Solicitud de identidad de agente de policía por cobro elevado de horas extras y resultado de estimación parcial

Resolució 146/2021, de 4 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 816/2020 i 832/2020 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Informació reclamada: Identitat d’un policia local que hauria cobrat molt en concepte d’hores extres. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: La primera pretensió ha de ser inadmesa en aquests procediments, perquè allò que demana (la compareixença del regidor d’hisenda) òbviament no és informació pública i, com s’ha vist a l’inici del fonament jurídic anterior, la via de reclamació davant la GAIP està instituïda en relació amb les sol·licituds d’informació pública, fins al punt que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent inadmetre les reclamacions acumulades, en allò que fa referència a la compareixença del regidor d’hisenda a la taula mixta d’interpretació del conveni. La informació sol·licitada es limita a la identitat del policia local que hauria cobrat 45.000 € en hores extres l’any 2018. De forma expressa, el sindicat reclamant formula la sol·licitud de manera que pugui ser atesa, indistintament, facilitant el nom, les inicials o el codi TIP del policia local afectat. L’interès públic en la divulgació és molt intens, perquè la informació sol·licitada afecta directament una de les finalitats bàsiques de la legislació de transparència, com és l’escrutini sobre la disposició dels recursos públics, especialment necessari quan es produeix amb un grau potencialment alt de discrecionalitat, atribut aquest que sens dubte és molt present en l’adjudicació de les hores extres. Si un membre de la policia local guanya realment en un any 45.000 € en concepte d’hores extres, la seva retribució total es situaria pel damunt de la retribució mitja dels nivells superiors de l’Administració i del sector públic, en base a una oportunitat (la de fer hores extres) que no està gens clar que s’hagi distribuït de forma transparent i en atenció a principis de mèrit i capacitat. Aquests factors de discrecionalitat, de possible tracte privilegiat respecte de la resta del Cos i de percepció anormalment elevada de recursos públics fonamenten l’existència d’un interès públic molt intens en la divulgació de la informació sol·licitada. La informació sol·licitada no pot ser divulgada sense que prèviament no s’hagi fet trasllat de la sol·licitud d’informació a la persona afectada (el membre de la policia locals perceptor de la quantitat indicada), per tal que en sigui coneixedora i, si s’escau, pugui formular les al·legacions que consideri pertinents per a la defensa dels seus drets i interessos, de conformitat amb allò previst per l’article 31 LTAIPBG, amb el ben entès que aquestes possibles al·legacions no són impeditives de l’accés sol·licitat, si bé s’hauran de tenir en compte si posen de manifest circumstàncies singulars que portin a concloure que la divulgació de la informació sol·licitada pot causar perjudicis d’especial intensitat que no s’han pogut tenir en compte amb caràcter general, a part de què si manifesten l’oposició a la divulgació sol·licitada tindran l’efecte de demora en el seu lliurament previst per l’article 34.3 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Retribucions. Hores extres. Policia. Reclamació contra silenci. Acumulació. Manca de col·laboració de l’Administració. Informació pública. Terceres persones afectades. Trasllat. Retroacció del procediment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 816/2020, presentada per un delegat sindical contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de febrer de 2020 la persona reclamant s’adreça a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, exposa que en un acte públic i difós per les xarxes el regidor d’Hisenda hauria informat que un policia local va percebre el 2018 la meitat de 91.000 € en concepte d’hores extres, indica que com a delegat del personal és informat mensualment dels variables cobrats pels empleats municipals i que no recorda quantitats d’aquest tipus, assenyala que ja hauria demanat, el 12 de febrer de 2020, la compareixença del regidor d’Hisenda a la taula mixta d’interpretació del conveni i sol·licita que a la propera taula mixta hi comparegui el regidor d’hisenda, per tal de facilitar el nom, les inicials o el codi TIP del policia local que el 2018 va cobrar 45.500 € en concepte d’hores extres. 3. El 25 d’agost de 2020 la persona reclamant interposa un recurs d’alçada davant del silenci administratiu produït en relació amb la sol·licitud anterior. 4. La Reclamació presentada el 9 de desembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior, que reitera. 5. L’11 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. L’11 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 832/2020, presentada per un sindicat contra L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, amb el mateix contingut que la Reclamació 816/2020. 7. El 12 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació 816/2020, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 15 de desembre de 2020 la GAIP requereix l’esmena de la Reclamació 832/2020, als efectes d’acreditar la representació de la persona que va presentar la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent anterior, de la qual deriva aquesta Reclamació, a més a més de la 816/2020. 9. El 22 de desembre de 2020 la GAIP rep la resposta del requeriment d’esmena anterior, que acredita que el sindicat reclamant hauria autoritzat a les dues persones que han presentat les Reclamacions 816/2020 i 832/2020 a presentar-les amb l’objecte indicat a l’antecedent 2. Es pot deduir d’aquest escrit que ambdues iniciatives tenen el mateix objecte, en representació del mateix sindicat. 