Solicitud de acceso a expedientes académicos y certificado de ESO con resultado de inadmisión parcial y pérdida de objeto

Resolució 419/2020, de 13 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 810/2019 Administració reclamada: Departament d’Educació. Serveis territorials del Maresme-Vallès Oriental Informació reclamada: Certificat d’estudis d’ESO. Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i finalització per la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació Resum: L’objecte indicat en l’escrit de reclamació (el certificat d’EGB) no és admissible perquè, d’una banda, aquesta petició no es contenia en la sol·licitud que en porta causa, i de l’altra, no és informació pública ja que no es demana copia d’un certificat prèviament existent sinó l’emissió d’un certificat que ha estat desestimada. L’objecte d’aquest procediment, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, no pot ser altre que la revisió d’una decisió administrativa prèvia, expressa o tàcita, en matèria de dret d’accés, de manera que aquesta Comissió no és competent per revisar la decisió administrativa relativa a l’expedició de la certificació, ni aquest procediment pot emparar la pretensió de modificar la decisió presa i impel·lir l’Administració a expedir-lo, havent de limitar-se estrictament a dirimir sobre el dret d’accés a informació pública prèviament existent. Per tant, la reclamació centrada en l’obtenció del certificat d’ESO és inadmissible. L’Administració no s’ha oposat a l’admissibilitat de la reclamació per aquesta causa, tot i que en el seu informe jurídic fa constar la incongruència manifesta entre la sol·licitud i la reclamació, i en el procediment de mediació mostra una voluntat d’acord que la porta, fins i tot, a no oposar-se a la pretensió d’accedir al Pla Individual, que no havia estat inicialment demanat a la sol·licitud i era, per tant, també incongruent i inadmissible com a objecte de la reclamació. Tanmateix, des del moment en què aquest acord no se subscriu per la persona reclamant, decau també l’acord d’ampliació d’objecte de la reclamació amb el Pla Individual, que queda fora d’aquest procediment. La reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte, en haver estat estimat plenament l’accés i haver-se lliurat ja en el marc del procediment de mediació la informació de què es disposava l’Administració, informant de la no conservació de la resta de documents sol·licitats, referits al curs 2011-2012, ja que el termini de conservació fixat normativament per a aquestes sèries documentals és de cinc anys. Així, tenint en compte que l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés com al informació “en poder” de l’administració, cal concloure que aquella informació que ja estat destruïda o no es conserva, o no ha estat mai elaborada, no pot ser objecte del dret d’accés, que se satisfà amb la indicació i manifestació expressa per part de l’Administració de la seva inexistència o indisponibilitat. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Educació. Certificats. Mediació. Reclamació contra silenci. Representació legal. Esmena. Congruència de la reclamació. Informació pública. Informació inexistent. Mediació. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents L’11 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 810/2019, presentada contra els Serveis territorials del Departament d’Educació del Maresme-Vallès Oriental, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 29 d’octubre de 2018 la persona reclamant s’adreça al Servei d’ordenació curricular d’ESO i Batxillerat del Departament d’Educació, fa esment a una anterior sol·licitud de 17 de setembre de 2018 i demana la següent informació, relativa als estudis del seu fill, que hauria estat alumne de l’Escola Pia de Mataró: a. “Els butlletins d’avaluació de tots els cursos d’educació secundària obligatòria seguits per xxxx (el fill de la reclamant) en l’Escola Pia de Mataró. b. Tota la informació escrita facilitada als pares de l’alumne durant els cursos i, especialment, la informació relativa a l’evolució educativa de xxxx. c. Els butlletins finals de notes de cada curs i butlletí final de tota la ESO. d. Documentació de l’orientació educativa efectuada pel centre i sobretot aquella orientació dirigida a la continuació de la formació de xxxx. e. Dictamen de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de la zona del Maresme, en relació amb les necessitats educatives de suport a xxxx, d’acord amb el decret 150/2017. f. Resolució de la Comissió d’Atenció a la Diversitat de l’escola que tractés el cas del xxxx, acompanyada de les actes i certificats dels acords presos per l’esmentada Comissió, en relació a xxxx. g. Certificació dels acords presos per l’equip docent relatius a les necessitats curriculars de l’alumne. h. Que l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic certifiqui, en primer lloc, la integritat del Pla individualitzat dissenyat per a xxxx i, així