Reclamación de un regidor para acceder a la última propuesta de convenio de resolución extrajudicial del conflicto de Boscos y estimación de la GAIP

Resolució 946/2021, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 809/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Banyeres del Penedès Informació reclamada: Còpia de la darrera proposta de conveni per a la resolució extrajudicial d’un conflicte. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Per tant, vist que el marc jurídic especial aplicable (article 164 TRLMRLC) no preveu causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació dels electes, no sembla adequat a dret inadmetre la sol·licitud d’informació al·legant el caràcter intern o d’esborrany de les propostes de conveni al que al·ludeix l’article 29 LTAIPBG, perquè per la via de la supletorietat del règim general respecte dels règims especials que es preveu a la Disposició Addicional Primera.2 LTAIPBG el què s’estableix és que el règim general de l’LTAIPBG constitueixi una base legal mínima i irrenunciable del dret d’accés a la informació, que s’ha d’integrar, si escau, en les previsions dels règims especials si són més restrictives, però no opera al contrari, empitjorant les millors condicions d’accés o de garantia de l’accés a la informació que es contemplin en règims especials. Nogensmenys, cal dir que, fins i tot si s’admetés l’aplicació subsidiària de l’article 29 LTAIPBG al cas, no es podria qualificar d’esborrany a una proposta de conveni acabada i completa que l’Ajuntament ha elaborat, ni podria considerar-se un document intern a un document acabat i ja lliurat a les parts fora de l’àmbit de l’Ajuntament com a proposta de conveni, ni sembla que pugui considerar-se que està mancada de rellevància o d’interès públic una proposta que pretén la solució extrajudicial d’un litigi de l’Ajuntament. Quant a la invocació de la confidencialitat de la negociació per a justificar demora l’accés del regidor a la informació fins que els convenis estiguin definitivament signats i acceptats per les parts, cal negar que la confidencialitat requerida pugui actuar com a límit o com a causa d’inadmissió en relació amb les sol·licituds d’informació d’electes locals, i cal recordar que expressament aquest règim jurídic especial d’accés que els és aplicable ja preveu en l’article 164.6 TRLMRLC un deure de reserva o confidencialitat de la informació a la que tenen accés per raó del seu càrrec quan la divulgació pugui perjudicar els interessos de l'ens local, de manera que si l’Ajuntament considera que conèixer la proposta de conveni el perjudica en la seva posició en la negociació (el què sembla poc plausible vist que és una proposta ja formalitzada a la part litigant), en tot cas el què ha de fer és recordar a la persona electe que n’ha de mantenir la confidencialitat, però no pot emprar- ho per justificar una desestimació de la informació, encara que sigui temporal. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Convenis. Reclamació contra inadmissió. Règim especial d’accés. Informació pública. Causes d’inadmissibilitat. Esborranys. Document Intern. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 de setembre de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 809/2021, presentada per un electe de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès contra el mateix Ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 d’agost de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès per la qual demana, en qualitat de regidor de l’Ajuntament: “Còpia de les gravacions en vídeo de totes les sessions plenàries realitzades a través de la Plataforma Gestiona, atès que aquestes queden gravades i incorporades als expedients corresponents. Es reitera la petició de còpia del document de RLT elaborat per l’empresa X. Segons petició feta en el Ple de sessió de 29 de juliol de 2021, còpia de la darrera proposta de conveni per a la resolució del conflicte de Boscos. Segons petició feta en el Ple de sessió 29 de juliol de 2021, còpia de l’informe o proposta de modificació del Pla Director de l’Aigua. Segons petició feta en el Ple de sessió de 29 de juliol de 2021, còpia de l’informe de la Comissió Jurídica Assessora sobre la nul·litat del contracte de vigilància de l’any 2020.” 3. El dia 1 de setembre de 2021 l’Ajuntament de Banyeres del Penedès resol la sol·licitud de l’electe reclamant estimant l’accés a la informació sol·licitada amb la excepció de l’accés al conveni per a la resolució del conflicte dels Boscos. En relació amb aquesta informació sol·licitada per l’electe reclamant, l’Ajuntament de Banyeres del Penedès informa al reclamant: “En aquest moment, tal i com us vam indicar al darrer ple ordinari de data 29 de juliol de 2021, estem ultimant el redactat dels convenis que han de posar fi als procediments judicials oberts vinculats a les obres d’execució del PMU Boscos. Ens trobem en un punt final de la negociació i em comprometo a facilitar-vos i explicar-vos el contingut dels convenis durant el present mes de setembre, sempre i quan s’avanci en la resolució extrajudicial dels assumptes judicials als quals volen posar fi els convenis que, insisteixo, encara estan en fase d’elaboració.” 