Solicitud de información sobre la implementación de derechos de opción lingüística en cursos de seguridad vial y resultado de pérdida de objeto

Resolució 63/2020, de 31 de gener Número d’expedient de la reclamació: 822/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Implementació dels drets d’opció lingüística. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: El fet que s’hagi facilitat la informació indicada en el marc de la tramitació d’aquesta Reclamació suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per l’entitat reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Llengua. Drets lingüístics. Sancions. Trànsit. Reclamació contra inadmissió. Lliurament extemporani d’informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 18 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 822/2019, presentada per l’Associació Plataforma per la Llengua (APL) contra la Direcció dels Serveis de Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de setembre de 2019 la Directora de l’APL exposa que hauria plantejat mesos abans a l’Ajuntament de Barcelona la queixa d’un ciutadà davant la manca d’oferta municipal de sessions de formació sobre seguretat viària en llengua catalana, queixa que hauria donat lloc a unes recomanacions de la Síndica de Greuges de l’Ajuntament amb la finalitat de garantir el dret efectiu d’opció lingüística en aquesta mena de sessions. Partint d’aquests antecedents, i tot invocant l’LTAIPBG, l’APL demana a l’Ajuntament la informació següent: saber si s’han implementat les recomanacions indicades de la Síndica de Greuges. Si no s’han implementat, conèixer les previsions i els terminis per aplicar-les. I si s’han implementat, saber l’assistència a les sessions en català i a les sessions en castellà. Demana rebre aquesta informació per correu electrònic. 3. El 28 d’octubre de 2019 la Directora de Serveis de Prevenció contesta la sol·licitud anterior tot indicant que aquest Servei estaria fent un procés intern de reflexió per tal d’elaborar una proposta de reestructuració dels cursos de seguretat viària, en la que es tindria en compte el tema lingüístic i altres necessitats o millores. 4. La Reclamació presentada el 18 de desembre de 2019 afirma haver reclamat la informació per carta i per burofax i que l’Ajuntament només hauria facilitat una informació poc concreta per carta (la de l’antecedent anterior). La Reclamació adjunta un escrit no datat (a la vista de l’informe municipal, aquest escrit seria del 5 de desembre de 2019) d’un advocat, que diu actuar en representació de l’APL (no aporta poders que ho acreditin), i que invoca l’LTAIPBG i requereix a l’Ajuntament respostes concretes i explícites a les qüestions plantejades el 23 de setembre (antecedent 2) i pel cas que no es faciliti tota la informació demanada, que s’expliquin els motius. 5. El 19 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per l’entitat reclamant. 6. Segons posa de manifest l’informe municipal indicat a l’antecedent 9, el 19 de desembre de 2019 l’Ajuntament hauria dictat una resolució inadmetent la sol·licitud de la què deriva la Reclamació, resolució que hauria estat notificada a l’entitat reclamant el 3 de gener de 2020. Aquesta inadmissió s’hauria fonamentat, segons l’informe municipal, en l’article 29.1.c LTAIPBG (la informació està en fase d’elaboració i s’ha de fer pública). 7. El 20 de desembre de 2019 la GAIP requereix a l’entitat reclamant la millora de la sol·licitud, als efectes d’aportar còpia de la sol·licitud per burofax indicada a l’antecedent 4 i un document que acrediti la representació amb la que actua l’advocat que la signa. 8. El 9 de gener de 2020 la GAIP rep la millora indicada a l’antecedent anterior: posa de manifest la representació de l’entitat que ostentaria en aquest procediment l’advocat que signa el burofax indicat a l’antecedent 4, assenyala que l’entitat fa seu el seu contingut i que, tanmateix, si la GAIP no el considera acreditat es ratifica també en el contingut de la primera sol·licitud (antecedent 2), que considera prou clara. 9. El 16 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe municipal. Exposa les diverses actuacions relatives a aquesta Reclamació i a la sol·licitud de la què deriva, especialment la inadmissió de la sol·licitud indicada a l’antecedent 6 i demana a la GAIP l’arxivament de la Reclamació perquè considera contestada la sol·licitud. 10. El 28 de gener de 2020 la GAIP rep un informe addicional de l’Ajuntament que explica amb més detall la necessitat de revisar el model organitzatiu amb el qual s’oferirien les sessions de remissió de sancions de trànsit en català i en castellà, amb opció de preferència de llengua. Aquest procés de revisió és el que comportaria que l’Ajuntament no pugui aportar ni previsió ni terminis per implementar les recomanacions de la Síndica. 11. El 29 de gener de 2020 la GAIP trasllada els informes rebuts de l’Ajuntament a l’entitat reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de Garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, dels informes aportats per l’Ajuntament, que han estat notificats per la GAIP a l’entitat reclamant, se’n pot deduir fàcilment que les recomanacions de la Síndica encara no s’haurien implementat (motiu pel qual, lògicament, no es pot informar sobre l’assistència a les sessions) i que no hi ha previsions ni termini per a la seva aplicació, per les raons que s’hi exposen. Això vol dir que malgrat haver inadmès la segona sol·licitud d’informació (antecedent 6), en realitat l’Ajuntament de Barcelona ha facilitat la informació existent en relació amb allò sol·licitat, i la GAIP ho ha traslladat puntualment a l’entitat reclamant. El fet que s’hagi facilitat la informació indicada en el marc de la tramitació d’aquesta Reclamació suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per l’entitat reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 822/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.