10. El 22 de gener de 2021, un cop constatat que fa més d’un mes d’haver requerit a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, per a dins d’un termini de 15 dies, l’expedient de la sol·licitud i un informe sobre la reclamació, sense que aquest requeriment hagi estat atès, el ponent redacta la proposta de resolució. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la identitat entre les Reclamacions 816/2020 i 832/2020: les parts són les mateixes (el sindicat reclamant i l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès) i també ho són el motiu de les Reclamacions (manca de resposta municipal a la sol·licitud), la seva fonamentació i, en general, les aportacions de les parts a aquest procediment i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 10 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquests procediments la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de les Reclamacions acumulades, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquestes Reclamacions acumulades. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 4. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La sol·licitud indicada a l’antecedent 2 indica que el sindicat reclamant ja hauria demanat la compareixença del regidor d’Hisenda a la taula mixta d’interpretació del conveni i “sol·licita que a la propera taula mixta hi comparegui el regidor d’hisenda, per tal de facilitar el nom, les inicials o el codi TIP del policia local que el 2018 va cobrar 45.500 € en concepte d’hores extres”. En la seva formulació literal la sol·licitud de la que deriven les reclamacions acumulades demana dos objectes diferents, tot i que lligats íntimament: la compareixença del conseller d’hisenda a la taula mixta d’interpretació del conveni, per una banda, i la identitat del policia local que el 2018 hauria cobrat 45.000 € en concepte d’hores extres. La primera pretensió ha de ser inadmesa en aquests procediments, perquè allò que demana (la compareixença del regidor d’hisenda) òbviament no és informació pública i, com s’ha vist a l’inici del fonament jurídic anterior, la via de reclamació davant la GAIP està instituïda en relació amb les sol·licituds d’informació pública, fins al punt que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent inadmetre les reclamacions acumulades, en allò que fa referència a la compareixença del regidor d’hisenda a la taula mixta d’interpretació del conveni. La identitat (nom, inicials o codi TIP) del policia local que hauria cobrat 45.000 € en concepte d’hores extres el 2018, en canvi, sí que és informació pública. Tot i que els termes literals en els que està formulada la sol·licitud permeten interpretar que es tracta d’una sol·licitud subordinada a la de la compareixença i que no es formula de forma autònoma, de la lectura de la sol·licitud també se’n dedueix clarament l’interès del sindicat reclamant per obtenir aquesta informació i, en conseqüència, l’eventual inadmissió d’aquesta segona part de la sol·licitud causaria un perjudici injustificat al dret d’accés a la informació pública. Per aquest motiu la GAIP ha tramitat les reclamacions acumulades i considera que és necessari el seu pronunciament sobre l’accés a la informació demanada a la sol·licitud. La informació sol·licitada es limita a la identitat del policia local que hauria cobrat 45.000 € en hores extres l’any 2018. De forma expressa, el sindicat reclamant formula la sol·licitud de manera que pugui ser atesa, indistintament, facilitant el nom, les inicials o el codi TIP del policia local afectat. Com ja s’ha indicat més amunt, la informació sol·licitada (nom, inicials o codi TIP del policia local que ha cobrat hores extres el 2018) és sens dubte informació pública, perquè aquestes hores extres han tingut que ser pagades per l’Ajuntament, que forçosament n’ha de tenir constància a la seva comptabilitat i en els seus registres de personal. Al ser informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret de qualsevol persona a accedir -hi, llevat que concorri algun límit legal que pugui determinar-ne la denegació. L’únic límit que en principi hi concorre és el de les dades personals, perquè qualsevol de les dades d’identificació sol·licitades, en una comunitat tan reduïda com és la policia local de l’Ametlla del Vallès, permetrà el sindicat reclamant conèixer la persona de la policia local que hauria cobrat la quantitat indicada en concepte d’hores extres. La dada personal de la identitat, vinculada al cobrament d’una quantitat en concepte d’hores extres, és una dada personal ni especialment protegida (article 23 LTAIPBG), ni merament identificativa (article 24.1 LTAIPBG) i, per tant, l’accés a ella es regeix per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. És a dir: l’LTAIPBG autoritza la divulgació d’aquest tipus de dades personals, sempre que prèviament es ponderin els interessos en joc indicats. L’interès públic en la divulgació és molt intens, perquè la informació sol·licitada afecta directament una de les finalitats bàsiques de la legislació de transparència, com és l’escrutini sobre la disposició dels recursos públics, especialment necessari quan es produeix amb un grau potencialment alt de discrecionalitat, atribut aquest que sens dubte és molt present en l’adjudicació de les hores extres. Si un membre de la policia local guanya realment en un any 45.000 € en concepte d’hores extres, la seva retribució total es situaria pel damunt de