Acceso a información sobre centros de acogida de menores y resultado por acuerdo de mediación

Resolució 303/2020, de 25 de juny Número d’expedient de la reclamació: 808/2019 Administració reclamada: Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Informació reclamada: Centres d’acollida de menors. Sentit de la resolució: Finalització per acord de mediació Resum: Les parts han assolit un acord en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, a satisfacció de la persona reclamant. La GAIP no aprecia elements contraris a l’ordenament jurídic en aquest acord, i de conformitat l’article 42.5, posa fi al procediment de mediació. Paraules clau: Generalitat. Infància. Protecció de menors. Tercer sector. Subvencions. Contractes. Reclamació contra inadmissió. Mediació. Acord de mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 808/2019, presentada contra la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 d’octubre de 2019 la persona reclamant presenta la sol·licitud d’informació següent a la DGAIA: “Voldria saber quina és i ha estat l'atenció de la DGAIA als diversos centres de menors que gestiona. En concret, els punts següents: . Quants centres de menors hi ha (especificació de la tipologia i missió educativa i de protecció que duen a terme). Recull dels últims 15 anys i municipi on estan situats. . Número de places a cadascun dels centres i ocupació els últims 15 anys (desglossat per anys i centre) . Perfil mitjà dels menors en centres (segons tipologia de centre): edat, sexe, tipus de família de procedència, municipi, si ha sofert abusos, tipus d'abusos, motiu pel qual és en un centre... . Moda del menor en cadascun dels diversos centres (és a dir, quin és el perfil de menor més freqüent segons tipologia de centre). . Com han canviat el perfil mitjà i la moda de l'infant en un centre de la DGAIA els últims 15 anys? . Número de menors que han passat 10 anys en un centre els últims 20 anys. També dels que han passat 15 anys en un centre i dels que n'han passat 18. Desglossat per nens-nenes i per any. . Els últims 15 anys, quina ha estat l'edat mitjana d'entrada en un centre (segons tipus de centre)? I la de sortida (segons tipus de centre)? . Els últims 15 anys, quina ha estat la durada mitjana de l'estada dels menors en un centre(segons tipus de centre)? . Dels menors que actualment són en centres, quin percentatge poden ser adoptats? De quines edats? I quants estan en vies d'adopció? El mateix en relació a l'acolliment . Quants centres per a menors embarassades hi ha? Amb quantes places? Qui els gestiona? A quin municipi? Recompte dels últims 15 anys . Espais que s'han habilitat provisionalment per a l'allotjament de menors (hotels i altres):quins són, on són, quins menors els han ocupat (edats i tipologia), número de places ocupades, número de personal educador/tutor, pressupost assignat, període de temps en què cada espai actua com a centre de protecció de menors, entitat a qui se li assigna la cura d'aquests menors en aquests espais provisionals”. 3. La Resolució de la DGAIA de 18 de novembre de 2019 inadmet la sol·licitud anterior en base a allò previst per l’article 29.1.b LTAIPBG: necessitat d’una tasca complexa per elaborar la informació sol·licitada. Argumenta la complexitat en el llarg període sol·licitat, el volum molt elevat d’expedients afectats i la necessitat d’extreure algunes de les informacions sol·licitades de bases de dades diverses i fins i tot de forma manual expedient per expedient. 4. La Reclamació presentada el 10 de desembre de 2019 indica que l’Administració no hauria facilitat la informació sol·licitada i fa les consideracions següents: “Entenc la negativa a respondre al·legant que la informació no està tota centralitzada i que bona part no està ni informatitzada. Però no entenc que no responguin pel que fa a la informació que sí podrien facilitar. Així, no entenc per què no indiquen: . quants centres de menors hi ha (especificant tipologia, missió educativa i mesures de protecció a la infància) des del moment en què hi ha dades fàcilment consultables . quantes places hi ha, desglossat per centre des del moment en què hi ha dades fàcilment consultables . em sobta que no es tingui constància, amb certa facilitat, de quants menors han passat més de 10 anys sota l'empara de l'administració . l'edat mitjana d'entrada en un centre? . les preguntes referents als menors que poden ser adoptats . les preguntes sobre els centres per a menors embarassades . les preguntes sobre els espais que s'han habilitat provisionalment per a l'allotjament de menors”. 5. El 16 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la DGAIA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 27 de desembre de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant la millora de la Reclamació, als efectes de facilitar còpia de la resolució de la DGAIA en relació amb la seva sol·licitud d’informació. 7. El 7 de gener de 2020 la persona reclamant facilita a la GAIP còpia de la resolució de la DGAIA impugnada. 8. El 20 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe de la DGAIA. Reitera que la sol·licitud demana una informació molt extensa per a un període molt llarg de temps. Facilita alguns enllaços on hi hauria informació sol·licitada. Indica els centres que hi ha per a menors embarassades i les places respectives. Argumenta que no es pot facilitar la dada del municipi on s’ubiquen els centres. 