Estimada 01/12/2022 · 90 días en resolverse

Reclamación por silencio administrativo sobre datos del Jefe de la Guardia Municipal y plantilla del Ayuntamiento de Monistrol de Montserrat estimada

Se solicitó al Ayuntamiento de Monistrol de Montserrat información sobre el Jefe de la Guardia Municipal, la plantilla municipal y la memoria de servicios de 2021. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación obligando al Ayuntamiento a entregar los datos, ya que gran parte de la información solicitada debe ser objeto de publicidad activa.

Puntos clave de la argumentación

1 Los datos sobre selección, nombramiento y funciones del personal son públicos al estar sujetos a publicidad activa según el artículo 9.1.e y 24.1 de la LTAIPBG.
2 El Jefe de la Guardia Municipal es calificado como cargo directivo, por lo que prevalece el acceso a sus retribuciones, antigüedad y trayectoria profesional sobre la protección de datos personales.
3 La relación de puestos de trabajo (RLT) y la plantilla de funcionarios, laborales y eventuales son documentos de obligada divulgación según el artículo 9.1.d LTAIPBG.
4 El régimen retributivo general, agrupado por niveles y cuerpos, no contiene datos personales identificativos y debe ser accesible conforme al artículo 11.1.e LTAIPBG.
5 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no facilitar los datos de contacto del afectado no puede impedir la efectividad del derecho de acceso cuando la información ya es de publicación obligatoria.

