Solicitud de información sobre la regularidad y licencias del mercado ambulante de Bonavista

Resolució 26/2020, de 10 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 816/2019 Administració reclamada: ESPIMSA i Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Sobre si el mercat ambulant de Bonavista és una activitat regular o no. Sentit de la Resolució: Desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Resum: Determinar si l’activitat de mercat és irregular o no i exposar les raons per les quals, en cas de ser-ho, es permet que segueixi funcionant, és quelcom que sens dubte requereix una anàlisi jurídica i la seva formulació és la pròpia d’una consulta, i no la d’una sol·licitud d’informació pública. Per tant, l’Ajuntament aplica justificadament l’article 29.2 LTAIPBG i inadmet aquesta sol·licitud com a sol·licitud d’informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Llicències. Marcat ambulant. Reclamació contra silenci. Inadmissibilitat de les sol·licituds. Consultes jurídiques. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 816/ 2019, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa municipal ESPIMSA, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’octubre de 2019 la persona reclamant invoca l’article 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), l’LTAIPBG i la normativa de protecció civil i, en relació amb l’activitat de marcat ambulant de Bonavista organitzada per ESPIMSA, demana a l’Ajuntament de Tarragona si aquesta activitat és irregular o no i si és reg ular, quin informe tècnic i llicència l’empara i si no ho és, perquè se la deixa funcionar malgrat que no respecti les mesures mínimes de seguretat, salubritat i medi ambient. 3. La Reclamació presentada el 15 de desembre de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior i fa consideracions sobre el fet que el mercat hauria perjudicat l’activitat comercial de la persona reclamant. 4. El 18 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i a ESPIMSA i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trametin un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 20 de desembre de 2019 la GAIP rep les respostes següents de part de l’Ajuntament de Tarragona: per una banda, còpia d’un escrit municipal a la persona reclamant, d’11 de desembre de 2019, en el que en resposta a la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 l’Ajuntament la informa que les activitats de titularitat municipal no estan sotmeses a llicència ambiental i que el Departament municipal de llicències d’activitats no ha tramitat cap expedient administratiu en relació amb el Mercat de Bonavista, perquè no es tracta d’una activitat subjecta a autorització municipal. Per l’altra, còpia del Decret municipal 2019/15051, que hauria estat notificat a la persona reclamant el 12 de desembre de 2019, que resol la inadmissió de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació sobre la base de l’article 29.2 LTAIPBG, perquè pròpiament no demana informació pública, sinó que formula una consulta jurídica (pregunta si l’activitat del mercat de Bonavista és irregular i, en cas que ho sigui, perquè es deixa funcionar sense respectar les mesures de seguretat i, en cas que no ho sigui, quina llicència té). Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Concretament, l’ha informada que al tractar-se d’una activitat del propi Ajuntament, el Mercat de Bonavista no està subjecte a informe i llicència municipal. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació (concretament, de la part que demana informe tècnic i llicència) i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar parcialment la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Desestimació parcial La part de la Reclamació que demana si l’activitat del mercat de Bonavista és irregular i, de ser així, perquè es deixa funcionar, ha de ser desestimada, perquè el Decret municipal 2019/15051, tramès a la persona reclamant el 12 de desembre de 2019, inadmet justificadament aquesta part de la sol·licitud d’informació de la que deriva, sobre la base de l’article 29.2 LTAIPBG, perquè de fet formula una consulta jurídica a l’Ajuntament, i no una sol·licitud d’informació pública. L’article 29.2 LTAIPBG estableix que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i pe r les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. Determinar si l’activitat de mercat és irregular o no i exposar les raons per les quals, en cas de ser-ho, es permet que segueixi funcionant, és quelcom que sens dubte requereix una anàlisi jurídica i la seva formulació és la pròpia d’una consulta, i no la d’una sol·licitud d’informació pública. Per tant, l’Ajuntament aplica justificadament l’article 29.2 LTAIPBG i inadmet aquesta sol·licitud com a sol·licitud d’informació pública. Ateses les anteriors consideracions, la Reclamació 816/2019 ha de ser desestimada parcialment, perquè part de la sol·licitud d’informació de la que deriva (concretament la que demana perquè l’Ajuntament deixa funcionar el Mercat) ha estat inadmesa correctament per part de l’Ajuntament. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2020, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 816/2019 perquè la inadmissió municipal parcial de la sol·licitud d’informació de la que deriva està justificada jurídicament. 2. Finalitzar la resta de la Reclamació 816/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 816/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.