Pérdida de objeto 25/07/2024 · 49 días en resolverse

Reclamación de un regidor contra el Ayuntamiento de la Seu d'Urgell por el acceso a decretos de alcaldía, finalizada por entrega posterior de la información

Un regidor solicitó al Ayuntamiento de la Seu d'Urgell el acceso periódico a los decretos de alcaldía. Tras alegar falta de respuesta, la GAIP finaliza la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó posteriormente un manual de acceso al programa de gestión donde se encuentran dichos decretos.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para tramitar reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia prevista en la Disposición Adicional Primera 2 de la LTAIPBG.
2 El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC confirman que los regidores pueden optar por la vía de reclamación gratuita ante la GAIP sin perjuicio de su derecho a la tutela judicial contenciosa administrativa.
3 Se considera que no tendría sentido denegar la vía de reclamación a electos locales en el ejercicio de un derecho fundamental (art. 23 CE), otorgándoles menores garantías que al resto de ciudadanos.
4 La entrega extemporánea de la información solicitada por la Administración conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 1012/2024, de 25 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 817/2024 Administració reclamada: Ajuntament de la Seu d’Urgell Informació reclamada: Consulta de decrets d’alcaldia Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació a la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Ajuntaments. Electe. Decrets d’alcaldia. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Ramón Barberà i Gomis Antecedents 1. El 6 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 817/2024, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La part reclamant indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la seva sol·licitud. 2. El 19 de març de 2024, la persona reclamant adreça a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell una instància genèrica, en la qual sol·licita “que se'm faciliti la manera de poder consultar els decrets d'alcaldia de manera periòdica (un cop a la setmana, per exemple), i així poder conèixer l'activitat del consistori, més enllà del que s'aprova a JGL i el ple”. 3. El 18 de juny de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. El mateix dia 18 de juny la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que el representaran a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió. 5. El dia 26 de juny de 2024 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, en la qual s’indica que “s’ha fet arribar als regidors un manual en el qual poden accedir al programa Absis i fer les consultes dels decrets, tal i com sol·licitava el regidor en la seva reclamació”. 6. El 2 de juliol de 2024 la GAIP dona trasllat de la resposta a la persona reclamant, amb la indicació que si en un termini de 3 dies hàbils no li comunica el contrari, s’entendrà que dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i es donarà per finalitzat el procediment de reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 7. Acceptada la notificació el mateix dia 2 de juliol de 2024, a la data d’aquesta resolució no s’ha rebut cap altra comunicació de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. 2. Pèrdua d’objecte de la r eclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació a la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juliol de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 817/2024 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.