4. La Reclamació presentada el 14 de setembre de 2021 indica com a objecte l’obtenció de còpia de la proposta de conveni facilitada a la EUC els Boscos per la resolució extrajudicial dels litigis interposats contra l’Ajuntament, i afegeix: En el ple de juliol l’alcalde va acceptar donar-me còpia, com a regidor, de l’esmentat conveni. El 8 d’agost de es va sol·licitar també per escrit junt amb altres peticions. I es va facilitar la resta de documentació després de la intervenció de la GAIP, però aquest conveni no ha estat lliurat. 5. El 15 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 20 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. L’1 d’octubre de 2021 l’Ajuntament de Banyeres del Penedès informa a la GAIP: “El regidor reclamant ha sol·licitat disposar dels convenis de resolució extrajudicial dels conflictes de la urbanització Boscos reiteradament en diferents plens municipals i aquesta alcaldia sempre ha comentat que se’ls hi facilitarien els convenis amb l’antelació suficient per poder estudiar-los abans de sotmetre’ls a debat i votació en una sessió del Ple i, fins i tot, s’ha manifestat públicament que, un cop s’arribi a la conformitat amb totes les parts implicades en els procediments judicials oberts, es convocaria a tots els regidors de la Corporació i se’ls explicaria el contingut dels convenis amb la presència del despatx d’advocats que té contractat l’Ajuntament per a la defensa i representació de l’Ajuntament en aquests procediments. En aquest àmbit d’actuació de Els Boscos, l’Ajuntament de Banyeres de Penedès és part demandada en quatre recursos: Recurs contenciós administratiu 542/2014, amb l’EUC Els Boscos. Recurs contenciós administratiu 17/2016, amb l’EUC Els Boscos. Recurs contenciós administratiu 23/2015, amb diferents propietaris de Els Boscos. Recurs contenciós administratiu 160/2018, amb un propietari de Els Boscos. Els convenis que s’estan elaborant pretenen posar fi als tres primers recursos contenciosos d’una manera extrajudicial. El regidor reclamant demana poder disposar del conveni que pretén posar fi als recursos contenciosos administratius 543/2014 i 17/2016, on resulta part demandada l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i part demandant l’EUC Els Boscos. A aquest conveni sol·licitat, s’annexa en document adjunt el segon conveni que s’està elaborant per posar fi al segon recurs contenciós administratiu 23/2015. Per tant, l’accés al primer suposaria l’accés al segon. El motiu de no admetre la sol·licitud d’accés a aquesta documentació formulada pel regidor reclamant és que es considera que en aquest moment encara es treballa amb documents en fase d’elaboració, documents no definitius, en tràmit. Es tracta d’esborranys de convenis que pretenen posar fi a diferents procediments judicials, arribant a un acord amb totes les parts implicades. L’Ajuntament de Banyeres del Penedès porta anys negociant una resolució extrajudicial i els convenis han patit nombroses modificacions. Tal i com es v a comentar recentment al regidor reclamant, aquest mes de setembre es marcava un límit per les negociacions, no sent voluntat de l’equip de govern perpetuar un tema que s’arrossega fa molts anys. Està clar que els regidors municipals, independentment que es trobin en l’equip de govern o en l’oposició, tenen un dret d’accés a la informació pública en poder de l’Ajuntament sempre que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions. S’entén, d’aquesta forma, que l’exercici de les funcions de control atribuïdes als regidors pot justificar l’accés d’un regidor a un expedient conclòs, o fins i tot a documents conclosos inclosos en un expedient no conclòs, però si l’expedient està en tràmit i el document està “actiu”, i amb tantes parts implicades en ell, cal garantir la confidencialitat del seu contingut i, per aquest motiu, es troba fonamentada la inadmissió, en aquest moment, de la sol·licitud d’accés al contingut dels convenis. Entenem que, d’haver- hi una conformitat als acords extrajudicials recollits en aquests convenis per les parts implicades, es podran fer arribar els documents al regidor reclamant. Però no en aquest moment, que en s trobem en una fase d’elaboració d’aquesta documentació. Es tracta de document inconclusos, esborranys, dels quals cal preservar la confidencialitat i evitar qualsevol possible interferència en la negociació. És previsible que en un termini màxim d’un mes ja s’estigui en disposició de confirmar si han finalitzat les negociacions amb acord extrajudicial (que caldrà sotmetre a debat i votació plenària i, posteriorment, a ratificació judicial), o bé els procediments judicials continuen el seu curs. En aquest cas, es preveu que recaigui sentència en un curt termini, atès l’estat processal dels diferents recursos.” 