mateix, acreditació que la família de l’alumne ha estat informada en tot moment de l’esmentat Pla individualitzat. i. Que s’adjunti el consentiment informat dels representants legals (pare o mare) de xxxx en els continguts, la metodologia i criteris individuals d’avaluació durant tota la ESO de xxxx. j. Exposició de tots i cadascun dels motius pels quals si xxxx aprova tots els cursos de l’ESO, segons l’adaptació duta a terme de conformitat al seu pla individualitzat, s’acaba concloent que no supera la ESO. La sol·licitud demana accedirà tota aquesta documentació a l’empara de l’article 21 d ela Llei 39/2015, de 15 d’octubre, i que si algun d’ells no existeix, que sigui certificada la seva inexistència. A l’escrit de reclamació, la reclamant annexa un escrit signat el 30 de novembre de 2018 pel Director dels Serveis territorials del Departament d’Educació al Maresme-Vallès Oriental i notificat a la representant legal reclamant el 12 de desembre de 2018, indicant com a referència “reclamació de certificats d’estudis d’ESO” i en el què diu fer referència a la reclamació de què s’expedeixi certificat d’estudis d’ESO al seu representat. I en relació amb aquesta petició d’expedició de certificat d’ESO, li comunica que no és possible emetre-li aquesta certificació i li informa de vies alternatives per obtenir-la a través de centres per adults o de proves lliures. La Reclamació presentada l’11 de desembre de 2019 indica que té per objecte obtenir la informació següent: “Certificat dels estudis d'ESO que es va cursar a l'Escola Pia Santa Anna de Mataró finalitzat el curs 2011-2012 per part de XXXX” i la motiva de la manera següent: “Un cop finalitzats els estudis mencionats no s'expedeix el certificat reclamat excusant-se amb la discapacitat del 75% que pateix però no li ha impedit finalitzar els estudis amb la corresponent adaptació.” Entre els dies 17 de desembre de 2019 i 8 de gener de 2020, la Comissió posa a disposició de la part reclamant tres escrits per demanar-li que esmeni la Reclamació per tal que acrediti la representació legal de l’alumne en nom del qual es sol·licita la informació per part de la mare, i de l’advocada que els representa en el procediment de reclamació. Igualment, se li demana que concreti l’objecte de la seva reclamació, considerant que es discrepant del de la sol·licitud d’informació que aporta annexa. Els dies 3 i 15 de gener de 2020 la part reclamant esmena la representació amb la qual afirma actuar en el marc d’aquesta Reclamació. En relació amb la concreció de l’objecte de la sol·licitud, “per poder acreditar l’assoliment dels estudis d’ESO cursats i així obtenir el certificat sol·licitat. De fet, a la documentació adjuntada també es reclama l’obtenció del mencionat certificat. D’aquí s’obté la resposta obtinguda de l’administració, també adjuntada, on no s’expedeix cap dels documents sol·licitats, ni el certificat de l’ESO.” El 15 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació, també li demana el nom de les persones que representaran el Departament en la sessió de mediació. El 18 de febrer de 2020 el Departament d’Educació fa arribar l’informe i l’expedient sol·licitats. A l’informe jurídic es fan relacionen els antecedents del cas, concretament les actuacions que ha dut a terme la part reclamant en relació amb l’obtenció del certificat de l’ESO. El Departament puntualitza que la sol·licitud adreçada al Servei d’Ordenació Curricular d’ESO el 2 de novembre de 2018 que s’indica coma objecte d’aquesta reclamació, no pot ser considerada una reclamació de notes d’ESO “atès que l’alumne va finalitzat els estudis el curs 2011-2012 i ja estaria fora de termini per aquesta fase”. Sobre la resposta del 4 de desembre de 2018 que la part reclamant aporta a l’escrit de la Reclamació, l’informe manifesta que “aquest escrit del director dels Serveis Territorials al Maresme-Vallès Oriental de 04/12/2018, adreçat a la persona sol·licitant forma part de la cadena de comunicacions produïdes en el període 20122018 entre el sol·licitant i el Departament d’Educació, la Inspecció d’Educació, el Servei d’Ordenació Curricular d’ESO i Batxillerat, els Serveix Territorials del Maresme-Vallès Oriental, el centre educatiu, i la en el reclamació al Síndic de Greuges, que serveixen d’antecedents a la petició de fons de la sol·licitant, que és l’obtenció del títol d’ESO per al seu fill”, però que, a criteri de la GAIP, aquesta resposta a la qüestió de fons no pot ser considerada una resolució del procediment d’accés, ja que no entra al detall de la documentació sol·licitada ni indica les vies de recurs davant la manca d’accés a la informació, deixant així oberta indefinidament la via de reclamació davant la GAIP. El Departament d’Educació fa constar la incongruència de la reclamació 810/2019 -- que indica com a objecte l’obtenció del certificat i es motiva en què l’alumne va finalitzar i aprovar els estudis adaptats amb un Pla a l’Escola Pia Santa Ana de Mataró en el curs 2011-2012 – amb la sol·licitud d’informació de la què diu portar-ne causa, que tenia per objecte l’accés a un seguit de documentació de l’expedient de l’alumne. Quant a la informació objecte de la sol·licitud, el Departament respon i aporta la documentació següent: els butlletins d’avaluació, l’historial de l’alumne, els butlletins finals de notes i d’etapa, els resultats de l’avaluació de 4rt d’ESO en els quals consta la proposta per al proper curs que l’alumne es matriculés en un programa de qualificació professional inicial, el dictamen/informe EAP i exposen els motius pels quals l’alumne aprova els cursos de l’ESO, però no supera l’etapa. Pel que fa a la resta de documentació sol·licitada: informació del centre als pares, la documentació orientativa del centre, la resolució CAD i documentació relacionada, la certificació d’acords de l’equip docent necessitats curriculars, l’acreditació de la integritat del PI per l’EAP, el consentiment informat dels representants de l’alumne sobre continguts, metodologies i criteris individuals d’avaluació ESO, el Departament fa constar que no té la informació en custòdia i que els centres tenen l’obligació de custòdia de 5 anys. Finalment, quant als motius pels quals l’alumne aprova els cursos de l’ESO, però no supera l’etapa. (apartat j de la sol·licitud) El Departament informe que “el PI de l’etapa ESO adaptat a les necessitats curriculars de l’alumne és una proposta del centre, equip docent i EAP que es proposa als pares i que aquests han d’acceptar amb ple coneixement del que significarà per tal que entri en vigor. El PI permet que l’alumne segueixi estudiant, però els requeriments que se li demanaran per aprovar són inferiors als que es demanen als alumnes sense PI. Això ajuda l’alumne i l’estimula per aprovar i per tenir una continuació posterior en altres estudis. Tanmateix, com preveu la normativa, i com en el seu dia es va informar els pares, el fet que un alumne vagi aprovant els cursos en què se li ha exigit menys que a la resta d’alumnes no implica necessàriament que l’alumne superi l’etapa perquè per aprovar l’etapa es requereix, com s’ha indicat anteriorment: - L’assoliment de les competències de l’etapa - La maduresa personal i les seves possibilitats de progrés - L’orientació de l’alumne vers els itineraris formatius posteriors En el cas de l’alumne XXXXXX, com a observació final de l’etapa ESO, en el butlletí de notes del centre enumerat com a document 5, corresponent als resultats de l’avaluació de 4t curs, consta l’epígraf de l’equip docent que es detalla: “Els continguts, metodologia i criteris d’avaluació del Pla individual cursat per en XXXX durant tota l’escolaritat de l’ESO, han estat determinats en funció del seu nivell competencial, i amb l’aprovació de l’EAP. Així doncs, malgrat en XXXXX aprova aquesta adaptació de les matèries, no assoleix el nivell requerit de Competències Bàsiques necessàries per acreditar l’ESO” Conclou l’informe manifestant “el posicionament del Departament és fer tramesa de tota la documentació sol·licitada disponible actualment” i designa a les persones que l’han de representar en la sessió de mediació, on es compromet a fer els aclariments necessaris a la persona reclamant. El 25 de febrer de 2020 la GAIP convoca a les parts a una sessió de mediació, pel dia 9 de març a les 9:30h. El 9 de març de 2020 es celebra la primera sessió de mediació la qual finalitza amb un acord de les parts que consisteix en, d’una banda, lliurar la reclamant la informació indicada a l’antecedent 7, concretament: la informació que el centre educatiu va fer arribar als pares, la documentació orientativa del centre, la resolució del CAD, la certificació d’acords de l’equip docent necessitats curriculars, l’acreditació de la integritat del PI per l’EAP, així com el consentiment informat dels representants de l’alumne sobre continguts i les metodologies i criteris individuals d’avaluació ESO. En la sessió de mediació la persona reclamant manifesta el seu interès en accedir al Pla Individualitzat de l’alumne en qüestió i l’Administració, malgrat que aquest pla no s’havia demanat prèviament en la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte de reclamació, assumeix el comprimís de, dins del termini de 15 dies, esbrinar si es conserva i pot ser localitzat, i lliurar-lo a la reclamant en aquest cas. El 3 d’abril de 2020 el Departament d’Educació s’adreça a la Comissió per informar que van adreçar aquesta consulta a la unitat corresponent però que, ateses les mesures de confinament de personal derivades de la crisi sanitària i de la declaració de l’estat d’alarma arran del Covid- 19, no creuen que sigui possible obtenir aquesta resposta mentre es mantingui aquesta situació. Ateses les circumstàncies, el 6 d’abril de 2020 la Comissió s’adreça a la persona reclamant per comunicar-li la situació descrita a l’antecedent desè i informar-la que mentre duri l’estat d’alarma des de la Comissió s’aplica la suspensió de procediments