Una persona física solicitó al Departament d'Educació informes de inspección, encuestas y dietas de desplazamiento. Tras una estimación parcial del Departamento y un proceso de mediación, la GAIP resuelve que hubo pérdida parcial del objeto por entrega de parte de la información y estima parcialmente la reclamación al reconocer el derecho de acceso a las dietas de desplazamiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre dietas de desplazamiento es considerada información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede restringirse si concurren causas legales interpretadas proporcionalmente a su finalidad y a los intereses públicos o privados en juego.
3
Se declara la pérdida parcial del objeto de la reclamación debido a que la Administración ya había entregado una parte de la documentación solicitada durante el procedimiento.
4
La GAIP no aprecia de oficio ningún límite legal que justifique la denegación del acceso a los datos sobre dietas de inspección anonimizadas.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la recuperación y conservación de la información para cumplir con la transparencia.
Texto completo
Resolució 1178/2024, de 19 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 805/2024
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Diversa sobre inspecció educativa.
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació i estimació parcial
Resum: Pel que fa a la informació reclamada i no lliurada, és a dir, sobre “les dietes de
desplaçament de les diferents visites d’inspecció”, cal tenir en compte el següent. La informació
sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és
“informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord
amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes
legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin
(article 22.1 LTAIPBG).
Paraules clau: Generalitat. Departament d’Educació. Persona física. Reclamació contra
estimació parcial. Enquesta. Inspecció d’Educació. Dietes. Institut. Pèrdua parcial de l’objecte
de la reclamació. Estimació parcial. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Mediador: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 3 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 805/2024, presentada per una persona
física contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment
de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 29 de gener de 2024 la part reclamant sol·licita al Departament la informació següent, en
relació amb l’institut d’Els Til·lers, de les Franqueses del Vallès: “-Tots els informes de la
inspecció d’educació exceptuant aquells que facin referència a alumnes. S’inclou en
aquesta demanda els informes sobre avaluació de la direcció, en aquest cas, sol·licito que
es realitzi el tràmit d’audiència d’acord amb l’article 62 del Decret 8/2021 abans de resoldre:
- Els resultats en brut de qualsevol enquesta realitzada en el centre des de 2020, amb
anonimització dels participants. Si alguna fa referència a l’avaluador, abans de lliurar-se’m,
prego es realitzi el tràmit d’audiència. Àmbit temporal: 2020- Actualitat.
- Relació de visites d’inspecció realitzades al centre i motiu de la visita des del 2020. Àmbit
temporal: 2020- Actualitat.
- Les dietes d’inspecció que impliquin visita al centre anonimitzant el quilometratge i la
quantitat percebuda. Àmbit temporal: 2020- Actualitat”.
En data 31 de maig de 2024, el Departament resol estimant parcialment la SAIP, no
admetent la informació relativa al segon punt de la sol·licitud, d’acord amb l’article 29.1.a)
de la Llei 19/2024, argumentant que “concorre aquesta causa d’inadmissió atès que s’ha
contactat amb els Serveis Territorials competents i han informat que tan sols s’han realitzat
enquestes relacionades amb l’avaluació de la direcció i es tracta d’una avaluació interna
sense rellevància o interès públic”. Així mateix, es resol, en tercer lloc: “Subministrar la
informació sol·licitada als punts 1, 3 i 4 en el termini dels 30 dies hàbils posteriors a la
notificació d’aquesta resolució”.
El 29 d’abril de 2024 la part reclamant interposa una reclamació davant la GAIP contra
l’estimació parcial del Departament d’Educació.
El 17 de juny de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la part
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a part interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li
requereix que, en un termini de 5 dies, li faciliti les dades necessàries per a la convocatòria
de la sessió de mediació sol·licitada per la part reclamant.
El dia 26 de juny de 2024 la GAIP convoca la primera sessió de mediació pel dia 10 de
juliol de 2024 a les 10:00 hores.
El dia 10 de juliol de 2024 es celebra la primera sessió de mediació i, en no arribar a un
acord, les parts es citen a una sessió el dia 24 de juliol de 2024 a les 9:30 hores, que
igualment finalitza sense acord.
En data 26 d’agost la GAIP rep una comunicació per part del reclamant on indica el
següent: “En relació a la reclamació, de la qual no es va aconseguir cap acord en la sessió
de mediació us faig saber que, a més de les dades en brut de l’enquesta (o enquestes)
passades la professorat, tampoc se m’han lliurat les dietes de desplaçaments dels
inspectors d’educació per a les visites al centre, tot i que en la resolució del Departament
d’Educació se’m reconeixia el dret d’accés.
El cas és que, el Departament va emetre la seva resolució, informant que se’m donaria la
informació en els 30 dies hàbils posteriors. En aquesta reclamació se’m denegava l’accés a
les dades en brut, però se’m reconeixia el dret d’accés a la resta de documentació.
Amb posterioritat a la primera sessió de mediació se’m va lliurar la documentació de la que
se m’havia reconegut el dret d’accés, però es constatava que no se’m lliuraven les dietes
de desplaçament de les diferents visites d’inspecció.
Enlloc se m’ha informat que no es disposi d’aquesta documentació Per tant, caldria
incorporar aquests documents a la reclamació”.
El dia 2 de setembre la GAIP trasllada les al·legacions de la part reclamant al Departament
d’Educació i li demana que, en el termini de 5 dies, faci arribar el seu posicionament al
respecte. En data d’aquesta resolució la GAIP no ha rebut cap resposta per part del
Departament d’Educació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació
El propi reclamant posa de manifest que el Departament reclamat ja li hauria lliurat una part de
la informació demanada. Cal constatar, per tant, que s’ha produït una pèrdua parcial de
l’objecte de la Reclamació formulada davant la GAIP perquè l’Administració ha lliurat, en el
marc d’aquest procediment, una part de la informació pública sobre la qual existia plantejada la
controvèrsia. Ateses aquestes circumstàncies no cal pronunciar-se sobre l’abast del dret
d’accés en referència aquesta part de la reclamació.
3. Sobre el dret d’accés parcial a la informació reclamada
Pel que fa a la informació reclamada i no lliurada, és a dir, sobre “les dietes de desplaçament
de les diferents visites d’inspecció”, cal tenir en compte el següent.
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública,
ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Així mateix, el Departament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i
resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen
el seu dret d’accés a la informació pública.
Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici i estima
el dret de la persona reclamant a que li sigui lliurat el següent: “Les dietes d’inspecció que
impliquin visita al centre anonimitzant el quilometratge i la quantitat percebuda. Àmbit temporal:
2020- Actualitat.”
Si el Departament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la
persona reclamant, sense que quedi obligat l’Ajuntament a elaborar-la per donar compliment a
aquesta Resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD
garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el
SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el
compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser
aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu
digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les
polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i
organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius
des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la
fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius
corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria
sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha
preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels
sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer
efectiu el desplegament de l'Administració digital.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 19 de setembre, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació 805/2024.
2. Estimar parcialment la Reclamació 805/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a
accedir a la informació següent: “Les dietes d’inspecció que impliquin visita al centre
anonimitzant el quilometratge i la quantitat percebuda. Àmbit temporal: 2020- Actualitat. ”,
d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
3. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de un mes.
4. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini d’un mes, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 805/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.