Solicitud de información sobre acogida de animales abandonados y gestión de colonias felinas en Viladamat y resultado por pérdida de objeto

Resolució 25/2020, de 10 de gener Número d’expedient de la reclamació: 807/2019 Administració reclamada: Consell Comarcal de l’Alt Empordà Informació reclamada: Informació relativa a l’acollida d’animals de companyia abandonats o perduts procedents del municipi de Viladamat i la gestió de les colònies d’aquest municipi dutes a terme pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, de manera que és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Consell Comarcal. Entitat social. Animals de companyia. Animals abandonats. Sancions. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 10 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 807/2019, presentada en representació de la Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals contra el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 d’octubre de 2019 la part reclamant demana al Consell Comarcal de l’Alt Empordà la informació següent: “Del nombre total d’animals de companyia (gossos, gats i fures) recollits al municipi de Viladamat en les condicions següents durant els anys 2017, 2018 i 2019 (el que porten d’any). Número de gossos, gats i fures identificats amb xip que van arribar al CCAE després de ser recollits a la via pública al municipi de Viladamat per no anar acompanyats de cap persona, i que després de fer-ne les notificacions pertinents no varen ser recuperats pels propietaris, quedant en el centre i passant a tenir la condició d’abandonats. En aquests casos quants expedients sancionadors s’han obert per abandonament? Quina és la partida pressupostària total que paga l’ajuntament de Viladamat per la gestió dels animals de companyia. I quina quantitat econòmica s’ha destinat els últims tres anys per la gestió de les colònies de gats ferals del municipi. Segons l’ajuntament de Viladamat la gestió de les colònies felines ho tenen delegat al Consell Comarcal per això sol·licitem que ens informin quants gats d’aquest municipi s’han esterilitzat des del 2017 fins a data d’avui i quants han estat sacrificats. Agrairíem que ens ho desglossin per anys. Quina entitat, empresa o centre fa la captura i trasllat dels gats des de Viladamat al centre veterinari i el seu retorn aplicant el programa C.E.R. El seu protocol d’aplicació del programa C.E.R. preveu la esterilització dels gats mascles? –Si es detecten cadellades de gatets es recullen? I on es porten? –Quin és el protocol en el cas d’animals malalts i ferits a la via pública? –Argumentació per la realització de tests de leucèmia i immunodeficiència i influència aviaria”. 3. La Reclamació presentada el 10 de desembre de 2019 assenyala que no s’ha rebut resposta de la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior. 4. El 16 de desembre de 2019, la GAIP comunica la Reclamació al Consell Comarcal de l’Alt Empordà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 5. El 19 de desembre de 2019, la GAIP rep l’informe del Consell Comarcal, en el qual exposa que la informació sol·licitada es troba publicada en una pàgina web pròpia del servei de protecció dels animals, i que en aquella mateixa data havia lliurat a l’entitat reclamant un informe detallat que donava resposta a la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta Reclamació. 6. El 30 de desembre de 2019, la Comissió trasllada l’informe del Consell Comarcal a la part reclamant i li demana que, dins del termini de cinc dies, manifesti si té alguna objecció amb la informació rebuda, i que, en cas que no faci cap al·legació en contra, es considerarà adequadament satisfeta la informació reclamada i es procedirà a finalitzar el procediment de Reclamació. Depassat el termini per fer-ho, la part reclamant no s’ha expressat cap objecció a la informació rebuda. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 807/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.