Solicitud de condiciones de acceso al cargo de asesor en la Diputación de Lleida y desestimación por entrega previa de la información

Resolució 997/2021, d’11 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 812/2021 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Condicions d’accés al càrrec d’assessor. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: L’antecedent 6 posa de manifest que la Diputació hauria informat a la persona reclamant sobre el nomenament de l’assessor indicat a la sol·licitud, i la seva publicitat, el 14 de juliol de 2021 (la Reclamació és presentada el setembre del mateix any), i la persona reclamant no qüestiona aquest fet dins del termini atorgat a aquests efectes per la GAIP. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació perquè prèviament a la seva presentació la Diputació ja havia facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada. Paraules clau: Diputacions provincials. Personal. Personal eventual. Nomenaments. Publicitat dels nomenaments. Reclamació contra lliurament de la informació. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 812/2021, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juny de 2021 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida la publicitat i les condicions d’accés al càrrec d’assessor públic en millora administrativa. La persona reclamant considera que aquesta informació s’hauria de publicar al portal de transparència i que s’incompleix l’article 57 LTAIPBG. 3. La Reclamació presentada el 14 de setembre de 2021 argumenta que la Diputació no li ha facilitat la informació facilitada és incompleta i que s’incompleix la legislació de transparència. 4. El 16 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de 7 l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 16 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. L’informe de la Diputació de Lleida relatiu a aquesta i a altres reclamacions, indica el següent en relació amb la sol·licitud d’informació reproduïda a l’antecedent 2: “Realment aquest enunciat és poc entenedor respecte a el que el reclamant realment sol·licita o vol sol·licitar. En aquesta primera és sorprenent que el sol·licitant ara presenti reclamació davant la GAIP al·legant que “no ha rebut la informació sol·licitada” quan segons consta a l’expedient ha estat aportat un informe de la Cap del Departament de Recursos Humans de la Diputació de Lleida on, entre altres, es conté una còpia del Decret de nomenament del senyor xxxx com assessor i una còpia de l’edicte d’aquest nomenament. Aquesta informació va ser rebuda per l’interessat el dia 14 de juliol de 2021. En aquest cas concret entenem que la resposta remesa és més que suficient atenent a la poca claredat de la sol·licitud formulada i a la regulació del nomenament del personal assessor a les administracions”. 7. El 2 de novembre de 2021 la GAIP notifica l’informe de la Diputació a la persona reclamant, a la que indica que si no presenta al·legacions dins del termini de cinc dies es procedirà a finalitzar la Reclamació. Havent transcorregut el termini indicat, no consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La Reclamació ha de ser desestimada Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, prèviament a la presentació de la Reclamació. Efectivament, l’antecedent 6 posa de manifest que la Diputació hauria informat a la persona reclamant sobre el nomenament de l’assessor indicat a la sol·licitud, i la seva publicitat, el 14 de juliol de 2021 (la Reclamació és presentada el setembre del mateix any), i la persona reclamant no qüestiona aquest fet dins del termini atorgat a aquests efectes per la GAIP. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació perquè prèviament a la seva presentació la Diputació ja havia facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada. En quant a la consideració que fa la sol·licitud, en el sentit que la informació sol·licitada hauria de ser objecte de publicitat activa, vist que no demana cap actuació determinada de la GAIP en relació amb aquesta qüestió, és innecessari que la Resolució s’hi pronunciï. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de novembre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 812/2021 perquè prèviament a la seva presentació la Diputació ja havia facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.