administratius prevista a la disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, sens perjudici que des de la Comissió continuarem treballant i avançant la tramitació en totes aquelles actuacions que sigui possible dur a terme, d’acord amb la disponibilitat de les parts del procediment. El 10 de juliol de 2020 el Departament d’Educació comunica a la Comissió la resposta del cap del Gabinet Tècnic d’Educació a la consulta de la possibilitat de lliurar el pla esmentat a la persona reclamant. El contingut d’aquesta comunicació és el següent: “us informem que ni els Serveis Territorials d’Educació al Maresme-Vallès Oriental, ni la Inspecció Educativa, ni el centre Escola Pia, de Mataró, disposen del document de Pla individualitzat de l’alumne [...]. Per tant, el Departament d’Educació confirma la no disposició o existència actual del document sol·licitat. Com us hem indicat anteriorment, són els centres educatius on estudien els alumnes qui custodien els plans individualitzats que s’escaiguin al respectiu alumnat. L’obligació de custodiar aquest document, com d’altra documentació curricular, fineix als cinc anys, en què es destrueix per impossibilitar material del centre educatiu d’allotjar o mantenir en actiu l’arxiu d’una documentació ingent”. Es trasllada aquesta comunicació a la persona reclamant i es proposa la signatura de l’acta i de l’acord que recull totes les actuacions dutes a terme des de la celebració de la sessió de mediació fins el 10 de juliol. El 3 d’agost de 2020 la persona reclamant s’adreça a la Comissió per informar el seu desacord amb la comunicació del Departament d’Educació del 10 de juliol de 2020 atès que considera que “es va arribar a l’acord de que el departament es feia responsable d’aportar el pla individualitzat sol·licitat”. El 4 d’agost de 2020 la Comissió adreça un escrit del mediador de la sessió de mediació i vocal de la Comissió en el que “considera que no és possible finalitzar la mediació amb l’acord de les parts, motiu pel qual i de conformitat amb l’article 37.5 RGAIP dono per acabada la mediació i us informo que properament la Reclamació serà finalitzada mitjançant resolució del Ple de la GAIP”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a l’Administració de la Generalitat, obligada per l’LTAIPBG (article 3.1). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. L’acord en el procediment de mediació L'article 42 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés a la informació suposa la finalització del procediment, però si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, o és parcial, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica en la part que es mantingui, de conformitat amb el que disposa l’article 42.6 LTAIPBG i I'Apartat 15.d del Manual de mediació de la GAIP. Dels antecedents es desprèn que les parts, en la sessió de mediació celebrada sota la direcció del vocal de la GAIP, van arribar a un principi d’acord sobre la reclamació que, de formalitzar-se amb la signatura, hauria comportat la finalització del procediment sense major pronunciament de la GAIP. Però a la vista de què la persona reclamant finalment ha decidit no signar l’acord, el procediment de reclamació continua i resoldrà sobre el fons de la discrepància jurídica aquesta Comissió. I en aquests termes, cal dir que la reclamació ofereix dubtes d’admissibilitat, que podrien ser esmenats per acord de les parts en mediació, però que fora de l’àmbit convencional, no poden ser obviats. D’entrada, tal i com assenyala el Departament en el seu informe i aquesta mateixa Comissió en l’escrit de requeriment de concreció de l’objecte de la reclamació, existeix una incongruència entre allò que es reclama (el certificat de l’ESO de la persona representada) i el que era objecte de la sol·licitud d’informació (diversa documentació de l’expedient de l’alumne, que en cap cas incloïen el certificat que es demana, que és inexistent tal i com va resoldre el Departament i coneix perfectament la reclamant). I aquesta incongruència no es salva pel fet que la persona reclamant aporti com a resposta a la sol·licitud d’informació un escrit que desestima l’expedició del certificat, perquè aquest procediment només pot tenir per objecte la decisió administrativa, expressa o tàcita, en matèria de dret d’accés. Per tant, aquest procediment empara la pretensió de la reclamant pel que fa a l’accés a la documentació, que no ha obtingut resposta de l’administració, però no pot tenir per objecte cap altre decisió administrativa, com l’aportada per la reclamant, denegant l’expedició de certificació del graduat escolar. En conseqüència, l’objecte indicat en l’escrit de reclamació (el certificat d’EGB) no és admissible perquè, d’una banda, aquesta petició no es contenia en la sol·licitud que en porta causa, i de l’altra, no és informació pública ja que no es demana copia d’un certificat prèviament existent sinó l’emissió d’un certificat que ha estat desestimada. L’objecte d’aquest