Un concejal solicitó al Ayuntamiento de la Vall Llòbrega los números de salida de diversas entradas registradas. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y obliga al ayuntamiento a entregar la información, basándose en el derecho reforzado de acceso a la información que tienen los electos locales.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales mediante la aplicación supletoria de la legislación de transparencia, según jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
Los miembros de corporaciones locales tienen un derecho reforzado a obtener cualquier dato o información necesaria para el desarrollo de su función, conforme al artículo 164.1 del TRLMRLC.
3
La falta de colaboración de la Administración al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
Los titulares de documentos públicos están obligados legalmente a disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la trazabilidad y recuperación de la información pública.
5
La función de fe pública de la secretaría local incluye la dirección superior de los archivos y registros, siendo responsable de garantizar el retrobamiento de la documentación.
Texto completo
Resolució 929/2024, d’11 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 813/2024
Administració reclamada: Ajuntament de la Vall Llòbrega
Informació reclamada: Diversa sobre registres de sortida.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels
òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de
proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els
electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si
el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la
intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la
legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Registres de sortida. Reclamació contra silenci.
Estimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 4 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 813/2024, presentada per una persona
electa contra l’Ajuntament de la Vall Llòbrega en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent.
El 22 de maig de 2024 la persona electa sol·licita a l’Ajuntament de la Vall Llòbrega el
següent: “Saber el número de sortida relacionat amb les entrades que detallem a
continuació i en el cas, de no existir aquesta resposta (sortida) ens indiquin el motiu pel
qual no s’ha fet aquesta gestió: Ref. E2023002047 presentada el 09/11/23 ( fora de plaç).•
Ref. E2024000859 presentada el 11/01/24 (fora de plaç). • Ref. E2024000712 presentada
el 18/04/24. •Ref. E2024000738 presentada el 22/04/24.• Ref. E2024000775 presentada el
29/04/24.•Ref. E2024000859 presentada el 14/05/24”.
La Reclamació presentada el 04 de juny de 2024 indica que l’Ajuntament no ha resolt la
SAIP ni ha facilitat la informació reclamada.
El 13 de juny de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 17 de juny de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Vall Llòbrega i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la
recepció de la documentació requerida a l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració
Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és
informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació
que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les
competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins
l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les
sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei.
En tercer lloc, cal recordar el caràcter reforçat de les persones reclamants com a membres de
la corporació. Com ja hem dit, l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de
les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern,
“tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la
corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de
respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local
o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). Atès que la GAIP no ha tingut l’oportunitat de verificar el
contingut de la informació sol·licitada, correspon en exclusiva a l’Ajuntament vetllar pel
compliment del que disposen els articles 23 i 24 de la LTAIPBG en relació a les dades
especialment protegides i a les dades de caràcter personal, si s’escau. En definitiva, la GAIP
empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada i que
encara no li ha estat lliurada referida al següent: “el número de sortida relacionat amb les
entrades que detallem a continuació i en el cas, de no existir aquesta resposta (sortida) ens
indiquin el motiu pel qual no s’ha fet aquesta gestió: Ref. E2023002047 presentada el 09/11/23
( fora de plaç).• Ref. E2024000859 presentada el 11/01/24 (fora de plaç). • Ref. E2024000712
presentada el 18/04/24. •Ref. E2024000738 presentada el 22/04/24.• Ref. E2024000775
presentada el 29/04/24.•Ref. E2024000859 presentada el 14/05/24.”.
Atès que l’Ajuntament no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el desenvolupament del
procediment de Reclamació, cal fer avinent que li correspon en exclusiva vetllar per l’aplicació
correcta d’allò disposat als articles 23 i 24 de la LTAIPBG.
Si l’Ajuntament no disposa la informació reclamada, aquesta és la resposta que cal donar a
l’electe reclamant, sense que estigui obligat per aquesta resolució a elaborar-la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de
formar part del registre general, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti
la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de
Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Registre general
de documents (codi 0028), sèrie Registre de sortida de documents (1293).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’11 de juliol de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 813/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de la Vall Llòbrega que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de la Vall Llòbrega a informar la GAIP, dins del termini de quatre
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 813/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.