Acceso a expedientes de actividad hípica y licencia de obras en el Ayuntamiento de Jorba con resultado estimatorio

Resolució 31/2021, de 14 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 808/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Jorba Informació reclamada: Consulta i còpia de dos expedients relatius a un projecte d’hípica. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La naturalesa dels drets de propietat intel·lectual (que són diversos i, com a mínim, caldria distingir entre el de titularitat i el d’explotació) impedeix que hom pugui pressuposar la seva afectació, i en quina mesura, i fins i tot la seva titularitat (especialment la del dret d’explotació), en l’accés sol·licitat. L’Ajuntament es limita a fer una referència genèrica a aquest límit, sense identificar el titular del dret d’explotació de la propietat intel·lectual (que tant podria ser el projectista, com la promotora), i sense ni tant sols insinuar el dany concret que l’accés sol·licitat podria causar als drets de propietat intel·lectual concurrents, en el supòsit hipotètic que concorrin; tenint en compte l’anterior i allò que estableix l’article 20.3 LTAIPBG, i que ni el projectista, ni la promotora, a qui s’ha sotmès a consulta aquesta Reclamació, no han considerat necessari formular cap mena d’al·legació en defensa dels seus drets i interessos, és procedent concloure descartant que l’accés sol·licitat pugui causar perjudicis als drets de la propietat intel·lectual. Normalment, persona interessada i persona no interessada tenen drets similars d’accés a la informació administrativa; la condició de persona interessada sol tenir principalment conseqüències als efectes de ponderar el dret d’accés amb els límits concurrents, de manera que si no concorren límits la posició jurídica de persona interessada i de persona no interessada en relació amb la informació sol·licitada és bàsicament la mateixa. En aquest cas, l’únic límit del què s’ha acreditat la concurrència és el de la protecció de les dades personals, que ha quedat desactivat amb la seva dissociació. Un cop decidida aquesta mesura, el dret d’accés a la informació sol·licitada és el mateix per a una persona interessada que per a una que no tingui aquesta condició. El fet que la normativa urbanística subjecti determinada informació al procediment d’informació pública és del tot independent i no té cap efecte en relació amb el dret d’accés a la informació pública, el qual només està limitat per les previsions legals que li imposin restriccions o limitacions determinades (i no n’hi ha cap que restringeixi l’exercici del dret d’accés a la informació pública a causa de tractar-se d’informació subjecta al procediment d’informació pública), de manera que el fet de què part de la informació sol·licitada hagi de ser objecte d’informació pública no justifica denegar o demorar l’accés a ella en exercici del dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Propietat intel·lectual. Dades personals. Reclamació contra silenci. Persona interessada. Procediment d’informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 808/2020, presentada contra l’Ajuntament de Jorba, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de setembre de 2020 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Jorba: 1. L’expedient d’activitat hípica o similar instat per l’empresa Alda Investments al terme municipal de Jorba. 2. La llicència d’obres majors instada en relació a Can Costa, edificació referenciada al Catàleg d’Edificacions en sòl no urbanitzable de Jorba amb la fitxa “125 Can Beri” i situada a la parcel·la 56 del polígon 3 de Jorba. En concret, es sol·licita poder consultar els corresponents expedients a les dependències municipals, així com obtenir-ne una còpia en format digital, prèvia anonimització, si escau, de les dades personals protegides”. 3. La Reclamació presentada el 4 de desembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 9 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 9 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Jorba i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 14 de desembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament. Assenyala que la persona reclamant no té la condició d’interessada en el procediment del qual demana l’expedient i que si bé el dret d’accés a la informació pública l’empara per accedir a informació sol·licitada, s’ha de ponderar amb els límits concurrents, ja que el dret d’accés als expedients de les persones no interessades no pot tenir la mateixa intensitat que el de les persones interessades. Considera que concorren al cas els límits de la protecció de dades personals i de protecció del secret professional i que en conseqüència és procedent l’accés parcial, en el sentit d’anonimitzar les dades personals i intel·lectuals dels redactors dels projectes i la resta de dades personals. També indica que si bé alguns dels expedients hauran de ser sotmesos a informació pública, i per tant de lliure accés per a la ciutadania, això no procediria encara, en aquest moment del procediment. Facilita la identitat de les terceres persones afectades, és a dir, de l’empresa promotora i del tècnic redactor del projecte. 7. El 15 de desembre de 2020 la GAIP trasllada la Reclamació a les terceres persones afectades indicades a l’antecedent anterior i els atorga 10 dies per formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos. Un cop transcorregut el termini indicat, no consta resposta d’elles a aquest oferiment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (consulta i còpia digital d’un expedient d’activitat hípica o similar i d’una llicència d’obres majors) és sens dubte informació pública, perquè es tracta d’informació que es caracteritza precisament per formar part de procediments administratius, motiu pel qual és de suposar que es troba en poder de l’Ajuntament. En conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin determinar la seva denegació. L’informe municipal invoca la concurrència dels límits de protecció de dades personals (de l’autor del projecte i d’altres persones que poden constar a l’expedient) i del de protecció de la propietat intel·lectual. És de suposar la presència de dades personals a la