8. L’11 d’octubre de 2021 la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès que complementi la informació aportada concretant si existeix una proposta de conveni que hagi estat lliurada a l’EUC els Boscos, encara que aquest document no pugui ser considerat un document definitiu. 9. El 15 d’octubre de 2021 l’Ajuntament de Banyeres del Penedès confirma que hi ha hagut diferents propostes de conveni que s’han lliurat a l’EUC Boscos i que, a mesura que s’ha anat avançant en les negociacions, s’ha anat modificant el seu contingut. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1ª: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar -los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada Tal i com es desprèn del fonament jurídic anterior, el règim d’accés dels electes locals a la informació de la seva corporació es el regulat per l’article 164 TRLMRLC, el qual no preveu, per limitar-lo o desestimar-lo, cap dels arguments en què l’Ajuntament fonamenta la seva resolució. En primer lloc, cal dir que, contra el que diu l’Ajuntament en el seu informe, la sol·licitud d e la persona regidora no demana “poder disposar del conveni que pretén posar fi als recursos contenciosos administratius 543/2014 i 17/2016, on resulta part demandada l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i part demandant l’EUC Els Boscos”, sinó que literalment demana la “còpia de la darrera proposta de conveni per a la resolució del conflicte de Boscos”, de manera que la informació que es demana no es pot considerar inexistent pel fet que el conveni no estigui definitivament signat i acordat entre les parts. Existeix, tal i com ha confirmat l’Ajuntament a requeriment exprés de la GAIP, successives propostes de conveni que l’Ajuntament ha lliurat, i, per tant, existeix la informació que es reclama, que és la darrera d’aquestes propostes de conveni lliurada per l’Ajuntament. Establert ja que la informació que es reclama existeix, cal dir que, d’acord amb el règim jurídic especial d’accés dels electes, el seu dret a la informació abasta tant els documents definitius com els antecedents, tal i com es desprèn de l’article 164.1 TRLMRLC, quan regula el dret d'informació declarant que “Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”. Per tant, el requisit del caràcter definitiu del conveni o la seva aprovació o acord entre les parts no és exigible perquè s’hi projecti el dret d’informació de l’electe reclamant, essent-ho només, d’acord amb l’article 164.1 TRLMRLC, que estigui en poder dels serveis de la corporació i que la informació sigui necessària per a l’exercici de les funcions pròpies de la persona regidora, el què, d’acord amb la jurisprudència, s’ha de presumir i derivar del propi exercici del càrrec i de la funció de control del govern municipal inherent a ell, sense que sigui exigible que l’electe l’hagi de justificar expressament i específicament, ni que la informació presenti una connexió temàtica directa amb les seves funcions a la corporació (STS de 9 de maig de 1998, STS de 12 de novembre de 1999 i STS de 5 de novembre del 2000, entre d’altres). Per tant, la legislació específica municipal garanteix que el dret a la informació dels electes inclou tota la informació en poder de la corporació, inclosos els antecedents, per bé que no conté una definició legal de la informació pública, que cal cercar aleshores en l’article 2.b LTAIPBG, d’aplicació supletòria d’acord amb la Disposició Addicional Primera.2 LTAIPBG, que la defineix com la informació la informació en poder de l’Ajuntament com a conseqüència de l‘exercici de les seves funcions. Tant en la legislació especial d’accés aplicable a la persona regidora reclamant com en el règim general d’accés a la informació supletori, doncs, el dret d’accés a la informació es projecta sobre la informació pública en poder de les administracions, i no li treu aquesta condició d’informació pública l’al·lusió que fa l’Ajuntament a què el document estigui incorporat en un expedient no conclòs, en tràmit, o que el document estigui “actiu” en fase de negociació, perquè enlloc del TRLMRLC ni de l’LTAIPBG s’exigeix que, per a tenir la consideració d’informació pública, un document s’hagi d’integrar en un expedient acabat, ni que hagi de ser un document definitiu; ni es pot considerar tampoc un mer esborrany o document inacabat una proposta de conveni sistemàticament completa i amb identitat substancial pròpia elaborada per l’Administració en l’exercici de les seves funcions. Per tant, cal concloure que les propostes de conveni que l’Ajuntament ha lliurat a les parts en litigi són informació pública. Essent informació pública referida a la pròpia corporació, la persona reclamant, en tant que regidor membre de la mateixa, té dret a obtenir-la, prèvia petició a l’Alcalde, que només podrà desestimar-ho si concorren els límits específics aplicables al cas, d’acord amb la condició de la persona reclamant i amb el seu propi règim jurídic especial d’accés de l’article 164.5 TRLMRLC: si la informació vulnera el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. Cap