol·licitud de referència. Finalment, us demanem que ens confirmeu si malgrat la documentació que aporteu igualment us falta accedir a la informació que assenyaleu al formulari de reclamació, és a dir a la: “Resposta per escrit de l'ús que s'han fet amb les mascaretes rebudes. Els rebuts de pagament d'Agroxarxa Castelló en referència a la licitació de l’Acampador, tal i com es va acordar en l'últim Ple Ordinari, des de l'inici de la licitació”. 7. L’1 d’octubre de 2021 la persona reclamant envia a la GAIP l’ofici que l’Alcalde li hauria adreçat en resposta a la seva sol·licitud, signat el 2 de setembre de 2021, en el què s’identifica la informació que se li acompanya, i del què, en relació amb la informació objecte d’aquesta Reclamació, s’hi fa constar el següent: “En relació amb la consulta sobre l’ús donat a les mascaretes rebudes, us informo que l’Ajuntament les fa servir pel personal de neteja, de manteniment, de l’administració i de l’Escola Bressol, així com també pels usuaris que no la portin. En relació amb la vostra petició dels rebuts de pagament d’Agroxarxa Castelló, us informo que a l’Ajuntament no consta cap rebut d’Agroxarxa Castelló en referència a la licitació de l’Acampador”. 8. El 5 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la part reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 9. El 5 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Els Alamús i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 10. El 27 d’octubre de 2021 l’Ajuntament d’Els Alamús notifica a la GAIP l’informe i expedient sol·licitats. A l’informe jurídic assenyala: “Que el 24 d’agost de 2021, amb registre de sortida 828, i en resposta a la seva sol·licitud, es va enviar un ofici, mitjançant eNotum, en el que la informo que atès el gran volum de documentació i d’informació demanada i que la major part del personal està de vacances, concretament aquella setmana només hi havia una administrativa, no podíem atendre la seva sol·licitud en el temps establert per la legislació, i que li enviaríem tota la documentació al més aviat possible. La regidora va accedir a aquesta notificació el 26 d’agost de 2021. 3. Que el 2 de setembre de 2021, amb registre de sortida 843, es va enviar, tota la documentació sol·licitada, per tant, el temps de resposta efectiu va ser d’ 11 dies. El 3 de setembre de 2021, la regidora va accedir a la notificació”. 11. El 3 de novembre de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament dels Alamús i li dona un termini de cinc dies per a formular al·legacions si ho considera oportú. Transcorregut aquest termini, no ha al·legat res al respecte. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent -se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant va aportar en fase d’esmena de la Reclamació la còpia de l’ofici de resposta de l’Alcalde a la seva sol·licitud, signat el 2 de setembre de 2021, en el què ja s’hi feia constar que “En relació amb la consulta sobre l’ús donat a les mascaretes rebudes, us informo que l’Ajuntament les fa servir pel personal de neteja, de manteniment, de l’administració i de l’Escola Bressol, així com també pels usuaris que no la portin. En relació amb la vostra petició dels rebuts de pagament d’Agroxarxa Castelló, us informo que a l’Ajuntament no consta cap rebut d’Agroxarxa Castelló en referència a la licitació de l’Acampador.” L’Ajuntament ha al·legat en el seu informe que aquest ofici de 2 de setembre va ser notificat a la persona reclamant el 3 de setembre, i traslladat a la persona reclamant, res ha al·legat en contra que pugui justificar la revisió d’aquella decisió administrativa estimatòria del seu dret d’accés prèvia a la reclamació, ni justificar mínimament aquest procediment. De la documentació aportada per la pròpia persona reclamant i per l’Ajuntament se’n desprèn, doncs, que en el moment de formalitzar-se la Reclamació, el 21 de setembre, la persona reclamant ja feia setmanes que havia obtingut de l’Ajuntament la resposta a la seva sol·licitud en relació amb la informació que ella mateixa assenyala com a objecte de la reclamació, en contenir l’ofici de l’Alcalde de 2 de setembre de 2021 la indicació de l’ús donat a les mascaretes i la constància de la inexistència dels rebuts de pagament d'Agroxarxa Castelló en referència a la licitació de l’Acampador. D’acord amb això, és procedent desestimar la reclamació, per manca d’objecte. L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de novembre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 823/2021 per manca d’objecte, en haver respost l’Administració a la sol·licitud d’informació prèviament a la reclamació, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.