Se solicitó a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència información sobre entidades privadas que gestionan recursos públicos para la infancia. La administración inadmitió la solicitud alegando complejidad en la elaboración. La GAIP finaliza el procedimiento mediante un acuerdo de mediación satisfactorio para el reclamante.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración inadmitió inicialmente la solicitud basándose en la necesidad de una tarea compleja de elaboración y reelaboración debido al volumen de expedientes y la dispersión de archivos físicos.
2
El reclamante cuestionó la inadmisión sugiriendo acotar la solicitud a la información que estuviera ya informatizada.
3
La GAIP facilitó la resolución del conflicto mediante la propuesta de un procedimiento de mediación para acotar temporalmente el alcance de la solicitud.
4
El acuerdo final establece la entrega de información sobre entidades, actividades y cuantías económicas percibidas específicamente entre 2015 y 2019.
Texto completo
Resolució 119/2020, de 7 de febrer
Número d’expedient de la reclamació: 809/2019
Administració reclamada: Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies
Informació reclamada: Entitats que gestionen recursos públics per a la infància.
Sentit de la resolució: Finalització per acord de mediació
Resum: Les parts han assolit un acord en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, a satisfacció de
la persona reclamant. La GAIP no aprecia elements contraris a l’ordenament jurídic en aquest acord, i de
conformitat l’article 42.5, posa fi al procediment de mediació.
Paraules clau: Generalitat. Infància. Protecció de menors. Tercer sector. Subvencions. Contractes.
Reclamació contra silenci. Mediació. Acord de mediació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Mediador: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 10 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 809/2019, presentada contra la Direcció
General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), del Departament de Treball, Afers Socials i
Famílies (DTASF), de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG)
i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 16 d’octubre de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública
dirigida a la DGAIA, tot sol·licitant rebre la informació sol·licitada per correu electrònic i, a poder ser,
en Excel o csv: Des de la seva creació la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
(DGAIA) ha treballat en la protecció de menors en combinació amb entitats privades (bàsicament
empreses del tercer sector i fundacions). Voldria saber quines són i han estat, des de finals dels anys
90 fins avui dia. Concretament, voldria saber:
. nom de l'entitat
. motiu pel qual es treballa amb cada entitat (perquè gestioni un centre, un pis d'acollida...)
. anys en què s'ha treballat amb cada entitat
. subvenció/ ajut/ contracte/ dotació econòmica, pel motiu que correspongui, que ha rebut cada entitat
en funció de la feina encarregada (desglossat per anys)
D'altra banda, també m'agradaria saber per què la informació sobre la DGAIA no està actualitzada al
web (hi ha informacions de 2014 i 2015, així com enllaços a pàgines que no existeixen). És molt
complicat obtenir informació directa d'aquesta direcció, sense necessitat d'entrar en informació que
vulneri la protecció dels menors ni de ningú.
3. La resolució de 15 de novembre de 2019 de la DGAIA invoca la causa d’inadmissibilitat de les
sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG (necessitat d’una tasca complexa
d’elaboració o de reelaboració). Fonamenta que aquesta causa d’inadmissibilitat concorre en aquest
cas en base als indicis següents: en el temps sol·licitat (com a mínim, uns 20 anys) la DGAIA ha
gestionat milers d’expedients de contractació, subvencions i convenis; ha estat adscrita a diferents
Departaments de la Generalitat; la informació demanada sobre els motius deixa obert un marge molt
ampli d’interpretació; molta de la informació demanada es troba en expedients físics (en matèria de
contractes, per exemple, la informatització s’inicia el 2011), que haurien de ser consultats un a un en
una cerca manual, i que es poden trobar en espais diferents (arxius de diversos Departaments). Sobre
la base de les consideracions anteriors, resol inadmetre la sol·licitud.
4. Reclamació presentada el 10 de desembre de 2019 manifesta el següent: Amb l’argument que la
informació que he demanat inclou molts anys i que no tota està centralitzada ni informatitzada, la
DGAIA no ha facilitat cap resposta. Si, tal i com indica a la resposta, hi ha informació informatitzada
des de 2011, perquè no la facilita? Si aquest no és l’any i, com que no el sé, voldria poder tenir la
informació a partir de l’any en què és fàcilment consultable. Tampoc respon perquè la informació de
la DGAIA no està actualitzada en el seu lloc web.
5. El 16 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de
l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin
ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 27 de desembre de 2019 la Comissió s’adreça a la persona reclamant per demanar-li que aporti la
còpia de la resolució de la sol·licitud d’informació del 15 de novembre i li proposa que opti pel
procediment de mediació atès que sembla que la persona reclamant està disposada a acotar
temporalment l’abast de la seva sol·licitud i el mediador considera que seguir el procediment de
mediació podria oferir una opció satisfactòria per les dues parts.
7. El 21 de gener de 2020 es du a terme la primera sessió de mediació de la Reclamació 809/2019 la
qual finalitza amb l’acord de mediació annex a aquesta Resolució.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa
de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar
el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. L’acord en el procediment de mediació
L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de mediació
posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons es desprèn de l’acta
aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada, degudament signada pels assistents, les parts han
assolit un acord, que consta annex a aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la
informació de què disposa la GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a
l’ordenament jurídic per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de febrer
de 2020, resol per unanimitat:
1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 809/2019, en haver-se assolit acord de les
parts en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, en el marc de la mediació.
2. Requerir a la DGAIA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’acord annex a la
Resolució com a màxim el 15 de febrer de 2020.
3. Requerir a la DGAIA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de
forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
ACORD DE MEDIACIÓ
del 21 de febrer de 2020, relatiu a la Reclamació 809/2019
REUNITS
La persona reclamant,
la senyora [...]
En representació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA),
la senyora [...], responsable d’Assessorament Jurídic i d’Informes.
ACORDEN
Primer. Administració obligada i informació a lliurar
La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència lliurarà a la persona reclamant la informació
relativa a les entitats privades encarregades de vetllar per la protecció de menors, dels anys 2015 al 2019
(i anteriors, en la mida que sigui disponible), següent:
relació entitats que presten serveis a menors per delegació o encàrrec de la DGAIA
activitat o objecte de la seva prestació a la DGAIA
quantia econòmica que perceben, és a dir, subvencions, contractes o convenis
Segon. Termini i format de lliurament de la informació
La informació es facilitarà en suport electrònic a l’adreça facilitada per la persona reclamant. En el termini
màxim de lliurament s’acorda el 15 de febrer de 2020.
La part reclamant, mitjançant aquest acord de mediació es dona per satisfeta de la seva reclamació en
relació amb l’accés a la informació pública sol·licitada, sens perjudici de les actuacions i accions ulteriors
que li puguin correspondre.
L’administració reclamada es compromet a informar del compliment del present acord a la GAIP un cop
s’hagi fet efectiu, de conformitat amb el què estableix l’article 43.5 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern, comunicant-li expressament en un termini
d’una setmana el seu compliment i els termes de la seva execució.
El present Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern, i segueix el previst pel Manual de mediació de la GAIP, els aspectes
més destacats del qual són recollits per les adjuntes “Característiques bàsiques del procediment de
mediació per a l’accés a la informació pública”. Tots aquests documents són coneguts per les parts i
mereixen la seva conformitat.
L’acord es presentarà al Ple de la GAIP, a fi que aquesta en tingui coneixement, dicti la resolució que posa
fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació al web de la GAIP.
Firmes:
Per la persona reclamant: Per la DGAIA
Hi consten les signatures