d’aquestes circumstàncies s’han al·legat ni justificat per l’Ajuntament, que ha invocat, en canvi, la inadmissibilitat de la sol·licitud, amb base a dos arguments diferents que seguidament s’analitzaran: la condició d’esborrany o document intern de les propostes de conveni, i el caràcter confidencial de la negociació. Quant al primer, cal dir, d’entrada, que el règim especial d’accés dels electes locals no preveu la inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació, com ho fa l’article 29 LTAIPBG, i és més que qüestionable que les causes previstes pel règim general d’accés (entre els quals, el caràcter d’esborrany o de document intern de la informació) puguin ser aplicades per la via de la supletorietat prevista per la Disposició Addicional Primera. 2 a un electe local, el dre t d’accés a la informació del qual, cal no oblidar-ho, està indissolublement lligat al dret fonamental a la representació política de l’article 23.2 CE, i empara tant demanar com obtenir la informació (STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203). Tenint en compte, doncs, que el dret a la informació d’un electe local és expressió del seu dret fonamental a la participació política, el legislador l’ha configurat amb un marc jurídic especial que garanteix l’adequada protecció d’aquest dret fonamental i li garanteix un vigor i una expansió adequats a la funció a la què serveixen, configurant un règim jurídic molt més reforçat i sensiblement menys limitat que el règim general d’accés a la informació de qualsevol persona que s’estableix a l’LTAIPBG, acotant les causes de desestimació o límits a supòsits extraordinaris de secret de sumari o secret oficial o dany al dret a la intimitat i a l’honor, que clarament no concorren en aquest cas, i no preveient causes d’inadmissibilitat de les peticions d’informació dels electes locals que sí preveu l’LTAIPBG per a les sol·licituds d’informació de la ciutadania sotmeses al règim general. Per tant, vist que el marc jurídic especial aplicable (article 164 TRLMRLC) no preveu causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació dels electes, no sembla adequat a dret inadmetre la sol·licitud d’informació al·legant el caràcter intern o d’esborrany de les propostes de conveni al què al·ludeix l’article 29 LTAIPBG, perquè per la via de la supletorietat del règim general respecte dels règims especials que es preveu a la Disposició Addicional Primera.2 LTAIPBG el què s’estableix és que el règim general de l’LTAIPBG constitueixi una base legal mínima i irrenunciable del dret d’accés a la informació, que s’ha d’integrar, si escau, en les previsions dels règims especials si són més restrictives, però no opera al contrari, empitjorant les millors condicions d’accés o de garantia de l’accés a la informació que es contemplin en règims especials. Nogensmenys, cal dir que, fins i tot si s’admetés l’aplicació subsidiària de l’article 29 LTAIPBG al cas, no es podria qualificar d’esborrany a una proposta de conveni acabada i completa que l’Ajuntament ha elaborat, ni podria considerar-se un document intern a un document acabat i ja lliurat a les parts fora de l’àmbit de l’Ajuntament com a proposta de conveni, ni sembla que pugui considerar- se que està mancada de rellevància o d’interès públic una proposta que pretén la solució extrajudicial d’un litigi de l’Ajuntament. Quant a la invocació de la confidencialitat de la negociació per a justificar demorar l’accés del regidor a la informació fins que els convenis estiguin definitivament signats i acceptats per les parts, cal negar que la confidencialitat requerida pugui actuar com a límit o com a causa d’inadmissió en relació amb les sol·licituds d’informació d’electes locals, i cal recordar que, expressament, aquest règim jurídic especial d’accés que els és aplicable ja preveu en l’article 164.6 TRLMRLC un deure de reserva o confidencialitat de la informació a la que tenen accés per raó del seu càrrec quan la divulgació pugui perjudicar els interessos de l'ens local, de manera que si l’Ajuntament considera que conèixer la proposta de conveni el perjudica en la seva posició en la negociació (el què sembla poc plausible vist que és una proposta ja formalitzada a la part litigant), en tot cas el què ha de fer és recordar a la persona electe que n’ha de mantenir la confidencialitat, però no pot emprar-ho per justificar una desestimació de la informació, ni que sigui temporal. D’acord amb l’exposat, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament, sota deure de confidencialitat, la darrera proposta de conveni que ha lliurat a les parts en el marc del litigi amb l’EUC Els Boscos. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 809/2021 i declara el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament, sota deure de confidencialitat, la darrera proposta de conveni que ha lliurat a les parts en el marc del litigi amb l’EUC Els Boscos. 2. Requerir a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 809/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.