la retribució mitja dels nivells superiors de l’Administració i del sector públic, en base a una oportunitat (la de fer hores extres) que no està gens clar que s’hagi distribuït de forma transparent i en atenció a principis de mèrit i capacitat. Aquests factors de discrecionalitat, de possible tracte privilegiat respecte de la resta del Cos i de percepció anormalment elevada de recursos públics fonamenten l’existència d’un interès públic molt intens en la divulgació de la informació sol·licitada. Per una altra banda, la divulgació de la informació sol·licitada causarà probablement un cert perjudici en els drets i interessos del membre de la policia local que percebi la quantitat indicada, tant pel fet de divulgar dades del seu perfil econòmic, com per l’afectació que això pot tenir en la seva reputació. De totes maneres, es tracta d’eventuals perjudicis de mitja o baixa intensitat, que a més s’han afeblit amb el decurs del temps (que és un dels factors que s’han de valorar en la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG), ja que la informació demanada és de dos anys enrere, i no hi ha cap indici que faci pensar que hagi tingut continuïtat. Des de la Resolució sobre la Reclamació 19/2016, i en la línia dels criteris defensats per l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) aportat a aquell procediment, la GAIP ha resolt en diverses ocasions la prevalença del dret d’accés a la informació relativa a les retribucions individualitzades percebudes amb càrrec als recursos públics, damunt dels interessos de les persones afectades, quan es tracta de persones que ocupen llocs de confiança o d’especial responsabilitat, o de fora de conveni o perceben elevades retribucions. Així mateix, cal tenir en compte que qui demana la informació és un delegat de personal, i l’article 40.1.a del text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) declara el dret de les juntes de personal i dels delegats de personal a rebre dades referents a l’evolució de les retribucions, dret que segurament hauria d’incloure la informació sobre un fet tant destacat com el de què un determinat policia local dobli el seu sou amb la percepció d’hores extres. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure declarant el dret de la persona reclamant a la informació relativa al nom, inicials o número TIP del policia local de l’Ametlla del Vallès que l’any 2018 va percebre 45.000 € en concepte d’hores extres, sens perjudici del que pugui resultar de la consulta indicada al paràgraf següent. La informació sol·licitada no pot ser divulgada sense que prèviament no s’hagi fet trasllat de la sol·licitud d’informació a la persona afectada (el membre de la policia local perceptor de la quantitat indicada), per tal que en sigui coneixedora i, si s’escau, pugui formular les al·legacions que consideri pertinents per a la defensa dels seus drets i interessos, de conformitat amb allò previst per l’article 31 LTAIPBG, amb el ben entès que aquestes possibles al·legacions no són impeditives de l’accés sol·licitat, si bé s’hauran de tenir en compte si posen de manifest circumstàncies singulars que portin a concloure que la divulgació de la informació sol·licitada pot causar perjudicis d’especial intensitat que no s’han pogut tenir en compte amb caràcter general, a part de què si manifesten l’oposició a la divulgació sol·licitada tindran l’efecte de demora en el seu lliurament previst per l’article 34.3 LTAIPBG. Qui hauria d’haver fet el trasllat indicat al paràgraf anterior, així com la resta d’actuacions de tramitació i resolució de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriven les Reclamacions acumulades, és l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès. Per tant, aquesta Resolució retrotreu el procediment per tal que l’Ajuntament porti a terme les actuacions necessàries per satisfer el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, de conformitat amb les consideracions fetes en aquest fonament jurídic. Naturalment, si no hi ha cap policia local que l’any 2018 hagués cobrat de l’Ajuntament 45.000 € en concepte d’hores extres, el que ha de fer l’Ajuntament és indicar-ho expressament i d’aquesta manera s’atendria la sol·licitud d’informació pública de la que deriven les reclamacions acumulades, sense necessitat de més actuacions. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de febrer de 2020, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 816/2020 i 832/2020. 2. Estimar parcialment les Reclamacions 816/2020 i 832/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al nom, inicials o número TIP del policia local que el 2018 va cobrar 45.000 € en concepte d’hores extres, sens perjudici del que pugui resultar d’allò que indica l’apartat següent. 3. Retrotreure el procediment a la tramitació de la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, per tal que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès la traslladi al membre de la policia local afectat i la resolgui, de conformitat amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. Aquestes actuacions no són necessàries si la resposta municipal és que cap membre de la policia local va percebre 45.000 € o més l’any 2018. 4. Inadmetre la part de les reclamacions acumulades que demana la compareixença del regidor d’hisenda, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 5. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que iniciï les actuacions indicades per l’apartat 3 dins del termini màxim de deu dies. 6. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 816/2020 i 832/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.