Reclamación sobre condiciones de acceso al cargo de asesor en nuevas tecnologías de la Diputación de Lleida finalizada por desistimiento

Resolució 925/2021, de 14 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 811/2021 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Condicions d’accés al càrrec d’assessor en noves tecnologies. Sentit de la Resolució: Desistiment Resum: La GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena per la necessitat de concreció de l’objecte de la Reclamació, atesa la manca de definició que es constata, a aquests efectes, en el formulari de reclamació. Malgrat la invocació de l’article 68 LPAC i l’advertiment de considerar desistida la Reclamació si l’esmena requerida no era reparada en el termini de 10 dies, un cop vençut aquest termini no consta resposta de la persona reclamant. Per tant, la Reclamació s’ha de considerar desistida. Paraules clau: Diputacions provincials. Personal eventual. Reclamació contra lliurament de la informació. Concreció de la Reclamació. Requeriment d’esmena. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 811/2021, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juny de 2021 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida la publicitat i les condicions d’accés al càrrec d’assessor públic en noves tecnologies. La persona reclamant considera que aquesta informació s’hauria de publicar al portal de transparència i que s’incompleix l’article 57 LTAIPBG. 3. El 13 de juliol de 2021 la Diputació de Lleida contesta la sol·licitud facilitant el document de nomenament de l’assessor determinat que interessa a la persona reclamant i el precepte legal que regula les condicions d’accés. També indica que els assessors no estan obligats a fer declaracions de béns i activitats. 4. La Reclamació presentada el 14 de setembre de 2021 argumenta que la informació facilitada és incompleta, que incompleix la legislació de transparència i que no es facilita la base legal per la qual els assessors no estan obligats a fer declaracions de béns i activitats. 5. El 15 de setembre de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes de precisar quina és la informació incompleta, ja que les consideracions que fa al formulari de reclamació no tenen per objecte la informació sol·licitada. Se l’adverteix expressament que “d’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. Aquest requeriment és rebutjat pel sistema electrònic de notificacions el 26 de setembre de 2021 i la GAIP el tramet de nou a la persona reclamant, previ avís telefònic, mitjançant correu electrònic el 28 de setembre de 2021. No consta resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’antecedent 5 posa de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de necessitat de concreció de l’objecte de la Reclamació, atesa la manca de definició que es constata, a aquests efectes, en el formulari de reclamació. Malgrat la invocació de l’article 68 LPAC i l’advertiment de considerar desistida la Reclamació si l’esmena requerida no era reparada en el termini de 10 dies, un cop vençut aquest termini no consta resposta de la persona reclamant. Per tant, la Reclamació s’ha de considerar desistida. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 d’octubre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 811/2021 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.