Reclamación de acceso a resoluciones y un informe de inspección ante el Consorci d’Educació de Barcelona con estimación parcial

Resolució 1009/2024, de 25 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 806/2024 Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) Informació reclamada: Resolucions i informe d’un expedient de la persona reclamant. Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació i estimació parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat parcialment a la persona reclamant en el marc d’aquest procediment que no hi ha cap resolució pròpiament i explica el procediment que se segueix a través de la plataforma ATRI pel que fa a les autoritzacions i per tant suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Pel que fa a l’informe, el CEB entén que aquest informe fa referència a una queixa presentada al Síndic de Gregues (antecedent 6.4) i que ja va ser contestada. Examinant la documentació aportada aquesta Comissió ha pogut comprovar interposat que es tracta d’un informe emès per la Inspecció d’Educació el dia 10/02/2024 arran d’un recurs d’alçada presentat per la persona reclamant contra un acte administratiu del director de l’Institut relatiu a una deducció d’havers de data 14 de febrer, per tant, és procedent estimar parcialment el dret d’accés a l’informe sol·licitat. Paraules clau: Consorcis. Educació. Interessats. Recursos humans. Dades pròpies. Informes. Resolucions. Sense límits. Reclamació contra silenci. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 2 El 4 de juny de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 806/2024 presentada per una interessada contra el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 25 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta per part de l’Administració. 3 L’11 de març de 2024 la persona reclamant va presentar, mitjançant una petició genèrica, una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en relació a les seves dades al CEB demanant: 2.1 Resolució de la reducció de jornada amb inici el dia 21 de setembre del 2022 (i data en què va ser signada). 2.2 Resolució de la reducció de jornada amb inici el dia 28 de setembre del 2022 (i data en què va ser signada). 2.3 Resolució de data 29/01/2024 en què s’ha iniciat d'ofici l'expedient de jubilació per incapacitat permanent; 2.4 Informe emès per la Inspecció d’Educació el dia 10/02/2024 del que es fa referència en la resolució del recurs d’alçada. 2.5 Resolució en data 06/09/2022 segons la qual es va decidir descomptar-me els havers referits (a la que també es fa referència en el recurs d’alçada). 3 En la Reclamació la persona reclamant manifesta que ha rebut algunes de les resolucions demanades però sol·licita la informació que fa referència a la informació referenciada com els punts 2.1, 2.2 i 2.4 de l’antecedent anterior. 4 El 13 de juliol la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la fundació reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5 El 17 de juny la GAIP comunica la Reclamació al CEB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6 El 12 de juliol de 2024 la GAIP rep informe del CEB que en resum diu: 6.1 En relació amb els punts 1 i 2 de la reclamació, son sol·licituds presentades en el marc d’una petició genèrica d’informació i no contra una sol·licitud d’accés a la informació pública. 6.2 En relació a les autoritzacions del permís de reducció de jornada (antecedents 2.1 i 2.2), informa que “no hi ha cap resolució d’aquestes reduccions de jornada, ja que és un permís que sol·licita el propi interessat a través d’ATRI, el valida la direcció del centre i finalment des del Consorci d’Educació de Barcelona s’autoritza i queda gravat al seu expedient ATRI, la qual cosa el reclamant pot consultar en qualsevol moment. No hi ha cap document, ni cap notificació que es generi a part de l’expedient d’ATRI i per tant es dona per notificat per aquest mitjà”. 6.3 Pel que fa a l’informe d’inspecció de 10/02/2024 (antecedent 2.4), “la reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública en data 2 d’abril de 2024, i es va resoldre informant que a la Inspecció d’Educació de Barcelona no ha arribat cap petició d’informe en relació amb la queixa presentada al Síndic de Greuges, número Q-06856/2023. Consegüentment, no es va emetre cap informe i, donat que no es va emetre cap informe, tampoc hi ha cap signatura”. 7 El 17 de juliol de 2024 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant amb l’advertiment que si en el termini de 5 dies hàbils no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la vostra sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat a la persona reclamant en el marc d’aquest procediment que, pel que a les autoritzacions de reducció de jornada (punts 2.1 i 2.2) no hi ha cap resolució pròpiament i explica el procediment que se segueix a través de la plataforma ATRI. Aquesta resposta suposa (no disposar de les resolucions) suposa donar la informació que disposa l’administració i, per tant, la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua parcial de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar parcialment la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Sobre el dret parcial a la informació sol·licitada i límits Pel que fa a l’informe a l’informe emès per la Inspecció d’Educació el dia 10/02/2024 que es referencia en la resolució desestimatòria del recurs d’alçada de data 14/02/2024, en primer lloc, cal dir que d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG és informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. Recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). La persona reclamant manifesta que es tracta de dades pròpies. El CEB entén que aquest informe fa referència a una queixa presentada al Síndic de Gregues (antecedent 6.4) i que ja va ser contestada. Examinant la documentació aportada per la persona reclamant, aquesta Comissió ha pogut comprovar que es tracta d’un informe emès per la Inspecció d’Educació el dia 10/02/2024 arran d’un recurs d’alçada interposat per la persona reclamant contra un acte administratiu del director de l’Institut relatiu a una deducció d’havers de data 14 de febrer. En la descripció dels fets de la Resolució consta el punt 4 que diu: “Amb data 10/02/2024, la Inspecció d’Educació emet informe al respecte”. Per tot això, és procedent estimar parcialment el dret d’accés a l’informe sol·licitat. En el cas que no disposi de la informació reclamada així ho ha de fer constar explícitament, sense que quedi obligat per aquesta resolució a produir-la. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics i de les dades a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juliol de 2024, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial de la Reclamació 806/2024 d’acord amb el fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 806/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 806/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.