documentació sol·licitada, que segurament mereixerien la protecció prevista per l’article 24 LTAIPBG, en alguns casos pel seu apartat 1 (dades personals merament identificatives relatives a l’organització o al funcionament de l’Administració, és a dir, la identitat de personal de l’Ajuntament que consta o signa documents de l’expedient) i en altres pel seu apartat 2 (dades de persones físiques alienes a l’Administració, sense arribar a ser dades especialment protegides, com pot ser la identitat o/i l’adreça del professional que signa el projecte o del promotor de l’hípica). Tot i que, després de l’anàlisi valorativa corresponent, es podria concloure declarant el dret de la persona reclamant a algunes de les dades personals concurrents, o a totes elles, l’accés a aquesta mena de dades no sembla rellevant als efectes de la finalitat de la sol·licitud, com ho palesa el fet que aquesta faci esment explícit a la possibilitat de la prèvia anonimització d’elles. En aquestes circumstàncies, és procedent dissociar de la informació sol·licitada les dades personals que pugui contenir, ja que d’aquesta manera no es causa cap perjudici a aquestes dades, sense que això danyi significativament la finalitat de l’accés sol·licitat. D’aquesta manera, no hi haurà afectació al límit de la protecció de les dades personals. En quant al límit dels drets de la propietat intel·lectual (article 21.1.g), el primer que cal assenyalar és que l’informe municipal no acredita la seva concurrència i, molt menys encara, la seva afectació. A diferència del que passa amb les dades personals, la concurrència de les quals es pot donar per suposada a expedients com el sol·licitat, més o menys en els termes indicats al paràgraf anterior, la naturalesa dels drets de propietat intel·lectual (que són diversos i, com a mínim, caldria distingir entre el de titularitat i el d’explotació) impedeix que hom pugui pressuposar la seva afectació, i en quina mesura, i fins i tot la seva titularitat (especialment la del dret d’explotació), en l’accés sol·licitat. L’Ajuntament es limita a fer una referència genèrica a aquest límit, sense identificar el titular del dret d’explotació de la propietat intel·lectual eventualment afectat (que tant podria ser el projectista, com la promotora), i sense ni tant sols insinuar el dany concret que l’accés sol·licitat podria causar als drets de propietat intel·lectual concurrents, en el supòsit hipotètic que concorrin. Tenint en compte l’anterior i allò que estableix l’article 20.3 LTAIPBG, citat al fonament jurídic anterior (“Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”), i que ni el projectista, ni la promotora, a qui s’ha sotmès a consulta aquesta Reclamació, no han considerat necessari formular cap mena d’al·legació en defensa dels seus drets i interessos, és procedent concloure descartant que l’accés sol·licitat pugui causar perjudicis als drets de la propietat intel·lectual. L’informe municipal també disserta sobre la major intensitat del dret d’accés que proporciona la condició de persona interessada, respecte del dret garantit per l’LTAIPBG. Certament, així ho ha considerat la GAIP a diverses resolucions i dictàmens. Però això no vol dir que l’abast de l’accés de la persona interessada hagi de ser sempre més llarg o intens que el de la persona que no té aquesta condició; de fet, normalment persona interessada i persona no interessada tenen drets similars d’accés a la informació administrativa; la condició de persona interessada sol tenir principalment conseqüències als efectes de ponderar el dret d’accés amb els límits concurrents, de manera que si no concorren límits la posició jurídica de persona interessada i de persona no interessada en relació amb la informació sol·licitada és bàsicament la mateixa. En aquest cas, l’únic límit del qu è s’ha acreditat la concurrència és el de la protecció de les dades personals, que ha quedat desactivat amb la seva dissociació. Un cop decidida aquesta mesura, el dret d’accés a la informació sol·licitada té un abast similar per a una persona interessada que per a una que no tingui aquesta condició. Finalment, l’informe municipal també fa referència a la subjecció d’almenys part de la informació sol·licitada al tràmit d’informació pública i a què mentre no tingui lloc el tràmit en qüestió no es considera convenient l’accés públic a ella. El fet que la normativa urbanística subjecti determinada informació al procediment d’informació pública és del tot independent i no té cap efecte en relació amb el dret d’accés a la informació pública, el qual només està limitat per les previsions legals que li imposin restriccions o limitacions determinades (i no n’hi ha cap que restringeixi l’exercici del dret d’accés a la informació pública a causa de tractar-se d’informació subjecta al procediment d’informació pública), de manera que el fet de què part de la informació sol·licitada hagi de ser objecte d’informació pública no justifica denegar o demorar l’accés a ella en exercici del dret d’accés a la informació pública (llevat que l’Ajuntament invoqués l’article 29.1.c LTAIPBG, segons el qual les sol·licituds d’informació pode n ser inadmeses si la informació s’ha de fer pública en els tres mesos següents als què s’hauria de produir el lliurament de la informació, però no és aquest el cas, a part de què aquest precepte només podria emparar l’al·legació de l’Ajuntament si la invocació s’hagués fet dins dels terminis legals de tramitació de la sol·licitud i concretant sempre la data en què s’iniciarà el tràmit d’informació pública, cosa que tampoc s’ha fet). En atenció a les anteriors consideracions, és procedent estimar aquesta Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, si bé dissociant prèviament d’ella les dades personals que pugui contenir. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de gener de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 808/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, amb la dissociació prèvia de les dades personals que contingui. 2. Requerir a l’Ajuntament de Jorba que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Jorba a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 808/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.