Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de l'Ametlla del Vallès copia íntegra de los presupuestos municipales. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación basándose en que dicha información es pública y su publicación es obligatoria por ley, ordenando su entrega inmediata.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de acceso a información pública según el artículo 39.1 LTAIPBG.
2
La falta de respuesta y de colaboración del Ayuntamiento con la GAIP no impide la resolución del procedimiento conforme al artículo 33.7 RGAIP.
3
Los presupuestos municipales constituyen información pública y no es verosímil que concurran límites legales que restrinjan su difusión.
4
Existe una obligación legal de publicar los presupuestos municipales derivada de la legislación de régimen local, de haciendas locales y del artículo 11.1.a LTAIPBG.
5
El derecho de acceso solo puede denegarse por causas expresamente establecidas en la ley, interpretadas restrictivamente y sin potestad discrecional de la Administración.
Texto completo
Resolució 121/2021, de 28 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 817/2020
Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
Informació reclamada: Còpia íntegra dels pressupostos municipals.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: No és versemblant que en els pressupostos municipals hi concorrin límits legals de
cap mena que en limitin la difusió; de fet, legalment és obligada fins i tot la seva publicació, tant
per la legislació de règim local i d’hisendes locals, com per l’article 11.1.a LTAIPBG. Per tant,
cal concloure declarant el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Pressupostos. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració de l’Administració
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 9 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 817/2020, presentada per un
delegat sindical contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 28 d’agost de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
còpia íntegra dels pressupostos municipals. Demana accedir-hi preferentment en via
electrònica.
3. La Reclamació presentada el 9 de desembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha
contestat la sol·licitud anterior, que reitera.
4. L’11 de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Un cop transcorregut el termini indicat no costa a la GAIP resposta municipal
al requeriment.
5. El 12 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa
de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és, sens dubte, informació pública. En conseqüència, en aplicació
dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorrin
límits legals que determinin la seva denegació. No és versemblant que en els pressupostos
municipals hi concorrin límits legals de cap mena que en limitin la difusió; de fet, legalment és
obligada fins i tot la seva publicació, tant per la legislació de règim local i d’hisendes locals, com
per l’article 11.1.a LTAIPBG. Per tant, cal concloure declarant el dret de la persona reclamant a
la informació sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 28 de gener de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 817/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a una
còpia íntegra dels pressupostos municipals, preferiblement per via electrònica.
2. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 817/2020 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.