Texto completo

Resolució 998/2022, d’1 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 806/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Monistrol de Montserrat Informació reclamada: Dades sobre el Cap de la Guàrdia Municipal i el personal de l’Ajuntament. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: Les dades relatives a la selecció i nomenament del personal de l’Administració són públiques, ja que segons l’article 9.1.e LTAIPBG han de ser objecte de publicitat activa “les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal”. Per la seva banda, les dades sobre les funcions del personal de l’Administració s’han de considerar compreses en l’àmbit de l’article 24.1 LTAIPBG, segons el qual “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. A la vista d’aquestes previsions normatives, i atès que al web de l’Ajuntament l’apartat sobre alts càrrecs i personal directiu i eventual és buit de dades, està clar que el Cap de la Guàrdia Municipal ha de ser qualificat de càrrec directiu, en tant que màxim responsable un servei tan rellevant com és aquest; en tant que directiu, legalment s’ha de fer difusió de les retribucions que percep (que inclouen els eventuals drets adquirits) i de la seva trajectòria professional, que en qualsevol cas s’ha de fer ressò de la seva antiguitat. Per tant, en la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG ha de prevaldre l’accés a la informació sol·licitada sobre retribucions, antiguitat i drets adquirits del Cap de la Guàrdia Municipal, en relació amb la protecció d’aquestes dades, ja que es tracta d’informació d’obligada divulgació en concepte de publicitat activa i que, per tant, amb molt més motiu ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. La manca de col·laboració de l’Ajuntament, malgrat les reiterades peticions de la GAIP, ha impedit disposar de les dades de contacte necessàries per dur a terme aquesta audiència en relació amb el Cap de la Guàrdia Municipal, que és la tercera persona afectada per la Reclamació. Aquesta circumstància no pot impedir l’efectivitat del dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, especialment tenint en compte que les dades demanades de la tercera persona afectada, tal com es posa de manifest pel fonament jurídic anterior, han d’haver set objecte de publicitat activa, caràcter que comporta que legalment ja s’ha previst la necessitat de publicar- les. Paraules clau: Ajuntaments. Personal de l’Administració. Nomenaments. Plantilla. Retribucions. Alts càrrecs. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Personal de l’Administració. Terceres persones afectades. Publicitat activa. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de setembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 806/2022, presentada contra l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juliol de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat “ la informació segü ent: Informació relativa al nomenament que té l'actual Cap de la Guardia Municipal. Quin tipus de nomenament té; si va passar algun procés selectiu; si el nomenament és d'interinitat; el cost retributiu; l’ antiguitat; les seves funcions i els drets adquirits pel seu càrrec si es que té algun dret adquirit. Informació sobre la plantilla (funcionaris, laborals i eventuals) de l'ajuntament, la relació de llocs de treball i el règim retributiu. Una memòria de serveis de la Guardia Municipal de l'any passat, 2021” . 3. La Reclamació presentada el 2 de setembre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 14 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 14 de setembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver transcorregut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP resposta de l’Ajuntament. 6. El 2 de novembre de 2022 la persona reclamant desisteix del procediment de mediació que havia sol·licitat. 7. El 10 de novembre de 2022 la GAIP demana un altre cop a l’Ajuntament les dades de contacte de la tercera persona afectada. Transcorregut un termini raonable, no consta a la GAIP que l’Ajuntament hagi atès aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). No només això: l’antecedent 7 també posa de manifest que l’Ajuntament tampoc atén, dins d’un termini raonable, la petició reiterada de dades de contacte de la persona afectada per la sol·licitud. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada L’objecte de la Reclamació és la informació relativa al nomenament que té l'actual Cap de la Guardia Municipal (quin tipus de nomenament té; si va passar algun procés selectiu; si el nomenament és d'interinitat; el cost retributiu; l’antiguitat; les seves funcions i els drets adquirits pel seu càrrec si es que té algun dret adquirit), a la plantilla (funcionaris, laborals i eventuals) de l'ajuntament, la relació de llocs de treball i el règim retributiu, així com també u na memòria de serveis de la Guardia Municipal de 2021. Es tracta d’informació pública, ja que es refereix al personal municipal i al servei municipal de la policia local. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. A la sol·licitud d’informació sobre el Cap de la Guardia Municipal hi concorre el límit de la protecció de les dades personals, que també pot concórrer a la informació demanada sobre personal de l’Ajuntament, en els termes que es valoren tot seguit per a cada una de les informacions sol·licitades. Informacions sobre l’actual Cap de la Guàrdia Municipal. Des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública, cal distingir entre dos tipus de dades sol·licitades d’aquest responsable municipal: En primer lloc, dades relatives al seu nomenament i selecció (tipus de nomenament, si és d’interinitat i si va passar algun procés selectiu) i a les seves funcions. Les dades relatives a la selecció i nomenament del personal de l’Administració són públiques, ja que segons l’article 9.1.e LTAIPBG han de ser objecte de publicitat activa “les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal ”. Per la seva banda, les dades sobre les funcions del personal de l’Administració s’han de considerar compreses en l’àmbit de l’article 24.1 LTAIPBG, segons el qual “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Per la seva banda, l’article 70.2 del Decret 8/2021 estableix que “als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques”. En conseqüència, el límit de la protecció de les dades personals no impedeix la divulgació de les dades relatives al nomenament i selecció del Cap actual de la Guàrdia Municipal, amb indicació del tipus de nomenament, si és d’interinitat i si va passar algun procés selectiu, ja que la divulgació d’aquestes dades pròpiament no causa cap perjudici a la persona afectada, perquè es tracta de dades que ja han d’haver estat objecte de publicitat activa, ni tampoc impedeix la informació sol·licitada sobre les funcions de l’actual Cap de la Guàrdia Municipal, perquè es tracta d’una dada merament identificativa en relació amb la qual preval legalment el dret d’accés (article 24.1 LTAIPBG) damunt de la protecció de les dades personals afectades. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a aquesta informació. En segon lloc, dades relatives a la seva retribució, la seva antiguitat i als drets adquirits pel seu càrrec. La retribució, l’antiguitat o els drets adquirits d’una persona al servei de l’Administració són dades personals que no són especialment protegides, ni merament identificatives, i l’accés a elles es regeix per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Per una altra banda, l’article 18 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, estableix que “als efectes de la lletra b) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre (segons la qual “l’estructura organitzativa interna de l’Administració i dels organismes i entitats a què fa referència la lletra a, amb la identificació dels responsables dels diversos òrgans i llur perfil i trajectòria professionals), les administracions públiques han d'identificar amb nom i cognoms les persones que tenen la condició de personal directiu d'acord amb els articles 5 i 7 (segons el qual “als efectes d'aquest decret, tenen la consideració d'alts càrrecs i de personal directiu local, en tot cas, els càrrecs electes i els titulars dels òrgans que exerceixen funcions de gestió o d'execució de caràcter superior, ajustant la seva actuació a les directrius marcades per l'òrgan de govern de la corporació, d'acord amb el que disposa la normativa de règim local”) d'aquest decret, les persones titulars de les unitats i àrees previstes en les normes de creació o estatutàries referides, així com els membres que formen part dels òrgans col·legiats de govern, la seva posició i el seu títol habilitant. S'ha d'informar, a més, del seu telèfon i canal electrònic de contacte professional, i se n'ha de publicar el perfil i la trajectòria professionals i una identificació o referència de les disposicions mitjançant les quals se les nomena o designa” . A la vista d’aquestes previsions normatives, i atès que al web de l’Ajuntament l’apartat sobre alts càrrecs i personal directiu i eventual és buit de dades, està clar que el Cap de la Guàrdia Municipal ha de ser qualificat de càrrec directiu, en tant que màxim responsable un servei tan rellevant com és aquest; en tant que directiu, legalment s’ha de fer difusió de les retribucions que percep (que inclouen els eventuals drets adquirits) i de la seva trajectòria professional, que en qualsevol cas s’ha de fer ressò de la seva antiguitat. Per tant, en la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG ha de prevaldre l’accés a la informació sol·licitada sobre retribucions, antiguitat i drets adquirits del Cap de la Guàrdia Municipal, en relació amb la protecció d’aquestes dades, ja que es tracta d’informació d’obligada divulgació en concepte de publicitat activa i que, per tant, amb molt més motiu ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. Informacions sobre personal de l’Ajuntament. Des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública, cal distingir entre dos tipus de dades a la informació sol·licitada sobre aquestes qüestions: En primer lloc, la plantilla ( funcionaris, laborals i eventuals) i la relació de llocs de treball (RLT). Es tracta de documents que legalment han de ser objecte de publicitat activa per part de les Administracions públiques. Així ho requereix l’article 9.1.d LTAIPBG, segons el qual “la informació relativa a l’organització institucional i l’estructura administrativa que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: (...) d) La relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la dita relació de llocs”. Doncs bé, si la informació de la plantilla i de l’RLT s’ha de divulgar al web municipal, amb més motiu pot ser objecte del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi. En segon lloc, el règim retributiu del personal de l’Ajuntament. Es constata que la sol·licitud no demana les retribucions percebudes pel personal de l’Administració, sinó el règim retributiu, concepte que, en termes de transparència, s’ha de considerar que es remet a l’article 11.1.e LTAIPBG, segons el qual “la informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: (...) e) La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos”. És a dir, es tracta d’informació que no fa referència a cap perceptor determinat (per tant, que no conté dades personals), sinó que és la relativa a la que, com a quantitat mitja, perceben les persones que formen part de cada nivell i cos de l’Ajuntament. Considerada en aquests termes, aquesta informació no és afectada per cap causa legal que en justifiqui la denegació, motiu pel qual s’ha de declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi, en base als articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. En tercer lloc, la Memòria de serveis de la Guàrdia Municipal de 2021. Es tracta també d’un document que no sembla que pugui afectar cap causa legal que justifiqui la denegació o limitació del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret a accedir-hi. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant d’accedir a la informació sol·licitada sobre el nomenament que té l'actual Cap de la Guardia Municipal (quin tipus de nomenament té; si va passar algun procés selectiu; si el nomenament és d'interinitat; el cost retributiu; l’antiguitat; les seves funcions i els drets adquirits pel seu càrrec si es que té algun dret adquirit), a la plantilla (funcionaris, laborals i eventuals) de l'ajuntament, la relació de llocs de treball i el règim retributiu, així com també u na memòria de serveis de la Guardia Municipal de 2021. 4. Audiència a la tercera persona afectada Segons l’article 34 RGAIP, “1. Quan, a la vista de l'expedient, la Comissió consideri que la reclamació pot afectar els drets de terceres persones, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè en el termini màxim de deu dies puguin manifestar el seu acord a seguir el procediment amb mediació o, si escau, presentar, si ho consideren oportú, les al·legacions o els documents que estimin oportuns en defensa dels seus drets o interessos. 1 bis. Les administracions han de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat a les persones els drets de les quals es puguin veure afectats per l'accés objecte de reclamació, en els termes, les condicions i els terminis fixats per la Comissió. Si l'Administració no ha efectuat el trasllat dins del termini, o si el trasllat comporta una complexitat especial, la Comissió pot ampliar a quinze dies el termini per a resoldre la reclamació, fixat per l'article 42.9 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern” . Com ja s’ha apuntat més amunt, la manca de col·laboració de l’Ajuntament, malgrat les reiterades peticions de la GAIP, ha impedit disposar de les dades de contacte necessàries per dur a terme aquesta audiència en relació amb el Cap de la Guàrdia Municipal, que és la tercera persona afectada per la Reclamació. Aquesta circumstància no pot impedir l’efectivitat del dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, especialment tenint en compte que les dades demanades de la tercera persona afectada, tal com es posa de manifest pel fonament jurídic anterior, han d’haver estat objecte de publicitat activa, caràcter que comporta que legalment ja s’ha previst la necessitat de publicar-les. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 806/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al nomenament que té l'actual Cap de la Guardia Municipal (quin tipus de nomenament té; si va passar algun procés selectiu; si el nomenament és d'interinitat; el cost retributiu; l’antiguitat; les seves funcions i els drets adquirits pel seu càrrec si es que té algun dret adquirit), a la plantilla (funcionaris, laborals i eventuals) de l'Ajuntament, la relació de llocs de treball i el règim retributiu, així com també u na memòria de serveis de la Guardia Municipal de 2021. 2. Requerir a l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 806/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administr ativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.