procediment, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, no pot ser altre que la revisió d’una decisió administrativa prèvia, expressa o tàcita, en matèria de dret d’accés, de manera que aquesta Comissió no és competent per revisar la decisió administrativa relativa a l’expedició de la certificació, ni aquest procediment pot emparar la pretensió de modificar la decisió presa i impel·lir l’Administració a expedir-lo, havent de limitar-se estrictament a dirimir sobre el dret d’accés a informació pública prèviament existent. Per tant, la reclamació centrada en l’obtenció del certificat d’ESO és inadmissible. Responent a la petició de concreció, la persona reclamant ha fet constar que, a més d’obtenir el certificat –cosa que ja ha quedat inadmesa com a objecte—reclama la documentació indicada a la sol·licitud, i malgrat que la reclamació no ho fa constar, aquesta Comissió ha admès provisionalment aquesta esmena i ha continuat amb la tramitació de la reclamació, en atenció a què en haver-se demanat el procediment de mediació, s’accentuava el caràcter informal i convencional del procediment i les mancances podien ser esmenades per l’acord de les parts en el marc de la negociació de l’accés. I, efectivament, en la sessió d mediació, l’Administració no s’ha oposat a l’admissibilitat de la reclamació per aquesta causa, tot i que en el seu informe jurídic fa constar la incongruència manifesta entre la sol·licitud i la reclamació, i mostra en la sessió de mediació una voluntat d’acord que la porta, fins i tot, a no oposar-se a la pretensió d’accedir al Pla Individual, que no havia estat inicialment demanat a la sol·licitud i era, per tant, també incongruent i inadmissible com a objecte de la reclamació. Tanmateix, des del moment en què aquest acord no se subscriu per la persona reclamant, decau també l’acord d’ampliació d’objecte de la reclamació amb el Pla Individual, que queda fora d’aquest procediment, sens perjudici de què, en tot cas, l’Administració ha informat a la reclamant de què no es conserva i, per tant, no pot ser lliurat. La reclamació, doncs, s’ha d’entendre centrada en la informació sol·licitada el 2 de novembre de 2018, a la vista de l’esmena de la reclamant i de la no-oposició del Departament a continuar amb el procediment amb aquest objecte. I en relació amb això, cal dir que la reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte, en haver estat estimat plenament l’accés i haver-se lliurat ja en el marc del procediment de mediació la informació de què es disposava l’Administració, informant de la no conservació de la resta de documents sol·licitats, referits al curs 2011-2012, ja que el termini de conservació fixat normativament per a aquestes sèries documentals és de cinc anys. En aquest sentit, cal fer constar que no sembla que el retard en la resposta donada a la sol·licitud de 2 de novembre de 2018, que no ha arribat fins al marc d’aquesta reclamació, hagi tingut incidència en la destrucció de la informació, considerant que quan la va sol·licitar ja havia depassat àmpliament el termini de conservació, de cinc anys, i per tant probablement hauria estat ja destruïda. Així, tenint en compte que l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés com al informació “en poder” de l’administració, cal concloure que aquella informació que ja estat destruïda o no es conserva, o no ha estat mai elaborada, no pot ser objecte del dret d’accés, que se satisfà amb la indicació i manifestació expressa per part de l’Administració de la seva inexistència o indisponibilitat. D’acord amb l’exposat, és procedent finalitzar el procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver estimat el Departament l’accés sense oposar-hi cap límit ni restricció, i haver lliurat en el marc de la reclamació la informació de què disposava, justificant la inexistència de la resta d’informació per haver estat destruïda ja, d’acord amb el període de conservació documental de cinc anys, que hauria expirat abans de formalitzar la sol·licitud. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de13 d’agost 2020, resol per unanimitat: 1. Indametre la reclamació en relació amb la pretensió de que s’emeti el certificat d’EGB a la persona representada. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda del procediment en relació amb la informació sol·licitada i indicada a l’antecedent 2, en haver estat estimat l’accés i lliurada la informació de què disposa l’administració, i amb la declaració de no existència o no-conservació de la resta d’informació per haver depassar el termini de conservació ficat normativament per a aquesta sèrie documental. 3. Desestimar la petició d’accés al Pla individualitzat per ser aliena i incongruent amb la sol·licitud d’informació, i no haver estat objecte d’acord de mediació, sens perjudici de què l’Administració ja ha informat de què no es conserva. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 810/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.