Solicitud de valoración del puesto de trabajo y complementos retributivos

Resolució 120/2020, de 7 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 812/2019 Administració reclamada: Institut del Teatre (Diputació de Barcelona) Informació reclamada: Valoració del lloc de treball de la persona reclamant. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: L’informe de l’Institut del Teatre aportat a aquest procediment (antecedent 6) afirma taxativament que els dos informes tècnics de valoració del lloc de treball sol·licitats per la persona reclamant no existeixen. Aquesta resposta, sens perjudici de la valoració que pugui merèixer des d’altres perspectives jurídiques, des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública satisfà la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, perquè proporciona la informació realment existent sol·licitada. Paraules clau: Organismes públics. Diputacions provincials. Persona interessada. Personal. Valoració de llocs de treball Reclamació contra silenci.. Dret d’accés a la informació. Informació inexistent. Lliurament extemporani d’informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 812/2019, presentada per una persona interessada contra l’Organisme Autònom Institut del Teatre (Diputació de Barcelona), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 d’abril de 2019 la persona reclamant fa un seguit de consideracions sobre la modificació de les funcions del lloc de treball Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals, que ocuparia la mateixa persona reclamant, i demana a l’Institut del Teatre que es realitzin els canvis necessaris per al compliment de la legislació vigent amb les actuacions següents: - Lliurament del document que estableix la valoració del lloc de treball anterior a la incorporació de la funció “Elaborar els plans d’autoprotecció i Plans d’emergència, així com la seva revisió i actualització”, d’acord amb l’article 170 del Decret 214/1990, de 30 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals de Catalunya. – Lliurament del document que estableix la valoració del lloc de treball actual, d’acord amb l’article 170 del Decret 214/1990. – L’establiment del complement específic destinat a retribuir les condicions particulars del lloc de treball en atenció a la dificultat tècnica i a la responsabilitat que aquesta funció incorpora a aquest lloc de treball, d’acord amb els articles 169 i següents del Decret 214/1990. – Incloure aquest complement amb efectes retroactius. 3. La Reclamació presentada el 13 de desembre de 2019 indica que la informació sol·licitada són els dos primers apartats de la sol·licitud anterior (els documents sobre les valoracions del lloc de treball) i assenyala que l’Institut del Teatre no hauria contestat la sol·licitud anterior. 4. El 19 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut del Teatre i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Institut en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 22 de gener de 2020 es constata que per raons de funcionament del tramitador electrònic l’Institut del Teatre no hauria rebut el requeriment anterior de la GAIP, que li és notificat de nou. 6. El 30 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Institut del Teatre, que indica que els dos documents de valoració del lloc de treball sol·licitats als dos primers apartats de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació no existeixen. 7. El 4 de febrer de 2020 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissió parcial de la Reclamació Els apartats tres i quatre de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demanen: L’establiment del complement específic destinat a retribuir les condicions particulars del lloc de treball en atenció a la dificultat tècnica i a la responsabilitat que aquesta funció incorpora a aquest lloc de treball, d’acord amb els articles 169 i següents del Decret 214/1990. – Incloure aquest complement amb efectes retroactius. Si bé aquestes pretensions poden ser perfectament legítimes, no són informació pública, sinó prestacions administratives d’una altra naturalesa. Per tant, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP és procedent inadmetre aquesta part de la Reclamació, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació L’informe de l’Institut del Teatre aportat a aquest procediment (antecedent 6) afirma taxativament que els dos informes tècnics de valoració del lloc de treball sol·licitats per la persona reclamant no existeixen. Aquesta resposta, sens perjudici de la valoració que pugui merèixer des d’altres perspectives jurídiques, des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública satisfà la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, perquè proporciona la informació realment existent sol·licitada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 812/2019, perquè els seus apartats 3 i 4 no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Finalitzar la Reclamació 812/2019, en la part relativa als seus dos primers apartats, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.