9. El 21 de gener de 2020 la GAIP trasllada l’informe de la DGAIA a la persona reclamant, tot indicant que si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari es finalitzarà la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 10. El 24 de gener de 2020 la persona reclamant indica que no ha obtingut resposta a les preguntes següents: “espais que s'han habilitat provisionalment per a l'allotjament de menors (hotels i altres): quins són, on són, quins menors els han ocupat (edats i tipologia), número de places ocupades [entenc que no facilitin la localització geogràfica del lloc que s'ha habilitat]; número de personal educador/tutor, pressupost assignat, període de temps en què cada espai actua com a centre de protecció de menors; entitat a qui se li assigna la cura d'aquests menors en aquests espais provisionals. Sobre els centres per a menors embarassades: no diuen quines entitats els gestionen i tampoc ofereixen dades de l'evolució d'ocupació dels últims anys disponibles. Sobre la cartera de serveis socials: em dirigeixen a un enllaç que no sempre funciona i que, quan funciona, ofereix una descripció del servei, però sense dades”. 11. El 28 de gener de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions anteriors a la DGAIA, tot requerint que les atengui o que es pronunciï sobre elles. Atès que la persona reclamant en les seves al·legacions esmenta la possibilitat d’optar pel procediment de mediació, la Comissió li consulta i efectivament, el mateix 28 de gener confirma que la seva voluntat d’optar per aquest procediment. 12. Transcorreguts uns dies i davant de la manca de resposta per part de la DGAIA, la Comissió inicia els tràmits per convocar la primera sessió de mediació. 13. El 5 de març de 2020 té lloc la primera sessió de mediació la qual finalitza amb l’acord de les parts, annex a aquesta resolució. La signatura efectiva de l’acord de mediació per part de la representació municipal és afectada per la suspensió dels procediments administratius decretada amb la declaració de l’estat d’alarma provocada pel Covid19 i per aquest motiu l’aprovació de la present Resolució es retarda fins als moments actuals. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. L’acord en el procediment de mediació L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada, degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la informació de què disposa la GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació. Cal tenir en compte que l’acord assolit per les parts a la sessió de mediació de 5 de març estableix que el termini màxim per a lliurar la informació és el 31 de març de 2020, i part d’aquest ha quedat afectat per la suspensió de termini establerta per la disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juny de 2020, resol per unanimitat: 1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 809/2019, en haver-se assolit acord de les parts en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, en el marc de la mediació. 2. Requerir al DTASF que lliuri immediatament a la persona reclamant la informació recollida a l’acord annex a la Resolució, si encara ni li l’ha facilitada. 3. Requerir al DTASF a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 808/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. ACORD DE MEDIACIÓ del 5 de març de 2020, relatiu a la Reclamació 808/2019 REUNITS La persona reclamant,  la senyora (...); En representació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA)  la senyora (...), subdirectora general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència i la senyora (...), responsable d’Assessorament Jurídic i d’Informes. ACORDEN Primer. Administració obligada i informació a lliurar La Direcció General de la Infància i a l’Adolescència es compromet a lliurar la informació següent: - L’ocupació en centres de menors embarassades. - L’import per mòduls en els centres d’emergència i de primera acollida. - La durada de l’estada dels menors en centres, especialment si supera els 10 anys i sempre que el sistema informàtic permeti obtenir-la. - La Cartera de Serveis Socials, si la persona reclamant no pot obtenir-la a l’enllaç facilitat ni al Portal Jurídic de Catalunya. Així mateix, es compromet a aclarir els dubtes que li puguin sorgir a la persona reclamant arran de la consulta a la Cartera de Serveis Socials. Segon. Termini i format de lliurament de la informació La informació es facilitarà en suport electrònic a l’adreça facilitada per la persona reclamant i s’acorda que es facilitarà com a màxim el 31 de març de 2020. La part reclamant, mitjançant aquest acord de mediació es dona per satisfeta de la seva reclamació en relació amb l’accés a la informació pública sol·licitada, sens perjudici de les actuacions i accions ulteriors que li puguin correspondre. L’administració reclamada es compromet a informar del compliment del present acord a la GAIP un cop s’hagi fet efectiu, de conformitat amb el què estableix l’article 43.5 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, comunicant-li expressament en un termini d’una setmana el seu compliment i els termes de la seva execució. El present Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i segueix el previst pel Manual de mediació de la GAIP, els aspectes més destacats del qual són recollits per les adjuntes “Característiques bàsiques del procediment de mediació per a l’accés a la informació pública”. Tots aquests documents són coneguts per les parts i mereixen la seva conformitat. L’acord es presentarà al Ple de la GAIP, a fi que aquesta en tingui coneixement, dicti la resolució que posa fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació al web de la GAIP. Firmes: Hi consten les signatures