Reclamación de una regidora sobre la propuesta de Relación de Puestos de Trabajo finalizada por inexistencia del documento

Resolució 94/2021, de 21 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 814/2020 Administració reclamada: Ajuntament de la Selva del Camp Informació reclamada: La proposta inicial de relació de llocs de treball Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: És la inexistència d’un projecte o esborrany d’RLT el què eximeix l’Ajuntament de facilitar l’accés de la persona regidora reclamant al document, i no pas cap altre de les consideracions que fa constar al seu informe relatives al caràcter intern que tindria aquest esborrany, la manca de rellevància o interès, el fet que hagi estat assumit o no pels representants del personal o de l’Ajuntament, o que no hagi estat aprovat pel Ple. Tampoc seria rellevant per a desestimar l’accés a la informació l’al·legació que es fa sobre la manca d’atribució de funcions delegades de la persona regidora reclamant. Cap d’aquestes al·legacions podrien justificar la desestimació de l’accés al projecte o esborrany d’RLT si l’empresa externa l’hagués lliurat en compliment del contracte, perquè qualsevol estudi o treball lliurat com a contraprestació d’un contracte de serveis realitzat és informació en poder de l’Administració (i, per tant, informació púbica, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG), i té entitat pròpia, de manera que no es pot considerar un esborrany o document intern, ni es pot condicionar el seu accés a la valoració i aprovació per l’Ajuntament o pels treballadors. Cal recordar, també, que tal i com es recull en el fonament jurídic anteriors, el règim d’accés de les persones regidores a la informació en poder de la seva corporació local es regeix per l’article 164.3 TRLMRLC, que expressament preveu que només pugui ser desestimada quan afecti el dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, a la llei de secrets oficials i a l secret sumarial, i cap d’aquests límits resulta aplicable a un esborrany d’RLT. Igualment, cal tenir en compte que l’atribució de funcions delegades en la matèria sobre la què es demana la informació és condició per al règim d’accés directe previst a l’article 164.2 TRLMRLC, però no és en cap cas requisit per a l’exercici del dret d’accés indirecte de l’article 164.3 TRLMRLC , que és el que aplica a aquest cas, i de conformitat amb ell, la sol·licitud del projecte d’RLT ja hauria quedat estimada per silenci en el moment de presentar la reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Estudis. Relació de lloc s de treball. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Document intern. Informació en curs d’elaboració. Informació existent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 8 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 814/2020, presentada per una regidora contra Ajuntament de la Selva del Camp, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La regidora reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de novembre de 2020 la regidora reclamant, en nom del Grup municipal CUP , presenta una instància a l’Ajuntament de la Selva de Camp i demana: accés i còpia de la “proposta inicial de relació de llocs de treball elaborada externament a sol·licitud de l’Ajuntament de la Selva del Camp”. 3. La Reclamació presentada el 8 de desembre de 2020 indic a que no ha rebut la informació. 4. El 10 de desembre de 2020 la GAIP comunica a la regidora reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions i, en especial, de traslladar immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les reclamacions que rebi durant la tramitació. 5. L’11 de desembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Selva de Camp i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 15 de gener de 2021 té entrad a a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de la Selva de Camp, que manifesta que “En aquests moments es disposa de la “taula de valoracions” com esborrany per tractar amb la Mesa General de Negociació, i que fixarà, un cop definida uns intervals de punts en funció de les característiques objectives de les places (penositat, perillositat, treball a torns, treball nocturn…). A partir d’aquest document s’iniciarà la descripció de places i la seva valoració, que juntament amb altres documents conformarà una RLT inicial”. Afegeix que, “Al no tractar-se del document de RLT sinó d’un esborrany previ d’un document parcial: (A) es destina únicament a gestió interna, (B) no té ni rellevància ni interès públic; (C) no recull el posicionament de l’Ajuntament; (D) no recull el posicionament de la representació del personal laboral ni del personal funcionari; (E) no ha estat objecte de negociació que l’hagi validat; (F) i no ha estat objecte de cap acord en òrgan municipal ni és previsible que s’adopti perquè és document parcial preliminar”. Seguidament, l’informe fa constar que “La regidora que presenta la queixa no ostenta cap delegació que li permeti accedir als treballs interns de l’àrea de Recursos Humans de l’Ajuntament de la Selva del Camp”, i acaba indicant que “Un cop avancin els treballs i es disposi d’una proposta de RLT es formarà el corresponent expedient per la seva presa en consideració i aprovació, si s’escau, pel Ple.” Afirma l’Ajuntament en aquest informe que s’hauria informat a la persona reclamant per correu electrònic (que manifesta adjuntar, però que no consta annex a la tramesa). 