Inadmisión de reclamación por solicitar respuestas a preguntas de pleno municipal al Ayuntamiento de Viladecans

Resolució 864/2024, de 27 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 803/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Viladecans Informació reclamada: Resposta a preguntes del ple municipal. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Comissió, des de la Resolució 66/2017, ha distingit entre sol·licituds d’informació pública, per una banda, i precs i preguntes, per l’altra, i considera que la via de reclamació davant la GAIP, instituïda per la LTAIPBG en relació amb les sol·licituds d’informació pública, i aplicable també a les sol·licituds d’informació pública presentades per electes locals, no és procedent per donar empara a precs i preguntes, que són iniciatives de naturalesa diferent, malgrat que a vegades també demanen informació. Dit això i quant a la petició objecte de la reclamació que es presenta per part de la persona reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè es pretén de l’administració resposta a una pregunta formulada en el Ple i unes determinades actuacions que queden completament fora de l’àmbit d’aquest procediment de Reclamació, limitat a l’obtenció per part de la persona que la sol·licita d’informació pública prèviament existent i en poder de l’administració. Paraules clau: Ajuntament. Electes. Precs i preguntes. Ple. No és informació pública. Inadmissió. Reclamació contra silenci. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 3 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 803/2024, presentada per una persona electa del Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Viladecans, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta per part de l’Administració. El 28 de maig de 2024 la persona reclamant electa va presentar a l’Ajuntament de Viladecans els precs i preguntes pel ple del 30 de maig de 2024. 1. Inadmissibilitat de la reclamació En primer lloc, cal aclarir que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. Entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la informació pública (article 7.2 b del RGAIP). En segon lloc, l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Com ja és sabut, aquesta Comissió entén que els càrrecs electes gaudeixen d’un dret reforçat emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució i, en aplicació de la legislació sectorial que determina la Disposició Addicional 2a de la LITAIPBG, atén les sol·licituds d’informació pública en caràcter supletori al règim jurídic que els hi és aplicable de l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Així mateix, ho ha reconegut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència 1074/2019. Nogensmenys, la iniciativa de la qual deriva aquesta Reclamació no és una sol·licitud d’informació pública, sinó que es demana respostes a preguntes formulades en el Ple a l’empara de l’article 21.4.c del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament, aprovat el 21 de març de 2023, i que es va publicar al BOP i va entrar en vigor el 19 d’abril de 2023. Aquesta Comissió, des de la Resolució 66/2017, ha anat distingint reiteradament entre sol·licituds d’informació pública, per una banda, i precs i preguntes, per l’altra, i considera que la via de reclamació davant la GAIP, instituïda per la LTAIPBG en relació amb les sol·licituds d’informació pública, i aplicable també a les sol·licituds d’informació pública presentades per electes locals, no és procedent per donar empara a precs i preguntes, que són iniciatives de naturalesa diferent, malgrat que a vegades també demanen informació. És a dir, tot i que sovint poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinats precs i preguntes és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de control del govern municipal), precs i preguntes, per una banda, i sol·licituds d’informació, per l’altra, tenen significació i dinàmiques diferents. Mentre que les sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una regulació precisa per la legislació de règim local (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu) i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats, els precs i preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats, fins al punt que poden formar part del seu ordre del dia, amb continguts usualment més relacionats amb l’impuls (els precs) o el capteniment (les preguntes), que amb la sol·licitud d’informació en sentit estricte, i si el seu objecte és aquest darrer, poden abastar el requeriment d’elaborar informació sobre un assumpte determinat i no limitar-se, com passa amb les sol·licituds d’informació en sentit estricte, a accedir a la informació existent. Dit això i quant a la petició objecte de la reclamació que es presenta per part de la persona reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè es pretén de l’administració resposta a una pregunta formulada en el Ple i unes determinades actuacions que queden completament fora de l’àmbit d’aquest procediment de Reclamació, limitat a l’obtenció per part de la persona que la sol·licita d’informació pública prèviament existent i en poder de l’administració, d’acord amb els preceptes citats anteriorment. Així doncs, és procedent inadmetre-la, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juny de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre a tràmit la reclamació 803/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar la finalització de la Reclamació 803/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.