Reclamación contra el Ayuntamiento de Barcelona por la denegación de identificar al responsable de la no entrega de un informe médico

Resolució 924/2021, de 14 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 805/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Identitat de la persona responsable del lliurament a l’interessat d’un informe mèdic. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: El cert és que l’Ajuntament ha manifestat ja prèviament a la reclamació, i ha reiterat en el marc d’aquest procediment, que la responsabilitat de no haver -li estat remès l’informe no es pot atribuir a una sola persona, sinó que és col·legiada, i en aquest termes, que no han quedat desvirtuats per la persona reclamant, cal considerar satisfeta adequadament la sol·licitud, perquè l’Ajuntament ha aportat la informació de què disposa. L’interès de la persona reclamant d’identificar una persona concreta com a culpable o responsable d’aquella desatenció per tal d’exigir-li responsabilitats per la lesió que se’n va derivar no obsta per a què, vist que l’Ajuntament no pot atribuir-la a una persona sinó que n’assumeix la responsabilitat col·lectiva com a unitat, pugui emprendre igualment les accions legals que consideri adients contra l’Ajuntament, que seria en tot cas la persona jurídica responsable de la seva salut laboral. En tot cas, en el marc d’aquest procediment i als efectes d’avaluar l’adequació a dret de la resposta donada a la seva sol·licitud d’informació, cal recordar que el dret d’accés només es projecta sobre la informació prèviament en poder de l’Administració (article 18 en relació amb l’article 2,b LTAIPBG), i que la manifestació explícita de la inexistència de la informació constitueix una forma de satisfer- ne la sol·licitud, si aquest és el cas. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Salut laboral. Informe. Identificació del funcionari responsable. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de setembre de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 805/2021 presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud adreçada a l’Ajuntament de Barcelona on, en relació amb l’informe d’adaptació del seu lloc de treball i al fet que, segons la instrucció IT1-PSSL-12, s’ha d’entregar còpia de l’informe al sol·licitant de l’adaptació, i vist que se li havia denegat inicialment per bé que posteriorment l’havia obtingut previ pronunciament favorable de l’APDCAT, sol·licita que : “identifiquin la persona encarregada d’haver- me entregat còpia, en temps i forma, l’informe confeccionat per la Sra. XXXX i enviat al meu cap d’unitat (XXXX) el 20/09/2018 com indica la IT1- PSSL-12.” 3. El 28 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta una nova instància davant l’Ajuntament de Barcelona on posa de manifest: “Que el 02/20 se’m va notificar la resolució de l’expedient amb número 1024/2019. Que a la resolució informa, de l’aplicació de la instrucció tècnica (IT-PSSL-12) de i el lliurament de còpia a l’empleat de l’informe de recomanacions al sol·licitant de l’adaptació, entre d’altres actuacions. Que en el moment de l’adaptació del lloc de treball, no se’m va facilitar cap informe ni còpia.” D’acord amb l’anterior sol·licita: “a l’Intendent XXXX, si era ell qui havia de complir la instrucció (IT- PSSL-12) dins del termini i en la forma escaient. En cas negatiu, em comuniqui qui era el/la responsable de fer c omplir la ressenyada instrucció.” 4. El dia 1 de setembre de 2021 l’Ajuntament de Barcelona respon a la instància de 28 de juliol de 2021 indicant: “En resposta a la seva instància de data d’entrada 29/07/2021 i amb número de registre 202193071279, li recordem que ja li hem lliurat l’informe de valoració del lloc de Treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals i l’informe adreçat als seus comandaments (recollit per vostè pel Sr. XXXXX amb la seva autorització el dia 30 de juny de 2020). També li informem que no escau identificar cap responsable d’un tràmit que es fa de manera col·legiada.” 5. La Reclamació presentada el 13 de setembre de 2021 indica com a objecte de la sol·licitud la informació sobre el/la responsable que hauria d’haver facilitat l’informe de la situació de salut del reclamant d’acord amb la instrucció IT1-PSSL -12, i motiva la seva reclamació en la necessitat d’identificar al responsable de no haver facilitat l’informe per emprendre les accions legals pertinents, atès que al no haver pogut presentar l’informe s’hauria vist obligat a prestar servei operatiu en el marc del qual hauria patit una lesió. 6. El 16 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 16 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 28 de setembre de 2021 l’Ajuntament informa a la GAIP que: “La instància registrada amb el número 2021-9301279 demana individualitzar el responsable de no haver-li lliurat en el primer moment l’informe demanat. Se li respon per correu electrònic l’1 de setembre de 2021 i per correu certificat, amb avís de recepció per part seva del dia 9 de setembre de 2021, que no es pot identificar un únic responsable d’un tràmit que s’ha fet de manera col·legiada.” D’acord amb l’anterior, l’Ajuntament de Barcelona sol·licita la desestimació de la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació La informació que es reclama és la identificació de la persona responsable d’haver denegat inicialment la còpia d’un informe de l’informe mèdic que la tècnica superiora en medicina adscrita a la Gerència de Seguretat i Prevenció ha adreçat a l’intendent de la seva unitat que determinava que no havia de realitzar serveis operatius. L’Ajuntament de Barcelona va respondre a la sol·licitud en el sentit que no podia identificar una persona concreta responsable de que no li fos remès aquell informe, perquè la tramitació d’aquella petició va ser col·legiada. La reclamació es presenta contra aquesta resposta, i es motiva en la voluntat de la persona reclamant d’emprendre accions legals contra ella, vist que no disposar d’aquest informe li havia ocasionat que es lesionés realitzant serveis operatius dels quals havia quedat exempt. El cert és que l’Ajuntament ha manifestat ja prèviament a la reclamació, i ha reiterat en el marc d’aquest procediment, que la responsabilitat de no haver-li estat remès l’informe no es pot atribuir a una sola persona, sinó que és col·legiada, i en aquest termes, que no han quedat desvirtuats per la persona reclamant, cal considerar satisfeta adequadament la sol·licitud, perquè l’Ajuntament ha aportat la informació de què disposa. L’interès de la persona reclamant d’identificar una persona concreta com a culpable o responsable d’aquella desatenció per tal d’exigir-li responsabilitats per la lesió que se’n va derivar no obsta per a què, vist que l’Ajuntament no pot atribuir-la a una persona sinó que n’assumeix la responsabilitat col·lectiva com a unitat, pugui emprendre igualment les accions legals que consideri adients contra l’Ajuntament, que seria en tot cas la persona jurídica responsable de la seva salut laboral. En tot cas, en el marc d’aquest procediment i als efectes d’avaluar l’adequació a dret de la resposta donada a la seva sol·licitud d’informació, cal recordar que el dret d’accés només es projecta sobre la informació prèviament en poder de l’Administració (article 18 en relació amb l’article 2,b LTAIPBG), i que la manifestació explícita de la inexistència de la informació constitueix una forma de satisfer-n e la sol·licitud, si aquest és el cas. D’acord amb l’anteriorment exposat, correspon desestimar la reclamació, per manca d’objecte, en haver estat prèviament informada la persona reclamant per l’Administració sobre la inexistència de la informació sol·licitada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 d’octubre de 2021, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 805/202 1, per manca d’objecte, en haver manifestat l’Administració, prèviament a aquest procediment, la inexistència de la informació. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.