7. El 19 de gener de 2020, a la vista de l’informe de l’Ajuntament , la GAIP li demana que manifesti expressament “si existeix un encàrrec de serveis a una empresa externa per al suport en la preparació de la RLT o la realització d’estudis o treballs de la RLT a una empresa externa; i si aquesta empresa contractada ha lliurat a l’Ajuntament documents o estudis en execució d’aquest contracte de servies, amb independència de que la RLT encara no hagi estat aprovada ni el document extern reculli la posició de l’Ajuntament”. 8. El 20 de gener l’Ajuntament respon a la GAIP indicant que “va efectuar un encàrrec a una empresa externa, segons acord de la Junta de Govern Local de 8 d’octubre de 2019, expedient referència interna 1277/2019, quin objecte era “servei tècnic per a l’elaboració de la Relació i Valoració de Llocs de Treball de la Corporació”, i que l’empresa contractada “va efectuar una presentació a la Mesa General de Negociació relativa als criteris de la “taula de valoracions” en una sessió de treball mixta presencial i telemàtica”, manifestant de forma expressa que “l’empresa contractada no ha lliurat al registre general de l’Ajuntament cap document o estudi de la RLT fins a la data d’avui”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que la informació reclamada (projecte d’RLT elaborat per una empresa externa) no existeix com a tal. Existeix, efectivament, un contracte d’encàrrec de serveis aprovat per acord de la Junta de Govern Local de 8 d’octubre de 2019, expedient referència interna 1277/2019, l’objecte del qual és el “servei tècnic per a l’elaboració de la Relació i Valoració de Llocs de Treball de la Corporació”, el que justifica que la persona reclamant pensi que, en compliment d’ell, hauria lliurat una proposta d’RLT; però segons afirma l’Ajuntament, encara no se’n disposa, ni s’ha iniciat tan sols. És la inexistència d’un projecte o esborrany d’RLT el què eximeix l’Ajuntament de facilitar l’accés de la persona regidora reclamant al document, i no pas cap altra de les consideracions que fa constar al seu informe relatives al caràcter intern que tindria aquest esborrany, la manca de rellevància o interès, el fet que hagi estat assumit o no pels representants del personal o de l’Ajuntament, o que no hagi estat aprovat pel Ple. Tampoc seria rellevant per a desestimar l’accés a la informació l’al·legació que es fa sobre la manca d’atribució de funcions delegades de la persona regidora reclamant . Ni seria exigible que la proposta d’RLT que es reclama hagués tingut entrada formal al registre municipal, sinó que seria suficient que s’hagués aportat en mà o en alguna sessió de treball, si en quedés qualsevol rastre documental. Cap d’aquestes al·legacions podrien justificar la desestimació de l’accés al projecte o esborrany d’RLT si l’empresa externa l’hagués lliurat en compliment del contracte, perquè qualsevol estudi o treball lliurat com a contraprestació d’un contracte de serveis realitzat és informació en poder de l’Administració (i, per tant, informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG), i té entitat pròpia, de manera que no es pot considerar un esborrany o document intern, ni es pot condicionar el seu accés a la valoració i aprovació per l’Ajuntament o pels treballadors. Cal recordar, també, que tal i com es recull en el fonament jurídic anteriors, el règim d’accés de les persones regidores a la informació en poder de la seva corporació local es regeix per l’article 164.3 TRLMRLC, que expressament preveu que només pugui ser desestimada quan afecti el dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, a la llei de secrets oficials i al secret sumarial, i cap d’aquests límits resulta aplicable a un esborrany d’RLT. Igualment, cal tenir en compte que l’atribució de funcions delegades en la matèria sobre la què es demana la informació és condició per al règim d’accés directe previst a l’article 164.2 TRLMRLC, però no és en cap cas requisit per a l’exercici del dret d’accés indirecte de l’article 164.3 TRLMRLC, que és el que aplica a aquest cas, i de conformitat amb ell, la sol·licitud del projecte d’RLT ja hauria quedat estimada per silenci en el moment de presentar la reclamació. De tot l’exposat se’n desprèn que, d’existir, la persona regidora reclamant tindria el dret d’accedir al projecte d’RLT que hagués lliurat l’empresa externa contractada per l’Ajuntament en atenció a la seva sol·licitud, amb independència del seu estat de tramitació; però en haver informat l’Ajuntament de la inexistència d’aquest projecte o esborrany, la sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació s’ha de considerar adequadament satisfeta amb l’aportació extemporània d’aquesta informació i cal, en conseqüència, declarar que la reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar aquest procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 814/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.